27 d’oct. 2017

Contra el càncer... Jo m'implico



Concurs d'eslògans .... ummm.... participem-hi! 

A principis d'aquest any, l'Institut Català d'Oncologia (ICO) va convocar un concurs per triar l'eslògan que representaria a la institució durant els propers anys. 

Com a bon amant dels reptes, m'hi vaig tirar de cap. Vaig pensar i dissenyar un eslògan, el vaig presentar just el dia que s'acabava el termini, i tres mesos després, el jurat deliverava. La sorpresa va ser enorme quan, mitjançant un correu electrònic, em van comunicar que n'havia estat el guanyador. 

Dies més tard, en una gala de la institució a Barcelona, es va fer l'entrega del premi, consistent en uns dinerets que, us puc assegurar, no aniran gens gens gens malament  :-)




Alb.

20 d’oct. 2017

"El Clandestí" .... Remember when...



"Kaiser-Wolf, Skinny Scotty i Testor... membres de l'editorial CuDelSa, buscats per la llei per la publicació i distribució d'El Clandestí" 

Societat, meteorologia, Top-5 d'èxits musicals, El personatge, El banner publicitari ..... aquestes eren algunes de les seccions d'El Clandestí, un petit diari irònic que Kaiser-Wolf (Enric Delgado), Skinny Scotty (Eduard Sánchez) i Testor (un servidor) publicàvem setmanalment a 2n de BUP "c" ja fa... una pila d'anys!. El nom de l'editorial: Cu-Del-Sa, era la única pista de qui realment hi havia al darrera de la redacció del rotatiu .. :-)

El Clandestí tenia un format simple: només se'n redactava un sol exemplar, fet a mà, i de mida petita, en format Din A6. Fer-ne un sol exemplar i que fos de mida petita, permetia que s'esmunyís fàcilment per sota els llibres i llibretes dels alumnes mentre se'l llegien i passaven a les hores de classe. A més a més, que fos petit, també assegurava que la probabilitat de ser detectat pels professors fos baixa. Ja us podeu imaginar que, mantenir-se dins la clandestinitat, era del tot important per no acabar amb una sanció del professor....o senzillament, fos descobert i llençat a les escombraries. 

Cada setmana, la gent de la classe, i més tard de tot el curs, esperaven amb candeletes que els caigués a les mans un nou exemplar d'El Clandestí per poder-lo llegir d'amagat.

Les fortes tempestes a les hores de Llatí al terç nord de la classe, les eleccions convocades a classe per a escollir l'encarregat del paper de water o de qui seria el nou pilota de la classe, passant pel llistat d'èxits musicals de la setmana ("LoCollmia", "Aquí no hay campo y playa", el "Max-Mix Chelino", o el "Acid House - H2SO4", entre d'altres), omplien les pàgines centrals del diari. Les notícies més rellevants, com el descobriment de la xarxa de traficants de xuletes més important de 2n de BUP, o l'atac que va patir la redacció d'El Clandestí, anaven sempre a portada. Mentre que la secció de l'entrevista al personatge sempre tancava l'edició ..... No en va, acabava essent un diari que oferia pàgines i pàgines d'entretinguda lectura a molts companys. 

No recordo exactament quants Clandestins vam arribar a redactar, però sí que alguns dels números es van perdre, ja sigui per que es van extraviar a l'immensitat de la classe, per que foren interceptats per algun professor amb bona vista, o per que van acabar esparracats per algun alumne mosquejat per algun dels articles irònics publicats al diari... Sabíem que aquest risc existia i el vam assumir des del principi fins al final.




Quan decidírem tancar definitivament la redacció (o sigui, quan es van apropar els esgarrifosos exàmens "Quatribestials" de final de curs a la Sala Gran), vam decidir posar-nos en mode standby per evitar mals majors (o sigui, que ens baixés un "cate" inesperat). A partir d'aquell dia, vam esdevenir - i així ens hi sentíem - "furtius" per a la resta de les nostres vides. 

A dia d'avui, encara seguim essent buscats per la llei. Així ho demostren cartells que asseguren una recompensa de 900$ per a qui ens trobi! .... Per sort, només se'n van fer tres, un per a cada furtiu, i, a no ser que hagin passat a millor vida, a dia d'avui estan ben custodiats per en Kaiser-Wolf, l'Skinny Scotty i en Testor.

Sssssszzz ... silenci, ok? .... jo no us he explicat res de tot això, ni sabeu qui sóc, val?!  ...   :-))




Alb.

5 d’oct. 2017

Llibertat d'expressió ..... On t'has posat?



"L'any passat, 119 governs van restringir la llibertat d'expressió al món, tot i ser un dret humà fonamental"   ..... Sembla impossible que, ara, ja n'hi hagi un més, que això també ens estigui passant a nosaltres... 

Avui m'ha estat impossible començar la classe sense abans no parlar d'un tema que em té el cor encongit des de diumenge passat. La vulneració d'un dels drets humans més fonamentals: el de la llibertat d'expressió.

A Catalunya l'olla bull des de fa uns dies: referèndum, urnes, una UE que no vol veure el que està passant a casa nostra, l'estat espanyol que "no fa ni deixa fer" .... i, el que és lamentable de tot plegat, càrregues policials desmesurades contra un poble, el poble català, que, de manera determinant i pacífica, tan sols volia dir la seva el diumenge passat. 

D'on surt tanta ràbia per part de l'estat espanyol? ... Què hi ha que m'estic perdent? .... Quin és el motiu de que només ells puguin opinar? ... No hi ha dret, no hi ha dret que no puguem ni tan sols dir el que pensem ... no hi ha dret que la llibertat d'expressió només s'apliqui a uns quants i els altres, a tancar la boca i ha empassar ..... 

Mireu, m'encanta educar, entusiasmar als nois i noies, m'encanta ensenyar biologia, ciències naturals, ho reconec .... ensenyar el funcionament de la natura, del cos humà, de les plantes i els animals, i fins i tot l'univers,... això m'encanta. Però també us he de dir que mai, mai, mai oblido un dels pilars que, sota el meu punt de vista, es basa, o s'hauria de basar si és que no ho fa, l'educació del present i el futur: "A dins la classe, TOTS ensenyem i TOTS aprenem "

Utilitzar metodologies que treballin en aquesta línia, costa .... no ens hem d'enganyar. Fer que els alumnes s'acostumin a que el professor, i també els companys, acceptin totes les opinions com a vàlides i respectables, que els raonaments sempre siguin escoltats, i en tot cas, siguin guiats si no van per bon camí. Fer que, mica a mica, tots (i quan dic tots, vull dir TOTS) els alumnes perdin la por a dir la seva, o l'angoixa a ser o no escoltats, ... és un dels meus reptes quan em poso al mig de trenta nois i noies. 

I això, és una feina de "formigueta" ... Us asseguro que, per més il·lusió que un hi posi, no s'aconsegueix en un dia, ni en dos, ni en tres ..... s'aconsegueix al cap d'unes setmanes, amb constància,  treballant el respecte a cada exercici, a cada comentari, a cada pregunta ... treballant amb fermesa la llibertat d'expressió ........ 

Em sap molt greu, molt greu! que, en poques hores, els nostres nois i noies, hagin viscut de molt a prop situacions que disten de llarg precisament d'aquests valors fonamentals que, després de tres setmanes, ja tenen apresos. 

Si als adults ja ens costa d'entendre aquestes pèrdues de respecte al poble català i l'opressió que pateix en la seva llibertat d'expressió, no m'imagino que els deu estar passant pel cap als meus alumnes .....  Crec que se'ns gira feina!


Us deixo aquí un magnífic vídeo d'Amnistia Internacional de Catalunya, que reflecteix en pocs minuts, el que ens està passant ... Endavant amb el vídeo!







Alb.