La cursa de Proauto .... competint fins a la final!

La setmana passada vaig rebre un mail convocant-me a la Final de la Gran Cursa de Proauto, un concurs organitzat per SEAT i que es basava en una sèrie de classificacions a través de les xarxes socials (de les quals en sóc plenament desconeixedor). El tema és que m'hi vaig apuntar i, a saber per quin motiu, vaig acabar seleccionat.

La veritat és que, el dissabte em vaig plantar al concessionari de la SEAT sense saber exactament què hi anava a fer. Només sabia que era una final, que hi havia una vintena de contrincants i que hi havia dos viatges en joc: un a Europa i un a una destinació del món. 

De seguida vaig intuir de què aniria la cosa. Al fons de concessionari, hi havia en renglera, quatre simuladors de conducció, tots ells amb les seves pantalles, volant i pedals. Ufff! la que m'esperava!

L'única experiència que tenia amb simuladors de conducció era la d'haver fet algunes voltes a un circuit (totes marxa enrere, per no haver sabut trobar el botó adequat per fer anar el cotxe endavant) en un simulador al parc francès de Futuroscope (d'aquella, en Mia encara riu...).

Total que, amb el mal bateig que havia tingut en el món dels simuladors, les esperances de passar més enllà de la primera ronda de desqualificació eren completament nul·les. 

Però, ni mai que ho hagués dit, ..... ronda rera ronda, vaig anar veient com funcionava "la maquineta", i com que això de conduir diguem que m'apassiona, mica a mica vaig anar guanyant a tots els contrincants fins a arribar (al cap de dues hores i mitja) a la gran final, a on, un contrincant jove amb molta habilitat i, sobretot, mooolta més experiència que jo en el món dels videojocs (només calia veure la velocitat amb que remenava els menús per configurar-se el cotxe), em va treure uns segons decisius per emportar-se el preuat viatge. 

Però vaja, sigui com sigui, tot i haver quedat segon, ...... no puc negar que m'ho vaig passar TETA!!   :-)

Alb.

Geocaching ..... girant pàgina

Cap a on va el Geocaching? ..... 

Fa 11 anys, quatre arreplegats de tot l'estat (no deuríem passar d'una dotzena de persones, 5 de les quals, de Catalunya) vam iniciar-nos en un joc "desconegut", un joc que ningú coneixia, un joc misteriós, ple d'aventura i emoció..... Navegant per la xarxa, havíem descobert el Geocaching, el joc iniciat a Portland (EUA) el 3 de maig de l'any 2000 per David Ulmer, i que consistia en la recerca d'un tresor (anomenat caché) amagat i georeferenciat per un altre usuari, i que en compartia les coordenades per que d'altres usuaris el poguessin anar a buscar.

Recordo que els inicis com si fossin ara mateix. Ja ens venia just saber què era un GPS (aparell que quasi bé ningú tenia.... ). Recordo l'emoció d'anar a buscar i descobrir el primer tresor .... Poc després amagava el meu primer tresor: el "Fill del Castell" a Sta.Coloma de Farners. 

A Catalunya hi havia pocs tresors i pocs buscadors de tresors. Els tresors estaven col·locats en llocs amb encant, sigui paisatgístic, històric i/o cultural. La recerca del tresor no consistia en trobar el tresor, sinó en anar-lo a buscar. 

Mica a mica, el joc s'anava popularitzant i, a principis del 2005, els mitjans de comunicació van començar a difondre els primers articles parlant-ne. L'estiu del 2005, Catalunya Radio (Programa Versió Original) em van entrevistar per parlar sobre el Geocaching, i els de TV3 em trucaren per fer un programa sobre el joc que llavors no s'acabà tirant endavant .... 

Però la mala gestió de la web de Geocaching ha fet que un joc misteriós, ple d'aventura i emoció hagi anat perdent interès per molts dels que el vàrem iniciar. El fet que el nombre de geocachers a tot el món hagi augmentat de manera desmesurada ha portat a una massificació del nombre de tresors amagats, sovint sense tenir en compte la qualitat d'aquests. S'ha perdut l'essència. 

A més, molts tresors estan quedant abandonats i no s'estan retirant els recipients. D'una manera indirecta, s'està sembrant brossa per tot el planeta, i tot això s'hauria pogut evitar molt fàcilment augmentant el radi de proximitat mínima entre dos tresors. Això em sulfura!

Sigui com sigui, és important no perdre el nord i, encara que sigui a nivell personal, penso seguir coherent amb els principis del Geocaching. Dit això, ahir, amb en Pau, vàrem anar a restaurar el Fill del Castell amb molta il·lusió. Trobar el tupper i recuperar el Logbook (tot bastant fet pols, tot s'ha de dir) és igual de màgic que trobar el millor dels tresors. Llegir els comentaris dels primers geocachers, de fa 9 anys, té un punt de romanticisme!   :-)

Alb.

Ford Ecoline Camper Wagon 1:36 ... La primera!

Avui us presentaré una de les furgonetes a qui tinc més apreci, una autèntica clàssica dins la col·lecció! Es tracta de la primera furgoneta càmper en miniatura que vaig tenir. :-)

Es tracta d'una miniatura "made in France" de la casa Majorette construïda a escala 1:36 d'una Ford Econoline 124'' WB Camper Wagon de l'any 1983. Aquest model de furgonetes era exclusiu dels EUA i, només les coneixia d'haver-ne vist algunes a les sèries americanes de televisió. 

Les Fords E Series es van començar a fabricar l'any 1975, però es van popularitzar l'any 1983 amb l'aparició del conegut motor gasolina de 6.9 V8 IDI-Navistar de 170CV, un monstre de motor que es combinava amb una caixa de canvis automàtica de 4 velocitats. No em vull imaginar el que deuria gastar! L'any 1987, van treure la primera versió dièsel, un motor atmosfèric de 7,3 litres i que rendia, ni més ni menys que, 185CV de potència.  Com podeu veure, a Amèrica tot ho fan a l'engròs!  :-)

Les Fords E Series es van comercialitzar en tres xassissos diferents. Aquests, es diferenciaven, bàsicament, per la llargada: el 124'' WB (4,7m), el 138'' WB Standard Van (5,6m) i el 138''WB Super Van (5,8m). Aquest últim xassís va el més utilitzat en les camperitzacions, tot i que, els altres dos també s'arribaren a camperitzar. Aquí, podeu veure un exemplar camperitzat de la 138'' WB Super Van:

Pel que fa a la protagonista d'avui, què dir-vos? ... Doncs que, si bé aquest tipus de furgonetes amb aspecte "tunning" no és que m'apassionin, el fet que sigui una de les primeres miniatures de furgonetes càmper que van arribar al nostre país, li dóna un valor afegit insuperable. Als anys 80 era pràcticament impossible trobar miniatures d'aquestes.

Recordo que la vaig comprar en una petita llibreria del barri (la dels pares d'en Cumplido, un amic de l'EGB) quan deuria tenir tan sols uns 12 o 13 anys. Realment, no sé com havia anat a parar una raresa d'aquelles a l'aparador d'una llibreria d'escassos 10 metres quadrats. Sigui com sigui, vaig estar estalviant i estalviant fins que vaig reunir els diners suficients per endur-me-la a casa. No sabeu la d'hores que me l'he mirat i remirat d'ençà d'aquell dia! ..... 

Alb.