Superar problemes ...... un tema de voluntat!

Només hi ha una fórmula màgica que ens permeti superar els problemes (petits i potser no tan petits) que ens van sortint al llarg de la vida: la VOLUNTAT de superar-los. Amb una bona força de voluntat es poden arribar a moure muntanyes. N'estic convençut!

Confiem en no perdre-la mai!



Alb.

HAUTES PYRÉNÉES - 2011

Aquest estiu ha tocat el torn a la regió dels Hautes Pyrénées. Feia temps que parlàvem d'apropar-nos a aquesta regió dels Pirineus centrals (destinant-hi almenys una setmana o setmana i mitja) per visitar les impressionants valls glacials que hi ha i recorrer els mítics ports de muntanya per on passa la carrera ciclista més important del món: el Tour.

A mitjans d'agost ens vam apropar a les Hautes Pyrénées i, vall rera vall, vam anar descobrint la gran riquesa d'aquesta regió. La veritat és que està molt i molt bé, i si bé aquest cop vam fer un viatge més "suau" pel tema dels nens, està clar que és una regió que no té desperdici i que de ben segur hi tornarem.

Aquí us deixo el vincle a la crònica del viatge (cliqueu sobre la imatge), així com també el mapa del recorregut. A disfrutar-ho!

Alb.

ANDORRA 2011 ---- Days off ----

Seguint la tradició, a mitjans d'agost m'he escapat a les valls andorranes per fer els meus peculiars "mountain's days off". La tipologia de muntanyes d'Andorra m'encanta, i és aquest un dels motius que em fa repetir any rera any la visita al petit país dels Pirineus.

Aquest any però, he invertit un d'aquests dies per fer muntanya a la Cerdanya francesa. Fèia temps que em rondava pel cap pujar al Puigmal per la seva vessant nord oest, una de les rutes d'ascensió més planeres, i per què no dir-ho, la més llarga. A més, m'interessava fer-ho en la modalitat d'sky-running.

Així doncs, el primer dia vaig anar a dormir a la Coma Morera, a pocs quilómetres d'Osseja, a uns 2000metres d'alçada. El lloc és fantàstic, un "furgoperfecte" amb totes les de la llei i, a més, hi vaig dormir completament sol. Allà dalt no hi havia ningú, només vent, un cel estrellat de mala manera, la lluna i silenci, silenci absolut. Tot un luxe!

Al dia següent em vaig aixecar a primera hora, em vaig carregar la Salomon XR Energy belt, vaig omplir-ne els bidonets, les Asics ben cordades i ... cap a dalt s'ha dit! Una ruta força interessant, tot i que he de reconèixer que és força monòtona. Fins i tot massa pel meu gust. Aquí hi he de tornar amb la btt i pujar l'Scott al Puigmal.

Aquella mateixa tarda ja vaig entrar a Andorra i, després d'unes compres de rigor, em vaig instal·lar al Pont de la Baladosa, al fons de la Vall d'Incles. Un lloc del qual en tinc molt bons records.

El segon dia vaig fer una itinerari circular per la zona dels estanys de Juclar. Sortint del Pont de la Baladosa, vaig anar a buscar el Port d'Incles, d'allà vaig baixar als estanys de Fontargen (ja a França), els vaig vorejar per l'esquerra i vaig baixar en direcció nord, per un camí que va girant cap a l'est i que et porta directe al Lac d'Estany, des d'allà vaig pujar al Lac de Juclar (el francès) i d'allà al port de juclar. Un cop allà, el camí ja és tot baixada passant pels estanys de Juclar andorrans i acabant de baixar fins al Pont de la Baladosa.

El tercer dia de muntanya tocava fer algun pic. Aquest cop vaig fer el pic d'Anrodat. La ruta és molt senzilla i directe. Se surt del Pont de la Baladosa, es puja per una forta pujada fins als estanys d'Anrodat i de l'Illa, i llavors per fortes pendents s'arriba al cim. La panoràmica des de dalt no té desperdici.

Alb.

Volkswagen T4 Karmann Karuso

Sempre em fa il·lusió trobar models de furgonetes càmpers poc habituals. Sorprèn veure models que al seu dia se'n van fabricar poques unitats, o bé, càmpers que són símplement rareses degut a l'antiguitat de les preparacions.

Fa uns dies ja vaig comentar el cas de les Volkswagen California Club, però si aquella era una raresa, la que vaig trobar aquest estiu per Andorra es una raresa elevada al quadrat. Es tracta de la Volkswagen T4 Karmann Karuso.

Aquest model estava camperitzat per l'empresa Karmann i es caracteritzava bàsicament per ser una T4 mooooolt llarga, fins i tot més que les llargues California Exclusive camperitzades pel tàndem Volkswagen - Westfalia i que, pel fet de portar dutxa, ja ho eren més que les T4 convencionals. Paral·lelament, tenien sostre rígid elevat i integrat (no "capuxina"), finestres llargues i rectangulars a la part superior i una finestra asimètrica a la part posterior.

Pel que fa a l'interior, tenien una distribució semblant a les actuals SvenHedin: lavabo i dutxa al final de tot, a la banda del conductor hi havia els fogons i la pica, i a l'altra banda la nevera i un armari petit. A banda i banda també hi anaven armaris penjats. L'equipament càmper el completava una banqueta posterior molt còmode de dues places convertible en llit, una taula abatible, els seients giratoris i, a la part superior, un llit plegable de dues places molt ben amagat.

Alb.

VW T1 Westfalia by Lego

Fa cinc dies es va saber la notícia, una gran noticia pels amants de les miniatures Volkswagen: "La mundialment coneguda casa de peces de construcció Lego començarà a comercialitzar la rèplica de la mítica Volkswagen T1 cámper equipada per Westfalia".


Donant-li un primer cop d'ull, el que més em sorprèn és el nivell d'acabats d'aquesta rèplica. Es impresionant que es pugui arribar a detalls tan sorprenents com els de la conversió seient-llit, el mòdul de cuina, el sostre elevable tipus bolet, el logo de Volkswagen al davant o la ràdio de sèrie que portaven aquestes mítiques T1. Sorprenent.

Es coneix el preu que tindrà al nostre país: la friolera de 100eur - buf! Déu ni do! -. Es comercialitzarà amb el codi de Lego número 10220.

És sens dubte una joguina per a siberites i furgoadictes d'arrel. A veure si me la porten els Reis!

Alb.

Visera parapluja .... s'ha acabat passar gana!

Sempre que plou amb ganes estem obligats a pujar les finestres del cotxe si no volem acabar negats d'aigua. Això, en un turisme es pot tractar d'una petita molèstia, però en una càmper pot tractar-se d'un bon maldecap, sobretot si estàs utilitzant el gas per cuinar.

Quan hi ha combustió de butà o propà és important mantenir la furgoneta ben ventilada per evitar la respiració de gasos nocius, i això s'aconsegueix obrint la finestra de la cuina, no hi ha més. Però si està plovent, i a més ho fa amb ganes, obrir la finestra és sinònim d'acabar amb una cuina convertida en uns autèntics aiguamolls.


Aquest hàndicap l'he solucionat fabricant una "visera parapluja" per a la finestra de la cuina. Per fer-la he utilitzat una planxa de metacrilat blanc translúcid de 5mm de gruix tallat a la mida adequada. He utilitzat el de 5mm perque entra prou folgadament a la guia lateral que porta la California T5 i a més, pel propi pes i per la palanca que exerceix sobre la mateixa guia, queda ben fixada i no es mou gens.




En un primer moment vaig tallar una peça de 640 x 270mm (tampoc podia tallar una peça molt gran ja que llavors el problema hauria estat la seva ubicació dins la Cali quan no s'utilitzés). Amb aquestes mides em semblava que n'hi hauria prou per evitar l'entrada d'aigua, però em van caldre tan sols 2 minuts sota una pluja intensa per comprovar que havia fet curt. Així doncs, vaig tallar una segona peça, aquest cop de 640 x 400mm, i aquesta va anar de perles.




Ara almenys, quan faci mal temps, podrem cuinar i no passarem gana com fins ara! :-)


Alb.