23 de juny 2011

Plant from the Planet - Forum IMPULSA GIRONA




"Els adults diuen que nosaltres, els nens, som el futur, però si no hi ha futur, què ens quedarà?"

"Molts nens d'ara serem vius l'any 2100. Si els oceans pugen 2 o 3 centímetres, per nosaltres serà una qüestió de supervivència"

"A els adults els costa actuar - tot i tenir els mitjans - per que la seva percepció del futur és molt diferent a la nostra"

"Parla menys, planta més"


Aquestes són algunes de les paraules d'en Felix Finkbeiner.

Avui he tingut la sort de conéixer personalment en Felix Finkbeiner, un noi alemany de tan sols 13 anys, Conseller Ambiental de les Nacions Unides i fundador de "The Plant from the Planet Children Iniciative", una organització internacional dirigida bàsicament a promoure que els nens i nenes d'arreu del món plantin un milió d'arbres a cada un dels seus paisos. Un somni molt agoserat sorgit arrel d'un treball de classe sobre el canvi climàtic que li va encomanar la seva professora de ciències quan tan sols tenia 9 anys, i que el va posar en contacte amb la mismíssima Wangari Maathai, la dona d'origen kenià que va ser capaç de plantar 30 mil arbres durant 30 anys de la seva vida i a qui se li otorgà el Premi Nobel de la Pau l'any 2004.


El projecte impulsat per en Felix, anomenat "Stop Talking, Start Planting" ja s'està duent a terme a ritme trepidant des de fa 4 anys. Actualment, ja hi ha més de 4 milions d'arbres plantats a més de 90 paisos del món. L'objectiu: arribar a 1 bilió d'arbres plantats arreu del món!


Ahir va visitar la ciutat de Girona en motiu del Forum Impulsa, promogut per la Fundació Princep de Girona, i a on hi va assistir un gran nombre d'assitents (entre els quals hi havia 22 alumnes de Maristes Girona), i la sempre destacable presència del Príncep d'Asturies i Girona.


Avui al matí s'ha realitzat a la nostra escola (Maristes Girona) una jornada-taller per a joves de 3r i 4t d'ESO i liderada pel mateix Felix. Li han calgut pocs minuts per posar-se a la butxaca els 70 nois i noies presents al taller. La seva actitud emprenadora, la il·lusió que transmetia amb les seves paraules, la serenor i fermesa en els seus discursos, la pedagogia de cada un dels seus arguments sobre el canvi climàtic, la contundència amb què afirmava l'elevat poder que pot tenir la força de voluntat dels joves, ... ha estat, sens dubte, una de les millos classes magistrals que hauran rebut aquests joves en molts anys.



Alb.

21 de juny 2011

La força del missatge


Hi ha persones que no se'ls sent, encara que tinguin un bon volum de veu, i sol ser degut, moltes vegades, a que no hi ha una bona articulació o símplement no comuniquen bé el missatge. Hi ha unes claus que fan que el missatge arribi amb els matisos desitjats: la mirada amb l'interlocutor, l'empatia i una entonació adequada determinen part de l'èxit.

Un bon comunicador ha de tenir, primer de tot, credibilitat. Ha de transmetre que el que diu s'ho creu. Que està dient la seva veritat i que això és exactament el que pensa (una bona mostra d'aquest poder el teniu en els polítics). Cal ser honest.

En segon lloc hi ha l'empatia: la capacitat de connectar amb les persones. L'expressió afable, franca. La mirada directa i el somriure natural i convincent. La veritat està en els gestos i aquests no poden distar del que s'està dient verbalment.

L'entonació també és molt important. Cal fugir del discurs monòton i això es pot fer donant inflexions de veu o simplement amb preguntes dirigides al públic o silencis que el mantingui en una certa expectació. Cal que s'assembli a l'explicació d'una història, la més agradable i interessant del món. I com menys cridis, més t'escoltaran. El discurs ha de ser, indiscutiblement, dinàmic, marcant els canvis de "tempo" adequats en funció de la importància del missatge (quan més important, més lent i pausat).


Alb.

18 de juny 2011

CASIO ECW-M300E-1AER




Encara no fa 4 mesos, vaig haver de substituir el polivalent Casio Protrek PRG-50T que m'havia acompanyat a tot arreu durant més de 5 anys. Va dir prou i no es va voler tornar a engegar. D'aquest rellotge n'estava encantat: tenía baròmetre, bruixola, altímetre, estava alimentat per energia solar, i a més a més, tenia xasis i corretja de titani cosa que em permetía fins i tot dur-lo en ambients molt llunyans del que sería una cursa de muntanya o una ascenció a un pic. El PRG-50T el vaig substituir per l'esportiu Suunto Vector XBlack del que també n'estic encantat i del que algun dia us en parlaré.



Fèia temps, però, que tenia entre cella i cella comprar-me un rellotge mínimament decent per a les ocasions en que cal anar "arreglat-arreglat" (com per exemple un casament). Fins ara, qui omplia aquest forat era el mateix PRG-50T o, moltes vegades, rellotges de no pas massa qualitat regalats per entitats bancàries durant les festes nadalenques - ja veieu doncs, el poc interès que tinc per aquest tipus de rellotges -.

Fa dues setmanes, vaig començar una recerca minusiosa i acurada per tal de veure què hi havia actualment al mercat en tema de rellotges. He de reconéixer que m'encanta fer aquests tipus d'estudis de mercat, vaja, que no soc dels que s'apropa a una botiga i es compra el rellotge que més li agrada dels que hi ha en stock, ni dels que fa compres compulsives sense saber gaire bé res del producte. M'agrada afinar bé les compres.


Per mi era important trobar un rellotge que encaixés dins les meves necessitats i que, sempre i quan fos possible, complís uns requisits que jo considero importants per a un rellotge i que us detallo a continuació:

  • Que fos un rellotge de cos metàl·lic, amb certa presència i pes, i preferiblement de color fosc (negre - gris - antracita)


  • Analògic i que mostrés la data.


  • Mínimament esportiu (fugint una mica del classicisme dels rellotges analògics metàl·lics)


  • Radiocontrolat per les emisores de Mainfligen (Alemanya) DCF77, 77.5kHz i Anthorn (Anglaterra) MSF, 60 kHz. - per anar sempre a l'hora (precisió d'hora atómica).


  • Alimentat per energia solar o energia cinètica (que les piles tipus botó contaminen molt i no són precisament barates).


  • Després de buscar i rebuscar, al final un dels únics models al món que compleix aquests requisits és el Casio Edifice ECW-M300E-1AER.


    Es tracta d'un rellotge poc vist, i que segurament no en corren gaires pel nostre país (a jutjar per la seva presència en botigues de rellotges espanyoles - fet que li dóna també un toc d'exclusivitat). Com que trobar-lo és difícil, el millor és comprar-lo per internet, i així ho vaig fer. En 4 dies el tenia a casa i des d'aquell dia soc més feliç que un gos amb un os.

    Aquí en podeu veure un video dels pocs que corren per internet (per cert, pugeu el volum dels vostres altaveus!!):




    Alb.

    12 de juny 2011

    Furgoperfectos v2.0


    Una de les millors aplicacions que tenim al foro Furgovw.org és la dels Furgoperfectos. Els FP són punts georeferenciats (coordenades) d'arreu d'Europa i nord d'Àfrica que són aptes per a la pernocta amb furgonetes càmper. A més a més, s'hi inclouen coordenades d'algunes vies verdes, càmpings, àrees d'autocaravanes i fins i tot botigues relacionades amb el món càmper. En total suposa la friolera quantitat de 1966 punts d'interès que, indiscutiblement, són una bona colla!

    Fa uns dies, un dels administradors del foro furgovw em va demanar si els podia ajudar a fer la conversió del Furgoperfectos als formats dels diferents navegadors GPS que existeixen avui dia al mercat. Això suposa una mica de feina però la satisfacció de que centenars de furgoaddictes en disfrutaran compensa qualsevol temps invertit.

    Aquest n'ha estat el resultat. Disfruteu-lo!


    Alb.

    9 de juny 2011

    8ª Surfalegre - St.Pere Pescador





    El passat cap de setmana 4 i 5 de juny es va portar a terme la 8ª concentració nacional de furgonetes Volkswagen organitzada per Volkswagen Vehículos Industriales a la localitat de St.Pere Pescador (Alt Empordà).

    Com cada any, el càmping Ballena Alegre va omplir gran nombre de les seves parceles amb furgonetes vw de totes les sèries. En total s'hi van inscriure 540 furgonetes, des de les mítiques i clàssiques T1 fins a les més modernes i sofisticades T5.




    Si bé aquest any la meteorologia no va acompanyar del tot (totes les fotos són d'edicions anteriors a excepció de la foto de grup i l'última), sí que vam poder gaudir d'una tarda mirant i remirant furgonetes, i posant cara a molts amics del foro Furgovw amb qui comparteixo moltes hores d'aprenentatge i que van assistir a la concentració. Faig especial esment als foreros i amics: Wawita (en Pepe, tot un as de la fotografía) i l'Alcasa (l'Albert Ferrer, un dels més grans genis que conec fent bricos dins una furgo), tots dos furgoaddictes fins a la medul·la.




    Alb.