31 de des. 2017

Bye bye 2017: 52 setmanes... 52 St.Miquels



52 setmanes, 52 St.Miquels ..... 

Pujar a Sant Miquel és com pujar al meu "santuari particular", un lloc per anar a pensar.... És un ritual, un repte que em marco cada setmana,.... hi he d'anar per comprovar que tot estigui correcte, que no s'hagi mogut de lloc. Sigui corrent o en btt .... el tema és anar-hi, i no deixar-hi d'anar, per que, us ho he de confessar... m'encanta i ho necessito. És el meu temps!

Aquesta setmana, la setmana 52 de l'any, hi he pujat per 52ª vegada en aquest any. Uaa!... no sabeu lo feliç que sóc!

Per cert, BON ANY NOU 2018!!!!




Alb.

27 de des. 2017

Una pila de somriures



Somriure a la vida ..... 

Tinc ben gravada una frase de Daniel Rabinovichactor, músic i membre inoblidable de Les Luthieres, que deia que era important que, si algun dia t'havies de morir, millor que ho fessis de riure o de somriures. 

Quan viatges, és fàcil caure a l'error de només mirar i fixar-se en allò que és gran, en allò que surt a les guies com a més important, en allò que tothom mira, ..... A mi m'agrada fixar-me en precisament en allò que ningú s'hi fixa... en els petits detalls. El món està ple de petits detalls,.... I, a vegades, un acaba rient per sota el nas una bona estona, o fins i tot, morint de somriures, com deia en Daniel. 

Proveu-ho! .. el proper cop que viatgeu, recordeu que el món està ple de raconets on trobar coses mil vegades més interessants que la més fotografiada de les catedrals, el més admirat dels monuments o la més florida de les façanes.... En algun lloc no llunyà, hi ha amagats una pila de somriures! ... No els deixeu escapar!!!






Alb.

5 de des. 2017

Déjà vu alpin... Sant Miquel



Perquè anar-hi un cop si hi ha temps per a dos cops? 

Avui ha estat un d'aquells dies "especials". Al migdia, quan he sortit de la feina, i veient el meravellós dia que feia, no me n'he pogut estar d'aprofitar l'hora de dinar per enfilar-me a St.Miquel

De pujada, entre pensament i pensament, anava controlant el cronòmetre. Al ritme que anava, potser tindria temps suficient de pujar-hi dues vegades seguides, això sí, donant-ho totAixí doncs, no m'ho he pensat dues vegades. Quan he arribat a baix, sense ni tan sols aturar-me, m'he tornat a enfilar a St.Miquel, fent un d'aquells Déjà vu alpins que tan m'agraden!



El que està clar és que, després de 13km de trail running, pujant i baixant (i pujant i baixant), i fer-ho en aquesta preciositat de dia i a les portes de cinc dies de festa, .... vuaa! ....  Creieu-me, no es pot demanar res més!!! ...... Ara bé, us puc ben assegurar que, avui, he tret la llengua  ;-))




Alb.

28 de nov. 2017

El risc de clicar allà on no s'ha de clicar...



El risc de clicar allà on no s'ha de clicar és que... ja barrino com carai s'ho va fer el primer!

D'ençà que les Apps de monitorització d'activitats esportives (tipus Endomondo, Runtastic, Garmin Connect, Strava, etc.) van començar a introduir mòduls - a l'estil xarxes socials - a fi de comparar, amb altres usuaris, registres de segments, quilòmetres recorreguts, ritmes i velocitats de tot tipus ... aquell dia, vaig decidir privatitzar tota la meva activitat física per evitar precisament això: les comparatives. 

Hi ha qui el motiva saber si va més de pressa o més a poc a poc que un altre usuari; hi ha qui és amant de rànquings i posicionaments; hi ha qui no pot sortir sense llavors mirar-se i remirar-se les seves estadístiques; hi ha qui ..... però també hi ha qui, mirar totes aquestes coses el pot fer posar més nerviós que feliç.

Avui, aprofitant una tarda esplèndida, m'he arribat a Sant Miquel. Un cop a casa, he registrat l'activitat i, a la pantalla, just a sota de les dades resums de l'activitat, hi he vist un petit icona amb un número 2, un icona que mai havia vist ... Ai carai! ... què serà?. Quan l'he clicat, de cop m'ha sortit un rànquing dels trail runners més ràpids ... i aquí ja l'hem fet grossa ..... glups! ..... El segon més ràpid?.. jo? .... Això no em barrufa gens, millor no veure-ho! ...... Automàticament he tancat la pantalla i a no pensar-hi més. Però .... ja està, ja no puc dormir ... qui redimonis deu ser el primer? o és una màquina o anava a cavall d'una màquina (que també podria ser) ... però el seu registre és de molt PRO, un registre per treure's el barret! 




Alb.

27 de nov. 2017

Dia Internacional del mestre, professor i l'educador



Docents, ... ja us han felicitat avui? ... encara no? .... doncs, MOLTES FELICITATS!

Un dels principals problemes que té l'actual professorat - forjat al s.XX - és la manca d'autoconfiança davant els grans canvis educatius que ens venen a sobre: projectes, visions proactives, innovacions pedagògicas, TICs, TACs, etc. 

Però, si una cosa és ben clara és que, quan els professors tenen confiança, transmeten confiança i ensenyen confiança als seus alumnes. I aquest hauria de ser un dels pilars sobre els quals s'haurien de sustentar les noves escoles del s.XXI.

Per canviar el tot sistema educatiu, cal començar potenciant - i cuidant - l'autoconfiança del professorat. Cal canviar la formació d'aquest professorat, així com també la concepció del "bon professor" i el "mal professor", o el què significa èxit escolar i fracàs escolar.... i, més tard, ja ens embrancarem en canvis metodològics i organitzatius, amb la tranquil·litat i seguretat de disposar d'un pal de paller ben sòlid. :-)

Vaja, ... que tenim molta feina per davant i els dies, mica a mica, es van escurçant! ...  :-))





Alb.

21 de nov. 2017

VW T3 Reimo Camper 1/87...una de les petites de casa



Una T3 càmper amb sostre Reimo .... aquesta no pot faltar a la vitrina!

La majoria de les miniatures de furgonetes Volkswagen Càmper que es troben al mercat solen dur camperitzacions de la mà de Westfalia o bé de la propia Volkswagen (a partir de les T5 cap endavant). Trobar camperitzacions diferents a aquestes, no ens enganyem,... costa.

De totes maneres, la casa Schuco a vegades ens sorprèn amb coses excepcionals. Aquest cop, ho ha fet traient al mercat una miniatura a escala 1:87 d'una VW T3 càmper amb sotre sobre-elevat Reimo. Chapeau!

La miniatura té detalls sorprenents, com són els mini-adhesius de Reimo al sostre, l'obertura solar al sostre, i l'entrada d'aigua i les ventilacions per nevera i gas. Tampoc hi faltan les matrícules alemanyes, així com tampoc l'adhesiu de Volkswagen al portó del darrera. Tot i que, ja us aviso, tingueu a mà una lupa ben potent!

L'únic punt feble que té és que l'han feta amb tots els vidres tintats que impedeixen veure'n l'interior. Bé, ... no es pot tenir tot en aquesta vida! ...  :-)

Endavant amb les fotos!












Alb.

17 de nov. 2017

Col·laboració a la Collins Bird Guide



"Qui no té feina, el gat pentina" ... predica el refrany català.

Ahir es va fer pública la última versió de la app Collins Bird Guide, una de les guies d'ocells més importants del món. Es tracta de la versió v1.5.0 i dins les novetats, incorpora la traducció al català de totes les espècies d'ocells d'Europa, rareses i espècies divagants.


Arribats a aquest punt, però, us he de confessar un petit secret. Qui hi ha al darrera d'aquesta traducció és, ni més ni menys que un servidor. M'atrauen els reptes... sí! ... i, encara que costi de creure, us ben asseguro que no tinc un gat a qui pentinar.  :-)

Ja fa un any, aproximadament, vaig començar a col·laborar amb el potent equip editorial William Collins - NatureGuides - Bonnier Fakta, per a la traducció de les seves guies de fauna al català. Un projecte que, si bé és una feinada descomunal, és prou gratificant com per invertir-hi hores lliures. I, no, no em sobra el temps ... jeje..... el busco sota les pedres i ... curiosament se n'hi troba!  :-))


Després de moltes hores de feina, de revisions i validacions, en va sortir la versió definitiva i, només restava penjar-la a la App Store. Ahir, a mitja tarda, es va penjar i, si una cosa em va fer especial il·lusió va ser veure que el Bearbed vulture s'havia convertit en el Trencalòs. :-)


 




I el que ha estat un detall per part de l'editorial que no m'esperava és que m'han afegit a l'apartat dels "Special Thanks to", just després dels autors... i mireu que els hi vaig dir que no volia res a canvi. Aquests anglesos són la repera!! .... Fan el que volen!! :-)




Alb.

10 de nov. 2017

Estem d'aniversari ... 10 anys!



Fa 10 anys, .... tot era una mica diferent

Ahir va fer 10 anys exactes que vaig connectar-me per primer cop al foro Furgovw.org. La passió per les furgonetes càmper no em ve pas d'aquella època, sinó de moooolt més abans. Ja de ben petit col·leccionava qualsevol cosa que s'assemblés a una furgoneta càmper, gaudia dibuixant interiors de furgonetes amb llits, piques, etc. i em faltaven ulls per a xafardejar totes les furgonetes càmpers que hi havia als càmpings on ens duien els nostres pares, i per controlar totes les que vèiem per la carretera en els llargs viatges per Europa.

Fa deu anys, mai m'havia passat el cap posar-me en un forum d'internet i, menys, esser-ne un membre actiu.

Però les coses van com van, i després d'entrar-hi tímidament amb un primer post, en va venir un altre, i un altre.... i un altre. Semblava irreal. Sense buscar-ho, havia topat amb un grup de gent que, com jo, els apassionava parlar de furgonetes càmper, una colla de gent que opinava, donava consells i assessorava, al mateix temps que demanaven consells i es deixaven assessorar.

Va començar essent un forum petit, d'unes 500 persones a tot Espanya, que ràpidament va passar a 10.000, per acabar essent un dels forums més importants de furgonetes càmpers que hi ha al món, i a on, actualment, hi ha registrats, ni més ni menys que 127.575 usuaris. 

El 2014, els administradors del foro em van proposar formar part de l'equip que gestiona aquesta gran família, i no m'hi vaig poder negar.

Fa 10 anys, fa 164 dies de connexió, fa 6.132 missatges escrits, fa 240 temes oberts,.... no m'ho hagués pas imaginat. Us ho ben asseguro.   :-)




Alb.

5 de nov. 2017

The big things road .... a la gironina



Una T2! .... Carai quina T2 ... carai quina T2 .... Carai quina vetulina!

Divendres passat, em vaig topar amb aquesta magnífica T2b càmper. Matrícula francesa i molt i molt ben conservada/restaurada. Quina preciositat.

Realment, és tot un plaer per la vista, fins al punt que me la vaig estar repassant pel dret i pel revés.... Però, eps!! ... què és això que hi al musell? .... Carai! ... això és un magnífic exemplar de vespa asiàtica (Vespa velutina) ... Quin rellamp d'himenòpter!

Encara no feia ni dos dies que havia vist, a la terrassa de casa, un ofenós exemplar de vespa xana (Vespa capro), que Déu-ni-dó lo grosses que són, i ara una vetulina, vés per on.... No hi ha dubte que la vespa asiàtica s'està convertint en un autèntic problema a casa nostra... cada vegada se'n veuen més, i fa res, no n'hi havia ni una...

Per un moment em va venir a la memòria el viatge a Austràlia, concretament la costa est, la que serpenteja el Pacífic per Queensland, amb l'escull coralí com a teló de fons. Allà, és on hi ha la "The big things road", la carretera de les coses grosses. Una carretera a on, cada 40-50km trobes alguna cosa grossa i interessant. .... Vaja, més o menys com aquí a Girona, ahir una xana i avui una velutina .... jejeje.   :-)




Alb.

27 d’oct. 2017

Contra el càncer... Jo m'implico



Concurs d'eslògans .... ummm.... participem-hi! 

A principis d'aquest any, l'Institut Català d'Oncologia (ICO) va convocar un concurs per triar l'eslògan que representaria a la institució durant els propers anys. 

Com a bon amant dels reptes, m'hi vaig tirar de cap. Vaig pensar i dissenyar un eslògan, el vaig presentar just el dia que s'acabava el termini, i tres mesos després, el jurat deliverava. La sorpresa va ser enorme quan, mitjançant un correu electrònic, em van comunicar que n'havia estat el guanyador. 

Dies més tard, en una gala de la institució a Barcelona, es va fer l'entrega del premi, consistent en uns dinerets que, us puc assegurar, no aniran gens gens gens malament  :-)




Alb.

20 d’oct. 2017

"El Clandestí" .... Remember when...



"Kaiser-Wolf, Skinny Scotty i Testor... membres de l'editorial CuDelSa, buscats per la llei per la publicació i distribució d'El Clandestí" 

Societat, meteorologia, Top-5 d'èxits musicals, El personatge, El banner publicitari ..... aquestes eren algunes de les seccions d'El Clandestí, un petit diari irònic que Kaiser-Wolf (Enric Delgado), Skinny Scotty (Eduard Sánchez) i Testor (un servidor) publicàvem setmanalment a 2n de BUP "c" ja fa... una pila d'anys!. El nom de l'editorial: Cu-Del-Sa, era la única pista de qui realment hi havia al darrera de la redacció del rotatiu .. :-)

El Clandestí tenia un format simple: només se'n redactava un sol exemplar, fet a mà, i de mida petita, en format Din A6. Fer-ne un sol exemplar i que fos de mida petita, permetia que s'esmunyís fàcilment per sota els llibres i llibretes dels alumnes mentre se'l llegien i passaven a les hores de classe. A més a més, que fos petit, també assegurava que la probabilitat de ser detectat pels professors fos baixa. Ja us podeu imaginar que, mantenir-se dins la clandestinitat, era del tot important per no acabar amb una sanció del professor....o senzillament, fos descobert i llençat a les escombraries. 

Cada setmana, la gent de la classe, i més tard de tot el curs, esperaven amb candeletes que els caigués a les mans un nou exemplar d'El Clandestí per poder-lo llegir d'amagat.

Les fortes tempestes a les hores de Llatí al terç nord de la classe, les eleccions convocades a classe per a escollir l'encarregat del paper de water o de qui seria el nou pilota de la classe, passant pel llistat d'èxits musicals de la setmana ("LoCollmia", "Aquí no hay campo y playa", el "Max-Mix Chelino", o el "Acid House - H2SO4", entre d'altres), omplien les pàgines centrals del diari. Les notícies més rellevants, com el descobriment de la xarxa de traficants de xuletes més important de 2n de BUP, o l'atac que va patir la redacció d'El Clandestí, anaven sempre a portada. Mentre que la secció de l'entrevista al personatge sempre tancava l'edició ..... No en va, acabava essent un diari que oferia pàgines i pàgines d'entretinguda lectura a molts companys. 

No recordo exactament quants Clandestins vam arribar a redactar, però sí que alguns dels números es van perdre, ja sigui per que es van extraviar a l'immensitat de la classe, per que foren interceptats per algun professor amb bona vista, o per que van acabar esparracats per algun alumne mosquejat per algun dels articles irònics publicats al diari... Sabíem que aquest risc existia i el vam assumir des del principi fins al final.




Quan decidírem tancar definitivament la redacció (o sigui, quan es van apropar els esgarrifosos exàmens "Quatribestials" de final de curs a la Sala Gran), vam decidir posar-nos en mode standby per evitar mals majors (o sigui, que ens baixés un "cate" inesperat). A partir d'aquell dia, vam esdevenir - i així ens hi sentíem - "furtius" per a la resta de les nostres vides. 

A dia d'avui, encara seguim essent buscats per la llei. Així ho demostren cartells que asseguren una recompensa de 900$ per a qui ens trobi! .... Per sort, només se'n van fer tres, un per a cada furtiu, i, a no ser que hagin passat a millor vida, a dia d'avui estan ben custodiats per en Kaiser-Wolf, l'Skinny Scotty i en Testor.

Sssssszzz ... silenci, ok? .... jo no us he explicat res de tot això, ni sabeu qui sóc, val?!  ...   :-))




Alb.

5 d’oct. 2017

Llibertat d'expressió ..... On t'has posat?



"L'any passat, 119 governs van restringir la llibertat d'expressió al món, tot i ser un dret humà fonamental"   ..... Sembla impossible que, ara, ja n'hi hagi un més, que això també ens estigui passant a nosaltres... 

Avui m'ha estat impossible començar la classe sense abans no parlar d'un tema que em té el cor encongit des de diumenge passat. La vulneració d'un dels drets humans més fonamentals: el de la llibertat d'expressió.

A Catalunya l'olla bull des de fa uns dies: referèndum, urnes, una UE que no vol veure el que està passant a casa nostra, l'estat espanyol que "no fa ni deixa fer" .... i, el que és lamentable de tot plegat, càrregues policials desmesurades contra un poble, el poble català, que, de manera determinant i pacífica, tan sols volia dir la seva el diumenge passat. 

D'on surt tanta ràbia per part de l'estat espanyol? ... Què hi ha que m'estic perdent? .... Quin és el motiu de que només ells puguin opinar? ... No hi ha dret, no hi ha dret que no puguem ni tan sols dir el que pensem ... no hi ha dret que la llibertat d'expressió només s'apliqui a uns quants i els altres, a tancar la boca i ha empassar ..... 

Mireu, m'encanta educar, entusiasmar als nois i noies, m'encanta ensenyar biologia, ciències naturals, ho reconec .... ensenyar el funcionament de la natura, del cos humà, de les plantes i els animals, i fins i tot l'univers,... això m'encanta. Però també us he de dir que mai, mai, mai oblido un dels pilars que, sota el meu punt de vista, es basa, o s'hauria de basar si és que no ho fa, l'educació del present i el futur: "A dins la classe, TOTS ensenyem i TOTS aprenem "

Utilitzar metodologies que treballin en aquesta línia, costa .... no ens hem d'enganyar. Fer que els alumnes s'acostumin a que el professor, i també els companys, acceptin totes les opinions com a vàlides i respectables, que els raonaments sempre siguin escoltats, i en tot cas, siguin guiats si no van per bon camí. Fer que, mica a mica, tots (i quan dic tots, vull dir TOTS) els alumnes perdin la por a dir la seva, o l'angoixa a ser o no escoltats, ... és un dels meus reptes quan em poso al mig de trenta nois i noies. 

I això, és una feina de "formigueta" ... Us asseguro que, per més il·lusió que un hi posi, no s'aconsegueix en un dia, ni en dos, ni en tres ..... s'aconsegueix al cap d'unes setmanes, amb constància,  treballant el respecte a cada exercici, a cada comentari, a cada pregunta ... treballant amb fermesa la llibertat d'expressió ........ 

Em sap molt greu, molt greu! que, en poques hores, els nostres nois i noies, hagin viscut de molt a prop situacions que disten de llarg precisament d'aquests valors fonamentals que, després de tres setmanes, ja tenen apresos. 

Si als adults ja ens costa d'entendre aquestes pèrdues de respecte al poble català i l'opressió que pateix en la seva llibertat d'expressió, no m'imagino que els deu estar passant pel cap als meus alumnes .....  Crec que se'ns gira feina!


Us deixo aquí un magnífic vídeo d'Amnistia Internacional de Catalunya, que reflecteix en pocs minuts, el que ens està passant ... Endavant amb el vídeo!







Alb.

14 de set. 2017

Love on an atom .... We are loud like love!



"Love on an atom, love on a cloud" ....... Trescant pel Pirineu, fregant els núvols  :-)

Un nou cap de setmana d'alta muntanya, ... tocant els núvols amb les puntes dels dits, gaudint de la llibertat que es respira quan s'arriba a un cim on no hi ha ningú, on el vent hi bufa amb intensitat i mou els núvols a velocitats sorprenents pocs metres per sobre del cap. A on les mans queden gelades, i el cor i la ment viatgen a quilòmetres de distància, potser a la mateixa velocitat amb que es mouen els núvols. A on un s'adona de la sort de poder-hi ser.





Respirant, ... Respirant aire de muntanya, aire fred, ... Creient, i creient altra vegada, ... Creient en l'amor que està en els àtoms i en els núvols (com recita, una i altra vegada, la magnífica cançó dels Placebo) ..... Essent forts com l'amor!





"We are loud like love...."






Alb.

8 de set. 2017

Wellcome to the hotel Insectifornia ....



Ja ho diuen, si no pots combatre l'enemic, aliat amb ell ....   :-)

Les dades meteorològiques no enganyen. Sens dubte, aquest estiu ha estat un dels més secs dels darrers anys. Les precipitacions han estat escasses i la calor punyent. 

Desviacions climàtiques d'aquest estil solen deixar conseqüències visibles en els ecosistemes. Un exemple d'això, encara que a petita escala, és el que s'ha observat en els microecosistemes urbans. I, és clar, la terrassa de casa també n'és un exemple.

A principis d'estiu, les altes temperatures ja van colpejar a plantes herbàcies, arbustives i arbòries. Tot i la presència del reg gota a gota, l'elevada evapotranspiració les va deixar seques, fins al punt en que, els arbres i arbusts de fulla caduca (el faig, l'avellaner, ...) van iniciar un procés poc habitual de latència estival, perdent totes les fulles i quedant pelats com si de l'hivern es tractés. En un segon moment, una violenta pedregada estival ho va acabar de trinxar tot. I, per rematar-ho, les lesions i sequedat de tiges i fulles, va propiciar l'aparició pugons, xinxilles i altres insectes oportunistes que ho seguiren malmetent tot.

Solució: podes específiques, adob i l'extermini de les plagues. Però, i com exterminem les plagues? ... doncs, o bé amb insecticides / plaguicides (opció fàcil, ràpida i sovint recomanada per centres verds), o bé complicant-se la vida creant noves plagues, però aquest cop, de "depredadors de depredadors", com ara de crisopes, marietes, abelles o sírfids. ... Lluita biològica, vaja .... 

I com que un servidor no en té mai prou, i sembla que a un li sobra el temps (encara que només ho sembla....), ja em teniu fent una activitat de tarda amb els nens, construint un petit hotel d'insectes específic per a "depredadors de depredadors". Amb tan sols quatre fustes, unes pinyes seques, una serra de calar, un trepant i broques de diferents diàmetres, i un grapat de bisos,... n'ha sortit un senzillet hotel d'insectes ... bé, potser seria més semblant a un "hostal" que a un "hotel", però vaja, de moment, és el que hi ha...  :-)

De totes maneres, el més sorprenent de tot, no ha estat l'hotel, ni els materials emprats, ni el disseny, ni la futura ocupació de l'hotel .... el més sorprenent ha estat veure els ulls encuriosits - clavats i ben oberts - dels tres petits de casa intentant indagar què redimonis seria això d'un "hotel per a insectes" i, encara més, com el podria construir a partir de quatres fustes contades collides de terra ......  :-)

Ara, només restarà donar-lo d'alta a Booking.com i ... a esperar a que vinguin els primers visitants ... Ep! ... Inauguració el proper divendres. No us la perdeu!! 







Alb.