Fa una setmana, un alumne de 4t d'ESO em preguntava si es podia explicar científicament que Déu existia, havia existit i havia creat totes les coses. La meva resposta es va limitar en llançar una altra pregunta a l'aire: podem demostrar que no fos així?
El que hem de tenir sempre present, és que les teories només es poden descartar quan es pot demostrar que no són certes, en cas contrari, queden vigents fins que es demostri el contrari.
Quan explico el bloc d'evolució, és inevitable que, als nois i noies, els vinguin al cap un munt de preguntes sense resposta que els ha sembrat la religió. Com és que la religió expliqui la creació de la Terra en set dies si físicament és impossible? Si venim dels primats (com sembla ser), quin paper juguen Adam i Eva dins l'arbre evolutiu de la vida? .... Buf! Entenc perfectament el garbuix mental que poden arribar a tenir els joves!
Davant paradoxes conceptuals d'aquesta mena, és lògic que els joves d'avui (cada cop més racionals i immersos en una societat del "si no ho veig no m'ho crec") es posicionin - fidelment - sota el paraigües dels arguments científics. I no només això, sinó que emprenguin un camí (sovint sense retorn) de negació i manca d'interès comprensiu a tot allò que envolta el fet religiós i els escrits i teories mil·lenàries que tants i tants anys han estat vigents.
Del que sovint no són conscients és de l'error que cometen. Error?? ..... Doncs, sí. És un error col·locar la ciència i la religió en punta. De fet, no estan confrontades sinó que van en paral·lel, van agafades de la mà, i així ho hauríem de veure i entendre. La Bíblia, a part de ser un llibre sagrat, és el primer llibre de ciències naturals que va existir. Ara bé, fins que no siguem capaços de "llegir bé" aquest llibre, de "traduir" tot el coneixement que hi ha, viurem exclosos d'una informació gens menys valuosa.
Fa dos mil anys es parlava, i s'escrivia, utilitzant paràboles, metàfores i simbolismes de tot tipus. Era normal que els interlocutors les "interpretessin" innatament. Avui dia seria impensable parlar amb aquest tipus de llenguatge, no l'entendríem, però .... no entendre'l al segle XXI no vol dir que no siguem capaços d'arribar-lo a entendre. Mireu, us posaré un exemple molt similar (vestigis d'aquest tipus de llenguatge): les frases fetes.
Quan algú ens diu que, en un lloc "no hi cap ni una agulla", ningú pensa en l'agulla sinó en el simbolisme de la frase. Interpreta la metàfora i no se sent enganyat. I si algú ens diu que "s'enfila per les parets", ningú pensa en que està iniciant una via d'escalada, oi?
Ara bé, fixeu-vos com són les coses, si ara ens diuen que un tal Jesús va curar un cec, la gent només es queda amb el significat més científico-oftalmològic de la paraula i, com que, actualment, ni a la clínica Barraquer això s'aconsegueix, ens sentim enganyats per l'interlocutor. No ens entra al cap que un home pogués fer un miracle de tal envergadura, i més, que ho fes fa dos mil anys. Però, i si us dic que, fa dos mil anys, el significat de cec era algú que no sabia "veure" la solució a un problema i que Jesús l'ajudà a trobar-la? Jesús hauria pogut curar a un cec?
Quan se'ns explica que Moisès va separar les aigües del Mar Roig i que llavors es tancaren al pas de les tropes del faraó, no es tractava de res més, que de les fortes marees que hi havia a la zona. Un altre exemple d'interpretació el tenim en els 3 Reis de l'Orient. Eren gent sàvia de l'època (rei significava precisament això, savi), que perseguiren durant tres dies una estrella amb cua que els portà cap a l'oest, cap a on probablement tocaria el terra, simplement per veure com era allò que anava caient nit rera nit. Actualment, sabem que es tractava, ni més ni menys, que d'un "cometa" que deurien veure quan la seva trajectòria s'apropà a la Terra. Si a més, tenim present que desconeixien que la Terra era rodona, era lògic que s'afanyessin per veure el punt exacte de l'impacte. Comenceu a veure per on van els trets? ...... :-)
Els nombres també van carregats de simbolismes, així quan en un text bíblic surt el nombre 7 significa una cosa acabada, la plenitud. Per tant, 6 inacabat. La Terra es va formar en 6 dies (que no eren de 24h!) i encara n'hi falta un per acabar-se. Traduït: actualment, encara els continents es mouen, van apareixent noves espècies i hi ha evolució, amb la qual cosa, està inacabada biològica i geològicament parlant.
I qui era Jesús? ...doncs molt probablement una "molt bona persona" (com molts de nosaltres), prou carismàtica com perquè la gent el seguís i que es parlés d'ell fins i tot després de la seva mort (d'aquí el concepte de resurrecció - que ningú es pensi que algú va viure després de morir!). Deuria ser una espècie de "Premi Nobel de la Pau", algú que va deixar "petjada" durant moooolt de temps i del qual, encara avui se'n parla.
Quan trigarà Google a treure'n el traductor? ... :-)
