11 de maig 2017

Jornada d'Innovació Pedagògica Baula



La transformació de l'educació a l'escola .... Està clar que, amb un títol així, la cosa enllamina!  :-)

Dissabte passat es va celebrar a l'edifici La Pedrera de Barcelona la 1a Jornada d'Innovació Pedagògica de la mà de l'editorial Baula.

Ponents de renom com Francesc Torralba, Francesc Pedrò, Rafael Bisquerra i Ricard Huguet van impartir autèntiques lliçons magistral d'educació emocional, de metamorfosi educativa, d'avaluació i, fins i tot, de robòtica educativa amb Lego Robots.

Les idees anaven caient segon a segon, minut a minut .... idees que anaven deixant palès que l'ensenyament que deixa petjada no és aquell que va de cap a cap, sinó aquell que va de cor a cor; que l'educació emocional no només genera millors resultats acadèmics, sinó millors professionals i sous en un futur; que és important seguir desenvolupant les potències latentsque el llenguatge afectiu serà decisiu en determinats moments de la vida dels nostres alumnes; o que, tot i els moments de canvi que estem vivint, els nostres alumnes segueixen aprenent per imitació, d'aquí l'enorme importància (i responsabilitat) de la nostra feina!







Per cert, sabeu quantes combinacions de sis peces de Lego es poden fer per aconseguir un ànec ...?


 .... 9 milions!! ....  :-)) .... A l'auditori deuríem ser unes 200 persones i no van sortir 2 ànecs iguals .... Perquè llavors diguin que no hi ha creativitat.... ains!   ;-)



Alb.

28 d’abr. 2017

Al mal temps .... bona cara!



Al mal temps ... bona cara!  :-)

Quin abril que estem tenint! ... fa una setmana anàvem amb màniga curta i, abans d'ahir, les temperatures fregaven els zero graus i no van passar dels dotze graus positius a les hores centrals del dia! ... La primavera és fantàstica, sens dubte!

Tan fantàstica, que no es pot deixar passar ni la més mínima oportunitat per anar a gaudir de la natura, sigui passejant, caminant, pedalant o corrent!

El dimecres va ser un dia plujós, amb boira, fred estricte i amb fortes ràfegues de vent .... el típic dia mandrós d'hivern ... el millor dia per córrer per les Gavarres, què carai!! 

Gaudir de tota la magnificència naturalista de les Gavarres amb un dia així, no té preu!. Això sí, de vistes no n'hi havia, de solet no n'hi havia, de temperatures agradables tampoc n'hi havia, i de gent passejant-se tampoc n'hi havia .... On carai s'ha posat tothom en un dia tan fantàstic com avui?? ....  :-)) 




Alb.

19 d’abr. 2017

Remember when .... SurfAlegre 2016



Aquest any sí, aquest any m'ha arribat ben puntual! .... :-)

Un ocellet m'havia informat que, aquesta setmana, anés controlant la bústia de casa .... s'havien enviat els llibres-memòria de la SurfAlegre de l'any passat i... la cosa estava al caure!

Dilluns va ser festa, dimarts res a la bústia, però aquest matí, sorpresa! ... dins la bústia s'intuïa un sobre de grans dimensions .... Havia arribat!!!

Com sempre, pàgines i pàgines amb centenars de fotografies que han ajudat a refrescar la memòria d'aquells tres dies fantàstics al Ballena Alegre,... rodejat de furgonetes, furgonetes, furgonetes, amics furgoneters i .. més furgonetes!

Vaja, ... que avui ja tinc ocupada l'hora de lectura d'abans d'anar a dormir! ... Que ningú em molesti!!!  :-))












Alb.

29 de març 2017

Arracades noves per a l'Alma!



Alma, avui t'he comprat unes arracades noves! .... :-)

No sé pas d'on em ve, però sempre he pensat que els pedals automàtics d'una bici tenen una certa retirada amb unes arracades ..... Potser perquè pengen dels extrems de les bieles, o potser perquè són una petita joia que moltes vegades passa desapercebuda però que, quan t'hi acostumes, la trobes a faltar si dia no la portes (...crec que això els hi passa a les dones.. :-) .. )

Sigui com sigui, el cas és que els Shimano SPD 520 que duia l'Alma calia canviar-lo per una cosa més fina, lleugera y de més alt rendiment.

Els escollits .... uns Cross-Country Shimano Deore XT M800 XC Race ... uns "casi tope de gama" amb unes característiques de "canella fina".

Apa! ... ja podem anar de festa!  :-))







Alb.

16 de març 2017

Estem d'aniversari! ... 6 anys!



Avui toca bufar espelmes! .... el blog fa 6 anys!!! .... :-)

263 entrades publicades ... uf! .... Us he de confessar que, quan vaig escriure la primera entrada, creia que al cap de quatre dies ja me n'hauria cansat. Bé, de fet, pensava que, molt probablement, m'acabaria sortint alguna cosa que em cridaria més l'atenció i que em faria oblidar la idea de continuar fent aquest peculiar "diari-personal-calaix-de-sastre"...

Però, ja veieu, ... qui dia passa, any empeny! ....  D'això ja en fa 6 anys!  :-))


Gràcies! .... és tot un plaer escriure per a vosaltres!! .... 


Una abraçada a tots!


Alb.

14 de març 2017

Antigues vetllades, músiques distants ....





Els ponts de Madison County seguiran en peu una pila d'anys...

El divendres passat, un càncer es va endur la vida d'en Robert James Waller, l'escriptor d'una novel·la que - ho confesso - m'encanta i no em cansaré mai de llegir, mai, ... un cop i un altre!

Amb aquesta novel·la, que inicialment el New York Times va titllar de "poc convincent i d'estil excessivament melòs", Waller literalment va arrasar i va fer callar a una gran quantitat de crítics (poc sensibles, sens dubte). De fet, i contra tot pronòstic, la novel·la va estar tres anys en el primer lloc de vendes superant el rècord que sustentava "Allò que el vent s'endugué". No en va, va ser enormement aplaudida per lectors d'arreu del món.

Anys més tard, Clint Eastwood, com a director i gran intèrpret, va dur la novel·la a la gran pantalla acompanyat d'una magnífica Meryl Streep encarnada - com mai - al personatge de Francesca Johnson.


Que serveixi aquesta entrada al blog com un tribut a l'autor, a en Robert Kincaid i a la Francesca Johnson ... que mai, mai, mai passaran al meu oblit.





" En un univers d'ambigüitat, aquesta mena de certesa només es presenta un cop a la vida, 
i mai més, per molts anys que es visqui "




Alb.


5 de març 2017

2n a la XX Marxa de Montagut!





2n! .... feia temps que no "pujava al podi" ...jeje.   :-))

Aquest cap de setmana s'ha dut a terme la XXª Marxa de Montagut, i és clar, com és de costum amb les marxes que organitzen la gent de Montagut, el recorregut era prou enllaminador com per tenir reservat el dia des de feia temps.


Les inscripcion eren a les 6:30h del matí a Oix, .... vaja, que, ha estat la millor excusa per anar a passar-hi la nit amb la Cali, que sempre m'agrada!

Nit freda, però molt tranquil·la.

Al matí, ha estat aixecar-se, menjar un mos, i ràpid a enfilar-se als busos que ens duien a Montagut, d'on sortía la marxa. D'allà, s'enfilava direcció Santa Eulàlia de Jou, i amb forta pendent s'arribava a Santa Bàrbara de Pruneres, on hi havia el segon control. Fins aquí, he anat al davant, acompanyat d'un noi que em trepitjava els talons, i amb qui, a les rampes finals de Santa Bàrbara, ens anàvem tornant el rol de "llebre" per anar-nos separant dels del darrera. I ho hem aconseguit força!

D'allà fins a Oix ha estat força trencacames. Després de 7km de baixada en terreny fangós i humit, hem arribat a la línia d'arribada. Però ara, era jo qui trepitjava els talons al primer. Bé, sigui com sigui, encara que no hagi quedat primer, ... m'ho he passat moooooolt i mooooolt bé!!!





I, pels amants de les animacions ... aquí us deixo el video amb el track de la Marxa ... ;-)



Alb.


22 de febr. 2017

Aquelles antenes tan properes i tan llunyanes ...





A aquelles antenes s'hi pot arribar? ..... Aquesta va ser la pregunta que l'altre dia em va fer un amic mentre em senyalava Rocacorba amb el dit des de Girona ... Oi tant que sí! li vaig respondre!

Avui, amb ganes de fer quilòmetres, he decidit arribar-me fins a Rocacorba (991,8m), això sí ... amb l'Alma i posant el "turbo" per poder aprofitar al màxim aquestes tardes que - per fi - es comencen a allargar.

Així doncs, he carregat un track al Garmin i, essent conscient que hi havia més de 4 hores de pedalada, m'he posat dues gotetes de Channel 5 darrera les orelles, els cabells deixats anar i .... cap amunt s'ha dit!! ..  :-))

El fet és que, era tanta l'obsessió d'arribar aviat a casa, que al final he fet el puja i baixa en una hora menys del que apuntaven tots els tracks de pujada a Rocacorba des de Girona que havia consultat..... Això sí, us asseguro que avui dormiré planer ... :-)




De baixada, no me n'he pogut estar de fer una petita parada per veure el Surolí de Mas Obert, al terme municipal de Sant Gregori. Es tracta d'un arbre molt peculiar, amb un tronc d'alzina i un de surera, que sorgeixen d'un mateix peu. Sens dubte, val la pena veure'l.







Alb.


13 de febr. 2017

La cosa, per fi es remou!



Aquest dissabte passat, més de 500 persones s'han aplegat al col·legi Maristes la Immaculada de Barcelona per somiar l'escola del futur en el marc del projecte d'innovació educativa Maristes Xarxa Innovació.

El Projecte Maristes Xarxa Innovació és un procés participatiu de cocreació de tota la comunitat educativa, que se centra en la innovació permanent i en la xarxa entre totes les escoles Maristes del país.

És la primera vegada que la comunitat Marista organitza una jornada multitudinària d'aquest tipus per debatre propostes de manera conjunta entre els diferents agents implicats en l'educació dels infant.

Bien!! ... Sembla que això arrenca!! ....  ;-))





Alb. *


25 de gen. 2017

Números curiosos ....





100.000 visites ... 

Sempre m'ha agradat enganxar el moment en que el conta quilòmetres del cotxe arriba a un número "curiós": el 9999km, el 11111km o el 12345km. Són números que, quan aconsegueixo enxampar-los, em generen un "no-sé-què-xulo-de-bon-rotllo" i, evidentment, si puc els fotografio per guardar-los com un record preuat. Ara que, mirat fredament, algú pot pensar que es tracta d'un tipus de records que frega l'absurditat, però vaja ... ara ja podeu dir que en coneixeu a un que és feliç amb tonteries d'aquestes, jeje ...  

Aquesta setmana passada, a l'obrir el blogger per retocar uns links trencats, patam! .... ensopego que el comptador de visites marcava un número ben rodó .... el 100.000!

100.000 visites? ... Ui, això mig-espanta ...  L'únic de bo que té, és que veure aquest número m'ha carregat les piles per seguir escrivint almenys 5 anys més .... :-))


Cent mil gràcies lectors!   ;-)





Alb.

18 de gen. 2017

Com s'escriu una ... classe?





Avui hem anat a sentir els Amics de les Arts, però en un format diferent, en format pedagògic ... 

Aprofitant l'oferta de xerrades educatives que ofereix la ciutat, avui hem dut als alumnes de 3r d'ESO al taller-ponència "Com s'escriu una cançó?" que oferien els coneguts "Amics de les Arts".

La veritat és que ha estat molt bé, però mentre explicaven quins eren els ingredients necessaris per a fer una bona cançó, el meu cap no parava de barrinar amb el gran paral·lelisme que hi havia entre fer una cançó d'èxit i fer... la millor de les classes.


Apuntaven que per a fer una bona cançó calen 5 ingredients:


- MELODIA: una seqüència de notes individuals ordenades i compensades degudament. 

De fet, en una classe també hi trobem una peculiar melodia, no pas feta de notes diferents sinó d'alumnes diferents, que degudament ordenats poden tenir una força bestial.

L'explicació del professor també pot esdevenir melòdica, però ep! això no vol dir explicar amb cantarella (només faltaria, jeje) sinó, amb variacions de to, volum, de força, etc.


- HARMONIA: superposició de dues melodies o més. Quan se superposen, s'enriqueix la melodia resultant. Sovint, afegir la mateixa melodia a una escala més amunt o avall, o una quinta, s'obtenen resultats meravellosos.

A la classe, tenim alumnes que van una escala amunt i d'altres que van una escala avall. El nivell acadèmic dels alumnes pot ser tan divers que pot arribar a generar frustracions als docents més engrescats. Però, i si unim aquests dos alumnes de "octaves" diferents i afegim  alumnes "quintes" que harmonitzin els petits grups? .... No hi ha dubte que pot acabar essent del tot sorprenent!


- RITME: propagació de temps entre diversos sons. El ritme defineix l'estil de música que estem fent.

Quan estem davant d'una trentena d'alumnes, és important anar controlant - a tota hora - el ritme d'aprenentatge. L'estil de "música" ha d'agradar als nostres "oients", cal adaptar-lo als seus gustos, essent conscients que els gustos són diversos i sense deixar d'interpretar la "peça" que volem que escoltin. 


- LLETRA: és l'únic element "prescindible" d'una cançó. La lletra pot funcionar simplement com a un instrument més, però també pot explicar coses, donar punts de vista diferents o expressar emocions.

És evident que el professor és la "lletra" de la classe. I, està clar que, igual com hi ha cançons instrumentals, es poden fer classes sense que es noti la presència del professor, essent compositors de magnífiques "classes instrumentals".

Igualment, el professor pot afegir una lletra adient al tema, que lligui emocions amb aprenentatge, amb la dosi justa, deixant espai per a que el públic canti la tornada, com se sol fer en els grans concerts de rock, quan l'intèrpret deixa de cantar i orienta el micròfon al públic entusiasmat. 


- ARRANJAMENTS: determinen qui interpretarà la cançó i quins instruments hi intervindran per aconseguir una bona sintonia.

Una sessió classe sense els arranjaments adequats, no té res a veure amb una classe ben "arranjada", amb una diversitat d'instruments, intèrprets, a voltes entrant junts en escena, a voltes com a solistes, amb les dosis justes d'improvisació jazzística, i riffs artístics que il·luminen la classe i la converteixen en la MILLOR DE LES CANÇONS! ... Ui! perdò, volia dir: en la MILLOR DE LES CLASSES!! ....  :-))


Seran els professors els nous "Amics de les arts -educatives-"? ....  Endavant amb la música!!! ....  :-)





Alb.