Provocant emocions

La relació professor-alumne és com la parella, té alts i baixos, però si es vol salvar la relació cal sorprendre la parella de tant en tant. Qualsevol estímul que es repeteix perd eficàcia. No es pot apagar la passió i això cal fer-ho provocant emocions que són la clau que mou les persones i renova la passió.

Penseu que, fins ara, sempre s'havia pensat que el valor més important era el control: tenir control sobre totes les coses, sobre els alumnes, sobre la manera de treballar, sobre .... Ara, el valor més important ha passat a ser la confiança: en un mateix i en els altres.

Des de sempre he tingut clar que, treballant únicament pels diners, és impossible mantenir l'excel·lència en el treball. Tanmateix, si aconseguim gaudir de la feina, aquesta es converteix en un joc i el cercle es torna virtuós: com més m'esforço, millor ho faig i més m'agrada la meva feina. Està clar que, quan hi ha passió, la curiositat es dispara i la innovació arriba d'una manera natural.

La tasca del professor no sempre s'ha valorat de la mateixa manera. Igual com passa amb les modes, el grau de valoració dels professors per part de la societat ha seguit cicles generacionals molt marcats. Ara (per sort) es comença a valorar de nou la feina de professors i educadors, i aquesta és la clau imprescindible per a una millora en educació.

Mireu, el fundador de Sony - el sr.Akio Morita - deia: "Primer he de satisfer als empleats, després als clients i finalment als accionistes. Si els teus empleats estan contents, faran tot el que puguin per satisfer els clients, que compraran el producte, i així els accionistes estaran contents". I tenia tota la raó. Fixeu-vos que, creant paral·lelismes, podríem canviar tranquil·lament el mot "empleats" pel "d'educadors", el de "clients" per "alumnes" i el "d'accionistes" per "famílies". Si ho feu, com es llegirien ara les frases d'Akio Morita?     :-)

Alb.

Embardissada - 2013

Avui he suat de valent! Primer, perquè he començat tard. Quan he sortit, ja feia 10 minuts que els primers eren fora. El pàrquing lluny de la sortida i la cua de les inscripcions m'han endarrerit (vatua l'olla!!). De totes maneres, avui, aquesta dosi justa de la mala llet per haver començar tard ha jugat a favor meu, i sumada a l'esperit competitiu i a un recorregut tècnic a les pujades, m'ha permès acabar fent una remuntada d'aquelles que no crec que oblidi fàcilment. El recorregut prestava a fer l'estratègia de ritme constant a les pujades i gas a fons a les baixades, i així ho he fet.

Però avui no tot han estat flors i violes. Baixant a tot drap, he posat el peu sobre una pedra de "mala petja" - com era d'esperar a la Garrotxa - i he acabat anant per terra, perdent temps, el just per comprovar que tots els ossos estaven sencers, i rebent un cop - d'aquells que fan sortir la llàgrima - a la part alta de la tíbia. En calent no m'ha impedit seguir a bon ritme fins al final ... Però, ara en fred, us asseguro que estic veient totes les estrelles del firmament, les de l'hemisferi nord i les del sud!
Però vaja, ... tampoc és que em preocupi massa la nafra. Espero d'aquí a uns dies no sentir-me'n. Toquem fusta!!!

Aquest any, l'Embardissada feia un recorregut molt interessant amb sortida a Sadernes i pujada al puig de Sant Marc, passant pel camí del Salt de la Núvia, el pujant de'n Jóc i les Balmes d'Uja. La baixada es feia pels Soms, el Corral de les Grateres, Talaixà i el camí de les Carboneres, arribant de nou a Sadernes. En total - i segons l'organització - el recorregut constava de 25km i 1400m D+, tot i que, el meu GPS (que no crec que doni mesures molt fiables) tan sols n'ha contat uns 22km i 1100m D+.

La volta ha estat dura (potser més pel ritme que he dut que no pas pel recorregut), però vaja, m'ho he passat d'allò més bé, que, sens dubte, és el més important! 5è de 1098 participants.  :-)

Alb.

Col·laboració al Màster en Medi Ambient - UdG

Avui he canviat les aules de secundària i batxillerat per anar a fer pràctiques amb un grup d'estudiants de Màster Universitari i, sens dubte, ha estat tot un plaer. Ja no m'enrecordava de què era impartir classes a universitaris.  :-)

Un dels blocs del Màster en Medi Ambient que ofereix la UdG - i que l'any vinent serà renombrat com a Màster de Canvi Ambiental: Anàlisi i Gestió - és el de Biologia Ambiental: Gestió de la Biodiversitat. Dins aquest bloc, hi ha el tema d'Estratègies d'Adaptació de Fauna, i és precisament en aquest tema on se'm va demanar col·laboració en base a la meva experiència en el camp del seguiment de fauna.

Avui, amb els estudiants del màster hem fet un cens de gavians argentats de pota groga (Larus cachinnans) a la ciutat de Girona. La metodologia aplicada ha estat la del cens lineal i s'ha basat en els transectes en banda definits per Järvinen i Väisanen, també coneguts com a transectes finesos, i amb els quals s'obtenen Índexs Quilomètrics d'Abundància (IKA). Aquesta metodologia de cens és la més apropiada en estudis de dinàmica poblacional i ha servit per introduir els estudiants als anomenats Programes de Seguiment de Fauna. 

Ara els tocarà treballar a ells.  ;-)


Alb.

Siurana - Delta de l'Ebre - Sitges

Si no hagués estat pel mal temps que s'esperava al Pirineu per Setmana Santa, hauriem visitat la veïna regió francesa de l'Ariege. Aquest cop, però, ens hem estimat més no haver d'obrir els paraigües (i mira que, la pluja no ens sol tirar mai enrere).

Amb la idea d'anar a buscar sol cap a terres de migjorn, vàrem carregar la Cali per ser autosuficients durant quatre dies i, sense cap ruta establerta, ens vam encaminar cap a Siurana, poblet del qual només n'havíem sentit cantar lloances i que feia temps que el teníem al llistat de pobles a visitar.

Siurana té l'encant dels penya-segats i de ser un poble ancorat sobre un pedrot de mides descomunals, ... però poca cosa més. Em moro d'enveja sana en veure els centenars d'escaladors enfilant-se per una de les escoles d'escalada més importants del nostre país ..... Per què no vaig descobrir aquest poble quan tenia 18 i tot el meu món girava entorn a l'escalada? ... A veure, que algú m'ho expliqui. Aissss.....!

Deixem Siurana per apropar-nos a la Cartoixa d'Escaladei. Hi arriben just després de que hagin tancat les seves portes, així que, l'ullem des de fora i amb això la donem per visitada.

Sense haver planificat res, acabem dormint en un càmping de Cambrils de no sé quantes estrelles (però moltes), compartint estada amb la Mònica, en Jordi i els seus nens - grans amics de Calbac - . Ells hi estan passant uns dies amb la seva caravana i la cosa ha anat rodada per veure'ns. Això si que ha estat una sorpresa! 

Nit tranquil·la. Esmorzem, visita al càmping, bany d'en Pau a la piscina climatitzada, hora dels adeus i .... cap a terres de l'Ebre!

I és al Delta on tenim la segona sorpresa del viatge. En Ramon, la Montse i els seus dos fills, que, segons ens havien dit passarien uns dies al Port de la Selva, han canviat de plans a última hora i també volten pel Delta. Ens truquem, comentem la jugada i acabem instal·lats un davant l'altre al concorregut càmping l'Aube. Passem la tarda al càmping, caminada per anar a veure la posta de sol i ... cap al llit s'ha dit.

La nit ha estat moguda, ... moguda pel vent! Cap a les 3 de la matinada només se sentia gent clavant piquetes (situació que tenia certa dosi còmica) ..... Déu-ni-do com ha bufat!!

A les 7:30h, com aquell qui no hagués passat mala nit, quedem amb en Ramon per sortir a córrer. Al final, la volta tan sols ha estat de 8km, però amb la "diversió" de que més de la meitat els hem fet amb fort vent en contra! Ha estat bé.

Durant el matí, ens apropem a la Tancada i a la punta del Trabucador amb l'objectiu de fer una mica de bird-watching. Cauen al sac capons reials (Plegadis falcinellus), cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), flamencs (Phoenicopterus ruber) i ... poca cosa més remarcable.

Dinem de restaurant a Deltebre (no sabeu les ganes que teníem de fer un bon arròs... ) i passem la tarda a l'Encanyissada, gaudint d'un dia espectacular (com també ho és el vent, que bufa cada vegada amb més força).

Quan arribem al càmping, tenim la desagradable sorpresa que el vent ha aixecat i tombat la Base 2-Seconds!! I no només això, sinó que també n'ha trencat un dels ancoratges. Sort que els veïns ens l'han falcat in-extremis. Com a home (perquè, .... indiscutiblement som diferents a les dones en aquest aspecte), tot aquest enrenou m'ha mantingut entretingut una bona estona ... :-)

Sopar i a dormir. Nit tranquil·la ........ vaja, és que, ... ni un bri de vent! ...... nosaltres amb tot falcat i la Cali orientada correctament per poder suportar un Mestral de més de 100km/h i ......... on és el vent?? ..... Això no pot ser!!!!!! 

El matí del diumenge el destinem a visitar - amb la família - la bonica, concorreguda i extravagant Sitges. Cal dir que les recomanacions i indicacions de la Marta (Rita) ens han anat... de perles! Gràcies.

Rematem la jornada (i les mini-vacances) visitant el monestir de budisme tibetà de Sakya Tashi Ling al ben mig del parc natural del Garraf. No és que sigui gran cosa però, si més no, és curiòs de veure.

Alb.

Un mestre tendeix a l'eternitat ...

>>  "Un mestre tendeix a l'eternitat; no es pot dir mai quan s'aturarà la seva influència"  <<

Aquesta gran frase de Henry Adams em captiva cada vegada que em ve al cap. És inevitable. Però encara m'emociona i em captiva més quan em retrobo amb antics professors (grans persones) que m'han deixat petjada. Avui ha estat un dia d'aquests.

A ells els dec molt del que sóc avui. D'ells n'he après molt del que sé. I ara sóc jo qui, amb la mateixa il·lusió que posaren ells en mi, sembro els mateixos coneixements, valors i actituds als meus alumnes, intentant moldejar persones responsables, centrades, crítiques, il·lusionades i compromeses (bones persones, a la fi i al cap) que, qui sap, potser algun dia, esdevindran els mestres dels meus fills ...


Moltes gràcies mestres i professors!

Alb.