25 d’ag. 2016

Avui està una mica amagada ....



Aquest matí, mentre duia la Irene a la guarderia, ella ha aixecat el cap i, mirant el cel i assenyalant la lluna, m'ha preguntat: "Papa, perquè està una mica amagada?" 

I sí, avui la lluna es trobava en quart minvant, només se'n veia la meitat.

De cop, he recordat un fantàstic curtmetratge, escrit, dirigit i animat per l'italià Enrico Casarosa, que va estar nominat a la categoria de millor curt d'animació dels Oscars dels 2012. No va obtenir el guardó, però us asseguro que és un dels millors curts d'animació que he vist mai; i no només per la qualitat de l'animació, sinó també pel sentit de la història, la màgia que transmet i pel que et convida a reflexionar.

M'he mirat els ulls ingenus de la Irene i he estat apunt d'explicar-li aquesta historia ..... però, com és habitual en els nens, no han calgut ni tres segons per que ella tragués un nou tema, i el tema s'ha esvaït.

Un dia, més endavant, quan hagi crescut una mica, ens asseurem junts per entendre com s'ho manega la lluna per créixer i decréixer. Sens dubte, mirar aquest curt és la manera més màgica que conec per explicar les fases lunars  :-)






Alb.

22 d’ag. 2016

VallTer ... La vall dels 7 sentits





VallTer ... un bon carregador de piles per afrontar el setembre!

Després d'estar 3 dies tancat a casa preparant classes pel curs vinent, necessitava una bona dosi d'energia per carregar piles. I què millor que anar a carregar piles a la Vall de Camprodon, a la capçalera del Ter, a les muntanyes de VallTer.

Dijous al vespre, em vaig enfilar a la Cali i carretera i manta fins a VallTer. La boira que hi havia des de Setcases fins a dalt era... ESPECTACULAR!! ... Crec que mai havia conduit amb una boira tan i tan espessa. I a això, calia sumar-hi el bestià passejant-se lliurement per la carretera ... Uf! ... la pujada va ser del tot "entretinguda"!

Nit tranquil·líssima.


A les 6 sona el despertador. No hi ha res que m'agradi més que veure sortir el sol a l'alta muntanya. Asics als peus, Salomon S-Lab a l'esquena i beguda isotònica per a un parell d'hores intenses de trail-running ... i cap amunt s'ha dit!! 

Improvisant una mica, al final he acabat fent l'olla del Ter: una ruta circular sortint de VallTer, passant per Coll de la Marrana, Pic de Bastiments (2.881m), Pic de la Dona (2.702m) i baixada de nou a VallTer per la collada de Mentet. M'hauria agradat allargar fins al Roca Colom (2.507m) però, aquest cop, també m'interessava arribar aviat a casa, així que, tisores i cap avall.














Al final, 2h de trail-running per sobre dels 2000m (amb parades), i cap a casa feliç com un anís amb 10,5km més a l'esquena!   Ara sí que hem carregat piles!!! ... :-)




Alb.

18 d’ag. 2016

Mudat com un Sant Ferriol ... amb una T3





"Dale a tu cuerpo un T3 y alegria .... ai Macarena! ..."

Un dia, consultant la web de Mountain Hard Wear, una marca especialitzada en productes de muntanya, em van cridar l'atenció unes samarretes molt i molt xules.

Les samarretes portaven impresa una magnífica Volkswagen T3 Westfalia amb òptiques quadrades. Però el més curiós era que, també, se'n reproduïa el seu interior càmper, vaja, una cosa que no se sol veure. Uauuuu!! - vaig pensar - el dia que les trobi a bon preu, aquestes se'n venen directes a casa!

L'atzar va fer que, a principis d'estiu, les trobés a meitat de preu. I, és clar, què voleu que us digui.... van venir directes a casa!  :-))

Són fantàstiques, i si no, jutge-ho vosaltres mateixos!  ... Què us semblen? Aniré prou mudat?






Alb.

Per fi a les meves mans ... Remember SA'15





Ja era hora! .... 

A principis del maig passat, tots els assistents a la 12ª concentració de furgonetes volkswagen (la de l'any passat) que es van registrar amb la seva furgoneta, van començar a rebre a les seves bústies, el llibre-resum de la 12ª edició.

Però, el meu no va acabar d'arribar mai a la bústia de casa, o .... hi va arribar i desapareixeré per art de màgia (aquests sobres tan guapos tenen aquesta especial màgia .....). No ho sé. 

Sigui como sigui, tothom amb qui parlava ja l'havien rebut i jo encara no. ... i això em posava els pocs pèls que tinc de punta, més que res perquè em deien que hi sortíem vàries vegades...  :-)

Només va caldre una trucada a un gran amic per que, a les portes de l'edició d'aquest any (a les portes literals del càmping) m'hi esperés un paquetet al meu nom. Mil gràcies Albert!!!!

Endavant amb les fotos del llibre i, de propina, una foto de la tassa regal de la 13ª edició de la concentració:











Alb.