29 de maig 2012

Al llit amb una Volkswagen!





Qui ho diria que acabaria al llit amb una Volkswagen ... Sembla impossible, oi? Doncs, és cert. La setmana passada em va arribar un paquet amb un contingut ben especial: un pijama. Sí, un pijama!

No us penseu pas que us comentaré tots els pijames que vagi adquirint (no us feu il·lusions). Aquest pijama us el comento perquè és especial i es mereix una entrada pròpia al blog. L'empresa vasca Cállate la Boca, en els seus inicis (ara fa uns 5 anys), va treure una sèrie especial de pijames amb un dibuix d'una Volkswagen T1 al davant. Aquests pijames van durar un parell de temporades, s'esgotaren i  varen acabar descatalogats. Fortuïtament, un company de Barcelona, va localitzar-ne alguns exemplars en un magatzem d'una merceria, m'ho va comentar i ... sense pensar-m'ho dues vegades, en vaig fer una comanda.

La veritat és que són una passada. Jutgeu-ho, sinó, vosaltres mateix@s.






Apa, doncs, bona nit a tots i a totes!!!


Alb.

21 de maig 2012

Aplicació per quedar ben anivellat





Ara poso primera, i ... una mica endavant, i ara ... una mica enrere, giro les rodes i un pèl endavant, però també un xic a l'esquerra tirant enrere .... Buf! Entenc que pugui arribar a ser una autèntic misteri (per no dir tortura psicològica) per qui, com a espectador, intenta trobar una explicació lògica als moviments precisos que fa tot "furgonetero" abans d'aturar el vehicle per planxar l'orella. Però, és que anivellar la furgoneta abans d'anar a dormir no és precisament un caprici o una mania. Els que heu passat per l'experiència de dormir amb els peus més enlaire que el cap sabreu que a mesura que passen les hores, a un li venen ganes boges de sortir de sota els llençols, posar-se al volant i moure de nou la furgoneta buscant una superfície el màxim de planera possible. La gravetat, en aquest sentit, ens pot jugar una mala passada.

Fins fa poc, utilitzava un nivell doble dels que s'uneixen al suport del flash de les càmeres de fotografia. El col·locava sobre una superfície plana a la T5 (sobre el moneder de la consola central) i amb això mirava si la Cali estava a nivell.




Amb l'arribada de l'HTC, em vaig començar a descarregar aplicacions útils (important això, perquè,pel que he vist, el 90% són inútils). Una d'aquestes aplicacions "a priori" útils és l'iHandy Level, un nivell que permet deixar la furgoneta completament a nivell. Tot i que, si us he de ser franc, no és la millor, i el motiu és ben simple: no et permet anivellar en les dues dimensions alhora. Un autèntic handicap quan tens les dues mans al volant.



Definitivament, la millor aplicació que he trobat per anivellar la furgoneta és la Bubble de Ben Zibble. Aquesta austera aplicació que simula un nivell d'oli, canvia d'una a dues dimensions quan es posa l'smartphone planer, facilitant d'aquesta manera, l'anivellació en les dues dimensions alhora. És pràctica, senzilla i gratuïta. Em quedo, per tant, amb Bubble. Molt recomenable!




Alb.

14 de maig 2012

Reparació del retrovisor de la VW California T5





Fa uns tres mesos, sortint airós d'una situació delicada a la carretera, vaig acabar amb el mirall esquerra de la Cali trencat. Es va trencar el marc del mirall i el mirall es va esquerdar. Els que em coneixeu sabeu que m'agrada cuidar les coses al detall i com em molesta anar amb coses trencades o en mal estat, i més, si es tracta de quelcom referent a la Cali.

El tema és que vaig decidir posar fil a l'agulla amb el mirall. A can Volkswagen la reparació s'enfilava ràpidament per sobre dels 90 euros (50 del mirall + el marc + la mà d'obra). Així doncs, vaig optar pel pla B, que prima la pela per davant de tot. Del montatge me n'encarregaria jo i pel que fa a les peces, va ser qüestió d'anar-les buscant amb paciència per Internet. Al final, vaig localitzar un mirall nou, per tan sols 18 euros, procedent d'una empresa de Polònia anomenada Car-Parts-K&K (tot i que, a jutjar pel nom de l'empresa, he de confesar que, d'entrada no és que em generés molta confiança). El marc el vaig trobar de segona mà a l'Ebay per 5 euros amb despeses d'enviament incloses.

Amb el programa Elsawin de Volkswagen vaig baixar-me el protocol de desmuntatge i muntatge del mirall i, aprofitant la tarda lliure dels divendres, em vaig posar mans a la feina. En mitja hora ho vaig tenir enllestit. I, per tan sols 23 euros, ara ja circulo amb mirall nou! :-)

El muntatge és relativament senzill. El primer que cal fer és desmuntar la carcassa del retrovisor (amb una tornavís de punta T10 - gentil·lesa de la caixeta d'eines del Lidl). Després, i amb l'ajuda d'un tornavís de punta plana, cal descalçar el mirall de la seva base (va a pressió) i desconnectar-li els 12V (només en els miralls calefactats). Tot seguit, es canvia el mirall. El procés de muntatge consisteix en desfer tots els passos anteriors, posant molta atenció a l'hora d'instal·lar el nou mirall ja que són delicats i es poden esquerdar fàcilment al fer pressió.


El mirall nou que he muntat, és lleugerament diferent al que portava de sèrie amb la Cali. Aquest és un pèl més convex i permet veure més camp de visió (sobretot de l'angle mort típic que generen els vehicles llargs); cosa que no està gens malament.



Alb.

12 de maig 2012

Furgoperfectos v2.1 - 2012


Tenim novetats!! Ja tinc a punt (i podeu gaudir de) la nova versió dels mítics Furgoperfectos. Els FP són punts georeferenciats (coordenades) d'arreu d'Europa i nord d'Àfrica que són aptes per a la pernocta amb furgonetes càmper. A més a més, s'hi inclouen coordenades d'algunes vies verdes, càmpings, àrees d'autocaravanes i fins i tot botigues relacionades amb el món càmper. Tots aquests punts d'interès aportats per centenars de furgoaddictes del foro Furgovw.org queden registrats i se'n permet la descàrrega gratuïta des del mateix foro.

La conversió dels Furgoperfectes per a tots els navegadors (de la qual m'encarrego personalment) em suposa una mica de feina, no ho puc negar, però la satisfacció de que centenars (ara ja milers) de furgoaddictes en disfrutaran compensa qualsevol temps invertit.
Aquest n'ha estat el resultat. Disfruteu-lo!


Alb.

7 de maig 2012

Refugi Corral Blanc - Collet de les Barraques





Ponts de quatre dies no n'hi ha gaires al llarg de l'any, i és molt probable que deixin d'existir si al final el govern acaba prenent la decisió de passar els dies festius d'entre setmana als dilluns i divendres. Vaja, que són un bé escàs! Sigui com sigui, el passat pont de l'1 de maig el vàrem aprofitar per carregar la Cali i anar a prendre la fresca (i mai més ben dit).


Aquest cop el destí ha estat la Collada de Tosses, al terme municipal de Planoles. Amb la colla d'Insulina s'havia parlat de passar junts un cap de setmana (els que tenim furgo, dormint a la furgo i la resta en un refugi). Calia doncs, localitzar un refugi a on també es pogués fer nit amb la furgoneta no gaire lluny. Després de fer una cerca minuciosa de tots els refugis del Pirineu oriental, al final l'elegit va acabar essent el refugi Corral Blanc.

Arribat el dia D, carreguem els dipòsits de la Cali i cap amunt!. Aprofitem la migdiada dels nens per fer tirada llarga fins a Planoles. Com sempre, quan els nens dormen és quan veiem tot tipus de bestiar que de ben segur els faria saltar d'alegria. És en aquests moments quan es fa palesa l'existència inequívoca de la llei de Murphy.

A mitja tarda, arribem al Refugi Corral Blanc situat a 1.820 metres. La temperatura ha baixat i comença a ploure - condicions que inviten, sens dubte, a entrar al refugi -. A dins, una llar de foc ens reconforta i la fem petar fins a l'hora de sopar. La parella que porta el refugi ens cuinen un sopar excel·lent a base d'escudella i carn amb patates al forn. Renoi sí es posa bé!



Havent sopat, ens enfilem fins al FP del Collet de les Barraques per fer-hi nit amb la Cali. La temperatura ha baixat per sota dels 5ºC, no hi ha ningú, bufa vent i s'ha posat a ploure. Tot i estar a les portes del maig, l'ambient és de rigorós hivern. Muntem la Thais, encenem la calefacció per estar calents com torronets i a dormir s'ha dit. A fora ... cada vegada plou amb més ganes - pluja que acabarà essent neu ben entrada la matinada -.


De bon matí m'aixeco d'hora per anar a córrer. La possibilitat de "vitaminar-me" amb una bona dosis d'sky-running em treu les lleganyes amb rapidesa - és ben curiosa la ment humana -.

El fort vent que ha bufat durant la nit ha deixat el Collet de les Barraques ben net de neu. Per sobre dels 2.200 metres però, hi ha neu arreu, i per sobre dels 2.600 ja es fa pràcticament impossible córrer. A bon ritme m'enfilo direcció el Coll de les Clotxes fins que quedo ben xop de peus de trepitjar neu ... és hora de recular. Baixo de nou fins al Collet i m'endinso pel bonic camí dels Ventolanesos fins a canviar de vessant. Una hora i deu minuts més tard, arribo de nou a la Cali xop i gelat de peus, amb 8 km a les espatlles però amb un somriure d'orella a orella. És hora d'anar a esmorzar. Són les 9h del matí. Bon dia Catalunya!!



Retrobats amb la colla d'Insulina, anem a fer una caminada al més pur estil "child-friendly". Els nens juguen amb la neu, corren, salten i ... es fan mal (Lluc, desitjo que ja estiguis al 100%!). Una hora i mitja més tard, el cel s'ennegreix i amenaça en deixar-ne caure una del 15. Fins i tot cauen petites volves de neu granulada. De tornada al Collet, gaudim del vol majestuós, i ben proper, d'un trencalòs (Gypaetus barbatus) encuriosit potser per la nostra presència. La Nikon, com és de costum en aquestes situacions excepcionals, treu fum a 5 fotogrames per segon.





La resta del dia el passem pels voltants del refugi: jugant, pintant, fent-la petar. La llar de foc invita al retrobament i a la conversa. Dinem tots junts al refugi un menú d'aquells per llepar-se el llambrots. Bona cuina, sí senyor!


Havent dinat, consultem la previsió meteorològica. Per demà s'anuncia un empitjorament del temps, i veient que aquí a dalt amb mal temps poca cosa més es pot fer, decidim tornar cap a casa i aprofitar la resta de dies del pont per fer aquell munt de feinetes "menja-dits" que tenim pendents des de fa mooolt de temps. Ha estat un cap de setmana, perquè no dir-ho, fred, intens però, sens dubte, excel·lent en tots els sentits!

Fins a la propera!


Alb.

3 de maig 2012

Funda Premium de Thais - millores notables





Un dels hàndicaps que tenen les furgonetes càmper de sostre elevable és la lona del sostre. Si bufa molt de vent, aquest atravessa la lona i arriba a l'interior. Si fa fred, la lona no aïlla com ho faria un sostre de fibra. I si plou, si bé la lona és força impermeable, el més probable és que, a posteriori, ens toqui assecar-la bé per evitar que es faci malbé. Bàsicament, aquest és el preu que cal pagar per disfrutar d'un dúplex escamotejable.

Copiat de foros alemans de furgonetes càmpers (com ja sabeu, els alemans sempre van un pas per davant ...), fa uns anys l'empresa valenciana Thais va començar a fabricar unes fundes per protegir la lona dels sostres elevables. Thais va optar per utilitzar DuPont™ Tyvek®, un material fabricat amb fibres de polietilè d'alta densitat, fort, lleuger, de gran resistència a l'aigua i que permet el pas de l'aire (transpira) amb la qual cosa s'evapora la condensació i d'aquesta manera s'eviten els problemes d'humitat, floridures, corrosió, etc.

Recordo que la funda Thais va ser un dels primers accessoris que li vaig comprar a la Cali, però després de dormir moltes nits amb la funda en condicions de fred, vent i pluja, li havia començat a trobar una sèrie d'inconvenients, o més ben dit, aspectes de millora. En primer lloc, la manca de finestres t'aïllava visualment de l'exterior. Vaja, que si estaves a dalt i volies veure quin temps feia, no hi havia més remei que sortir de sota el nòrdic i baixar al pis de baix (amb la incomoditat que això comporta). I en segon lloc, els dies de fort vent, l'aire s'escolava per la part inferior de la funda, amb la qual cosa no s'aconseguia un aïllament amb totes les de la llei.

Aquest darrer any, però, Thais ha començat a comercialitzar un nou model de funda per a sostre elevable. De fet, no es tracta d'un model nou, sinó d'una millora de la funda inicial. L'anomenen Premium, i si bé sembla que sigui molt innovadora en les seves característiques, no deixa de ser un "pseudo-plagi" (per dir-ho finament) de diferents bricos realitzats per usuaris d'aquests tipus de fundes i que es poden trobar fàcilment per internet (bàsicament en foros de furgonetes càmper). Sigui com sigui, les millores que incorpora el model Premium són prou importants com per justificar-ne la compra.

El que han fet amb la Premium ha estat reforçar els punts febles de la funda original. En primer lloc, utilitzant un sistema de bordons (guies) amb velcro i una sèrie de gomes amb les qual s'aconsegueix sellar la funda al chassís de la furgoneta. D'aquesta manera s'augmenta notablement l'aïllament en condicions de vent i fred. I en segon lloc, han incorporat finestres laterals de PVC tractat contra els rajos UV que casen en mida i forma amb les finestres laterals de la lona superior del sostre.






Decidit a fer el canvi a una Premium, vaig vendre la meva funda Thais i em vaig posar en contacte amb els de Thais. Els vaig demanar el què volia exactament i vàrem "re-negociar" el preu de la nova funda. Al final, vaig tancar la compra ajustant-ne moltíssim el preu (qui ho hauria dit que em serviria de tant tot lo après al Kapalıçarşı istambulita). Igualment, vaig demanar que em realitzessin una petita modificació sobre el model Premium original, tunnejant-lo en base a les meves necessitats i al meu gust: afegint bordons llargs amb velcro a banda i banda, i no tan sols a una banda, que és com es comercialitza.

Aquest cap de setmana passat la vaig probar en condicions de pluja, vent i fred a la zona de la Collada de Tosses, i ... realment es nota substancialment la millora en aïllament. I per descomptat, despertar-se, obrir les finestres i veure quin temps fa sense haver de sortir de dins el nòrdic ... vuaaa! no té preu. :-)



Alb.