20 d’oct. 2017

"El Clandestí" .... Remember when...



"Kaiser-Wolf, Skinny Scotty i Testor... membres de l'editorial CuDelSa, buscats per la llei per la publicació i distribució d'El Clandestí" 

Societat, meteorologia, Top-5 d'èxits musicals, El personatge, El banner publicitari ..... aquestes eren algunes de les seccions d'El Clandestí, un petit diari irònic que Kaiser-Wolf (Enric Delgado), Skinny Scotty (Eduard Sánchez) i Testor (un servidor) publicàvem setmanalment a 2n de BUP "c" ja fa... una pila d'anys!. El nom de l'editorial: Cu-Del-Sa, era la única pista de qui realment hi havia al darrera de la redacció del rotatiu .. :-)

El Clandestí tenia un format simple: només se'n redactava un sol exemplar, fet a mà, i de mida petita, en format Din A6. Fer-ne un sol exemplar i que fos de mida petita, permetia que s'esmunyís fàcilment per sota els llibres i llibretes dels alumnes mentre se'l llegien i passaven a les hores de classe. A més a més, que fos petit, també assegurava que la probabilitat de ser detectat pels professors fos baixa. Ja us podeu imaginar que, mantenir-se dins la clandestinitat, era del tot important per no acabar amb una sanció del professor....o senzillament, fos descobert i llençat a les escombraries. 

Cada setmana, la gent de la classe, i més tard de tot el curs, esperaven amb candeletes que els caigués a les mans un nou exemplar d'El Clandestí per poder-lo llegir d'amagat.

Les fortes tempestes a les hores de Llatí al terç nord de la classe, les eleccions convocades a classe per a escollir l'encarregat del paper de water o de qui seria el nou pilota de la classe, passant pel llistat d'èxits musicals de la setmana ("LoCollmia", "Aquí no hay campo y playa", el "Max-Mix Chelino", o el "Acid House - H2SO4", entre d'altres), omplien les pàgines centrals del diari. Les notícies més rellevants, com el descobriment de la xarxa de traficants de xuletes més important de 2n de BUP, o l'atac que va patir la redacció d'El Clandestí, anaven sempre a portada. Mentre que la secció de l'entrevista al personatge sempre tancava l'edició ..... No en va, acabava essent un diari que oferia pàgines i pàgines d'entretinguda lectura a molts companys. 

No recordo exactament quants Clandestins vam arribar a redactar, però sí que alguns dels números es van perdre, ja sigui per que es van extraviar a l'immensitat de la classe, per que foren interceptats per algun professor amb bona vista, o per que van acabar esparracats per algun alumne mosquejat per algun dels articles irònics publicats al diari... Sabíem que aquest risc existia i el vam assumir des del principi fins al final.




Quan decidírem tancar definitivament la redacció (o sigui, quan es van apropar els esgarrifosos exàmens "Quatribestials" de final de curs a la Sala Gran), vam decidir posar-nos en mode standby per evitar mals majors (o sigui, que ens baixés un "cate" inesperat). A partir d'aquell dia, vam esdevenir - i així ens hi sentíem - "furtius" per a la resta de les nostres vides. 

A dia d'avui, encara seguim essent buscats per la llei. Així ho demostren cartells que asseguren una recompensa de 900$ per a qui ens trobi! .... Per sort, només se'n van fer tres, un per a cada furtiu, i, a no ser que hagin passat a millor vida, a dia d'avui estan ben custodiats per en Kaiser-Wolf, l'Skinny Scotty i en Testor.

Sssssszzz ... silenci, ok? .... jo no us he explicat res de tot això, ni sabeu qui sóc, val?!  ...   :-))




Alb.

5 d’oct. 2017

Llibertat d'expressió ..... On t'has posat?



"L'any passat, 119 governs van restringir la llibertat d'expressió al món, tot i ser un dret humà fonamental"   ..... Sembla impossible que, ara, ja n'hi hagi un més, que això també ens estigui passant a nosaltres... 

Avui m'ha estat impossible començar la classe sense abans no parlar d'un tema que em té el cor encongit des de diumenge passat. La vulneració d'un dels drets humans més fonamentals: el de la llibertat d'expressió.

A Catalunya l'olla bull des de fa uns dies: referèndum, urnes, una UE que no vol veure el que està passant a casa nostra, l'estat espanyol que "no fa ni deixa fer" .... i, el que és lamentable de tot plegat, càrregues policials desmesurades contra un poble, el poble català, que, de manera determinant i pacífica, tan sols volia dir la seva el diumenge passat. 

D'on surt tanta ràbia per part de l'estat espanyol? ... Què hi ha que m'estic perdent? .... Quin és el motiu de que només ells puguin opinar? ... No hi ha dret, no hi ha dret que no puguem ni tan sols dir el que pensem ... no hi ha dret que la llibertat d'expressió només s'apliqui a uns quants i els altres, a tancar la boca i ha empassar ..... 

Mireu, m'encanta educar, entusiasmar als nois i noies, m'encanta ensenyar biologia, ciències naturals, ho reconec .... ensenyar el funcionament de la natura, del cos humà, de les plantes i els animals, i fins i tot l'univers,... això m'encanta. Però també us he de dir que mai, mai, mai oblido un dels pilars que, sota el meu punt de vista, es basa, o s'hauria de basar si és que no ho fa, l'educació del present i el futur: "A dins la classe, TOTS ensenyem i TOTS aprenem "

Utilitzar metodologies que treballin en aquesta línia, costa .... no ens hem d'enganyar. Fer que els alumnes s'acostumin a que el professor, i també els companys, acceptin totes les opinions com a vàlides i respectables, que els raonaments sempre siguin escoltats, i en tot cas, siguin guiats si no van per bon camí. Fer que, mica a mica, tots (i quan dic tots, vull dir TOTS) els alumnes perdin la por a dir la seva, o l'angoixa a ser o no escoltats, ... és un dels meus reptes quan em poso al mig de trenta nois i noies. 

I això, és una feina de "formigueta" ... Us asseguro que, per més il·lusió que un hi posi, no s'aconsegueix en un dia, ni en dos, ni en tres ..... s'aconsegueix al cap d'unes setmanes, amb constància,  treballant el respecte a cada exercici, a cada comentari, a cada pregunta ... treballant amb fermesa la llibertat d'expressió ........ 

Em sap molt greu, molt greu! que, en poques hores, els nostres nois i noies, hagin viscut de molt a prop situacions que disten de llarg precisament d'aquests valors fonamentals que, després de tres setmanes, ja tenen apresos. 

Si als adults ja ens costa d'entendre aquestes pèrdues de respecte al poble català i l'opressió que pateix en la seva llibertat d'expressió, no m'imagino que els deu estar passant pel cap als meus alumnes .....  Crec que se'ns gira feina!


Us deixo aquí un magnífic vídeo d'Amnistia Internacional de Catalunya, que reflecteix en pocs minuts, el que ens està passant ... Endavant amb el vídeo!







Alb.

14 de set. 2017

Love on an atom .... We are loud like love!



"Love on an atom, love on a cloud" ....... Trescant pel Pirineu, fregant els núvols  :-)

Un nou cap de setmana d'alta muntanya, ... tocant els núvols amb les puntes dels dits, gaudint de la llibertat que es respira quan s'arriba a un cim on no hi ha ningú, on el vent hi bufa amb intensitat i mou els núvols a velocitats sorprenents pocs metres per sobre del cap. A on les mans queden gelades, i el cor i la ment viatgen a quilòmetres de distància, potser a la mateixa velocitat amb que es mouen els núvols. A on un s'adona de la sort de poder-hi ser.





Respirant, ... Respirant aire de muntanya, aire fred, ... Creient, i creient altra vegada, ... Creient en l'amor que està en els àtoms i en els núvols (com recita, una i altra vegada, la magnífica cançó dels Placebo) ..... Essent forts com l'amor!





"We are loud like love...."






Alb.

8 de set. 2017

Wellcome to the hotel Insectifornia ....



Ja ho diuen, si no pots combatre l'enemic, aliat amb ell ....   :-)

Les dades meteorològiques no enganyen. Sens dubte, aquest estiu ha estat un dels més secs dels darrers anys. Les precipitacions han estat escasses i la calor punyent. 

Desviacions climàtiques d'aquest estil solen deixar conseqüències visibles en els ecosistemes. Un exemple d'això, encara que a petita escala, és el que s'ha observat en els microecosistemes urbans. I, és clar, la terrassa de casa també n'és un exemple.

A principis d'estiu, les altes temperatures ja van colpejar a plantes herbàcies, arbustives i arbòries. Tot i la presència del reg gota a gota, l'elevada evapotranspiració les va deixar seques, fins al punt en que, els arbres i arbusts de fulla caduca (el faig, l'avellaner, ...) van iniciar un procés poc habitual de latència estival, perdent totes les fulles i quedant pelats com si de l'hivern es tractés. En un segon moment, una violenta pedregada estival ho va acabar de trinxar tot. I, per rematar-ho, les lesions i sequedat de tiges i fulles, va propiciar l'aparició pugons, xinxilles i altres insectes oportunistes que ho seguiren malmetent tot.

Solució: podes específiques, adob i l'extermini de les plagues. Però, i com exterminem les plagues? ... doncs, o bé amb insecticides / plaguicides (opció fàcil, ràpida i sovint recomanada per centres verds), o bé complicant-se la vida creant noves plagues, però aquest cop, de "depredadors de depredadors", com ara de crisopes, marietes, abelles o sírfids. ... Lluita biològica, vaja .... 

I com que un servidor no en té mai prou, i sembla que a un li sobra el temps (encara que només ho sembla....), ja em teniu fent una activitat de tarda amb els nens, construint un petit hotel d'insectes específic per a "depredadors de depredadors". Amb tan sols quatre fustes, unes pinyes seques, una serra de calar, un trepant i broques de diferents diàmetres, i un grapat de bisos,... n'ha sortit un senzillet hotel d'insectes ... bé, potser seria més semblant a un "hostal" que a un "hotel", però vaja, de moment, és el que hi ha...  :-)

De totes maneres, el més sorprenent de tot, no ha estat l'hotel, ni els materials emprats, ni el disseny, ni la futura ocupació de l'hotel .... el més sorprenent ha estat veure els ulls encuriosits - clavats i ben oberts - dels tres petits de casa intentant indagar què redimonis seria això d'un "hotel per a insectes" i, encara més, com el podria construir a partir de quatres fustes contades collides de terra ......  :-)

Ara, només restarà donar-lo d'alta a Booking.com i ... a esperar a que vinguin els primers visitants ... Ep! ... Inauguració el proper divendres. No us la perdeu!! 







Alb.

5 de set. 2017

Roc, som-hi? ...



Avui, una entrada a l'estil "remember when ...."    :-)

La setmana passada em vaig tornar a apropar a la zona de VallTer per fer muntanya. Quan soc allà i contemplo els perfils d'aquelles muntanyes, inevitablement em venen al cap moltes històries viscudes en aquests cims al llarg dels anys...

I és que, aquesta setmana, fa ni més ni menys que 17 anys que vaig enredar a en Roc.... Sí, ... el vaig ben enredar, i per segona vegada. La primera, a Aigüestortes un any o dos abans, fent una ruta descomunal, dormint de vivacs i alimentant-nos a base de mandonguilles.... (us he de confessar que llavors va haver-hi tercera i quarta vegada, jeje)

Un dia que havia vingut a casa, li vaig dir que s'abrigués bé, que agafés una mica de menjar i un frontal, que aniríem d'excursió. Aquella mateixa tarda, ens vam enfilar a la Combo (la meva primera furgoneta) i, corba rera corba, vam anar fins a VallTer, on hi arribàrem ja de fosc.

"Som-hi?", li vaig dir ..... i en un parell d'hores - quasi a les palpentes -, ens vam plantar al cim del Bastiments. A dalt, ... nit estrellada, silenci i ... ningú enlloc! ...... No es podia demanar res més

En Roc, a dia d'avui, encara tremola quan sent dir-me la paraula "Som-hi?". Però, el que està clar és que va ser una experiència que ens va marcar, i no tant per la gesta muntanyística de pujar a un cim de nit, sinó per com va anar la història. 

De fet, són precisament aquestes vivències les que creen vincles d'amistat perdurables.... I si no us ho creieu, pregunteu-li a en Roc! ... .... ... Roc, som-hi?  :-))




Alb.

31 d’ag. 2017

El preu d'una nit a Europa ...



A quin país d'Europa diríeu que és més car passar una nit de càmping? ....    :-)

Una pràctica habitual que faig és fer comptes de tot (vaja, que es nota que sóc de ciències, jeje). M'agraden les estadístiques, les gràfiques, els percentatges, els increments,... bé, aquestes coses que requereixen una mica de càlcul mental.

Després de viatjar durant un parell de setmanes pel nord d'Espanya i fer números, un s'adona que alguna cosa no rutlla com hauria de rutllar. Com pot ser que gastem tant en càmpings (i atenció! en campings normalets, res de categoria)?

Avui he agafat la comptabilitat dels darrers viatges, i he fet quatre números ràpids del preu mitjà d'una nit de càmping (la Cali i tota la família) a diferents paisos d'Europa. Sorprenent!

A Bèlgica, per exemple, una nit de càmping et surt per uns 19 euros. A França per 20. A Alemanya per 31 euros, a Catalunya per 34 euros i a l'extremadament cara Suïssa per 39 euros la nit. Finalment, a Espanyistan, la nit et surt per uns mòdics 53 euros! ... una ganga, ja ho veieu...!

Voleu dir que no hi ha alguna cosa que va malament? .....  ;-)



Alb.

29 d’ag. 2017

Thule Levelers... dormint planers!



Ara sí que dormirem planers ....    :-)

Sempre m'havia resistit a comprar unes alces anivelladores per a la Cali, més que res pel volum que ocupen. Viatjar amb nens petits suposa haver de sacrificar algunes coses a canvi de poder dur cotxets, cadiretes, etc. I així ho havia fet.

Amb Irene amb tres anys, hem deixat a casa una pila de trastos que ocupaven lloc a la Cali, començant per les cadiretes voluminoses i acabant pel cotxet. I, és clar, ha deixat lloc per posar més coses. I una d'aquestes coses han estat unes alces anivelladores (també anomenades cunyes o "calzos").

Vaig estar contemplant tres models diferents: les Fiamma Level Up, les Fiamma Level Pro i les Thule Levelers

Les Level Pro les vaig descartar de seguida, tot i que, per la seva mida reduïda, és un dels models més utilitzats per usuaris de furgonetes. Una mida petita, però, també esdevé un inconvenient quan s'estaciona en un lloc amb més pendent de l'esperat, i és que no tinguis suficient alçada per anivellar la furgoneta... i això és un gran handicap quan t'has passat dies traginant unes alces precisament per evitar aquesta situació. Per altra banda, son alces més estretes, amb la qual cosa l'ample de roda vola una mica pels laterals i això no és gens aconsellable quan s'està aixecant un vehicle de dues tones i mitja.

Els altres dos models, les Fiamma Level  Up i les Thule Levelers són models més grans, amb més alçada, amb tres nivells de nivellació (40, 70 i 100mm els Fiamma, i 44, 78 i 112 mm els Thule) i més amples. Pràcticament podríem dir que són dos models "clons" uns dels altres. Són força idèntics i només se'n diferencia el color, les alçades de anivellació i la funda que els protegeix.

Al final, vaig escollir els Thule. La construcció em va semblar més sòlida, les alçades dels esglaons són un pèl més altes i la funda de transport encaixa a la perfecció, cosa que sempre s'agraeix i que no passa amb els Fiamma

Aquest cap de setmana va ser l'estrena i ..... carai, que "planers" que vam dormir!   ;-)






Alb.

28 d’ag. 2017

VallTer express ...



Escapada express a les capçaleres del Ter ....    :-)

Aquest agost he pujat un parell de cops a les capçaleres del Ter per anar a fer muntanya. Anar a dormir a Vallter per aixecar-me d'hora i anar a fer uns quants cims, ja ha esdevingut un clàssic entre les meves sortides. I és que, ... l'entorn s'ho mereix. I, no una o dues, sinó centenars de visites. No en va, és una de les zones del Pirineu que més m'agraden!

Aquest cop, per repetir una de les rutes clàssiques (i de la qual, des de fa uns anys, també se'n fa una cursa: la Marrana SkyRace). Sortida de VallTer, Coll de la Marrana, Bastiements, Pic de la Dona, Collada de Mantet i arribada de nou a VallTer. Una volta circular d'onze quilòmetres que val moooolt la pena. De fet, no em falten ganes de tornar-hi abans no comenci el curs! .. 

No us la perdeu!!!  ;-)















Alb.

3 d’ag. 2017

Evitant el salt base



S'ha acabat haver de patir per una caiguda lliure ....    :-)

Un dels problemes que hi ha de tenir un llit a una certa alçada i nens que es belluguen durant la nit, és que, a mitja nit, hi ha el risc que t'hagis d'aixecar ràpidament degut a un salt base inesperat.

Les noves Californies Ocean model 2017-2018, porten una xarxa portaobjectes que es desplaça just pel forat d'accés al llit superior. Si bé, té una finalitat pròpiament d'emmagatzematge i no crec que aguantin el pes d'un nen ben alimentat, és una opció per "frenar" una possible caiguda. Abans d'ahir vaig anar a la Volkswagen a preguntar-ne el preu: 160 euros una petita xarxa mida DinA3, glups! ... Com us podeu imaginar, només de veure'n el preu, vaig canviar radicalment d'idea. 

Després de donar voltes a com evitar una caiguda (utilització de llençols/sacs de dormir amb cremallera, coixins separadors, etc.), la solució ha estat tant simple com fer una ampliació de la xarxa anticaiguda original, utilitzant una simple xarxa de retenció de mascotes per a cotxe (8,99 euros).

Una mica de paciència amb els fils, un parell de brides per tensar el conjunt i .... Pim-pam! ... D'aquí dins ja no s'escapa ningú! (o, així ho espero ... jeje)  :-))




Alb.

31 de jul. 2017

Furgoperfectos 2017 ... Encara fumegen!



Encara fumegen! .....    :-)

Després d'uns dies de feina ... ja els tinc enllestits! Ja tinc a punt les diferents versions descarregables dels Furgoperfectos - 2017 per a navegadors GPS.

Queden pendent algunes conversions, però la feina grossa ja està feta.  :-)

La versió del 2016 es va descarregar un total de 23.837 vegades! .... Déu-ni-do! ... La veritat és que són números que espanten una mica. Ara que, també us he de dir que són força gratificants. Saber que, d'una feina altruista se n'aprofiten més de vint mil persones, us puc assegurar que et dóna prou "pau interior" com per anar a dormir tranquil durant una colla de dies ..jeje.

Aquí podeu trobar els tots els arxius de descàrrega per a la versió 2017. Espero que us serveixin!!

I recordeu, si feu ús dels Furgoperfectos, .... please, deixeu-los millor de com els heu trobat!!  ;-)




Alb.

25 de jul. 2017

The Spirit Carries On ......



Ahir a la nit, fugint de la calor i buscant moments d'exclusivitat, en Pau i jo vam acabar estirats a la gespa de la terrassa mirant les estrelles. No és el primer cop que ho fem, ni serà l'últim. A davant nostre... un finíssim tel de núvols prims que s'anava trencant mica a mica, deixant entreveure, a poc a poc, un cel estrellat de mala manera.

Vam estar una estona parlant d'estrelles, planetes i asteroides fins que en Pau, rendit d'un dia intens, es va adormir al meu costat. Arribat a aquell moment .... Va començar un altre tipus de moment d'exclusivitat, un moment destinat a pensar en les meves coses, i en "on deu ser la gent que m'estimo i que ara no hi són?..."

I aquests pensaments, sempre em venen acompanyats mentalment d'una preciosa cançó dels Dream Theater (a l'estil "banda sonora"). Avui, aprofitant una estona de tranquil·litat, no me n'he pogut estar d'engegar l'equip de música, posar el DVD del directe dels virtuosos Dream Theater (acompanyats de l'esplèndida veu de la Theresa Thomason)  al Roseland Ballroom de New York l'any 2000. Amb els cinc altaveus sonant a l'unisó, he tancat els ulls i .... inevitablement, he estat uns minuts aixecant lleugerament els peus de terra.

Per cert, ..... si mai sóc jo qui falto, escolteu, estigueu ben tranquils, val?  :-)  ... Tingueu ben present una cosa: "My Spirit Carries On... with you!" ... No patiu que no us penso deixar MAI!   ;-)






Alb.

21 de jul. 2017

Outdoor Edition ... Ja en som dos!



Si hagués de triar una edició especial de la Cali en base al seu eslògan, sens dubte triaria una "Outdoor Edition"! ....  :-)

Quina llàstima que no hi haguessin versions "Outdoor Edition" en les Calis T5.1. De fet, les versions "Outdoor edition" aparegueren amb l'arribada de les T5.2 (el restiling de la meva).

Aquestes versions no tenien res que els donés un valor afegit. Sí, sí, ho heu llegit bé. Va ser una estratègia comercial de Volkswagen per atraure un determinat tipus de compradors amb un perfil més aventurer. Com a diferència, tan sols tenien unes taloneres negres amb l'eslògan, retrovisors i manetes sense pintar i crec que poca cosa més (o menys).  De fet, no eren models més ben equipats, sinó iguals o inferiors en alguns aspectes. Estèticament, els models guanyaven força visual i un punt d'esportivitat, i aquí hi havia el truc (vendre més per l'estètica que per res més)

Tinc els meus dubtes de si la jugada els va sortir bé. Crec que sí, perquè pels carrers se'n van veient. Però us he de confessar que, el que sí tenia clar des de bon principi, és que aquest eslògan era tremendament escaient a la meva Cali. I no tant per l'estètica (que se me'n refum una mica), sinó pel significat que comporta. ..... Mireu, fa 42 anys, no crec pas que hi haguessin aquest tipus d'eslògans, però estic convençut que, d'haver-n'hi hagut, a la mateixa sala de parts, ja m'haurien enganxat una flamant etiqueta "Outdoor editon" al cul. .. :-)

I, és clar, tant pensar amb l'Outdoor Edition, que al final vaig caure a la temptació. Fa un temps, vaig tenir la sort de trobar a preu d'amic - tot s'ha de dir - les taloneres originals que porten aquestes versions de Volkswagens. I amb les taloneres a casa, només em faltava tenir una cosa Im-Pres-Cin-Di-Ble per a poder-les enganxar: temps lliure i estar sense nens (una combinació que, essent família numerosa, no és tant fàcil de trobar, jeje).

Avui, després de sortir amb la bici, em quedava una estona lliure i, sense pensar-m'ho dos cops, m'hi he posat i en un hora, i amb mooolta cura i paciència, ... taloneres enganxades! 

Ara sí!, ... Ara sí que anem iguals!.... "Tots dos" ja duem l'enganxina al cul!  ;-)



L'abans i el després:



Alb.

17 de jul. 2017

Trencalòs MeteoStation ... Ja pot bufar vent!



Mirar el cel m'apassiona .... Estudiar-ne i analitzar-ne científicament tots els processos meteorològics n'és la culminació    :-)

A l'era Mengual, a l'escola havíem tingut una estació meteorològica Davis. Al seu dia era de lo milloret que hi havia, i li havíem tret suc pel dret i pel rebés. Recordo haver passat hores y hores analitzant dades meteorològiques amb els alumnes, i fent mil i una gràfiques. Malauradament, amb els anys alguns sensors van anar deixant de funcionar i, fa un parell d'anys, l'electrònica de la consola va dir prou. Irremeiablement va passar a millor vida. 

Fa uns tres mesos, però, vaig fer realitat un dels meus somnis: adquirir una espectacular estació Davis Vantage Pro2 (el model nou). Tenir-ne una a casa era un somni, bàsicament pel preu que valen. Però aquest cop, l'atzar va fer que en trobés una de segona mà i en bones condicions, a un preu 10 vegades inferior al preu de compra - la sort de trobar una venedora que no tenia ni la més remota idea del que estava venent -. Com us podeu imaginar, una oportunitat així no es podia deixar escapar. I així ho vaig fer! (...Oh Déu Wallapop, gràcies per aquesta gran gran gran oportunitat!! .. jeje)

Amb la Davis VP2 a les mans, tan sols quedava deixar-la fina, i preparar-la al mil·límetre per a poder recollir dades i poder-les publicar online.

Un màstil i un peu de para-sol, gespa artificial per a la base, una webcam, una caixa de Ferreros Rocher (funcionant com a carcassa estanca per a la webcam), un cable USB amplificat, el software per a fer-ho anar tot, i el cop de mà tècnic d'en Marc, ha fet que la Trencalòs_MeteoStation ja sigui una realitat, publicant dades a internet i formant part del Citizen Weather Observer Program - CWOP.



Les dades i les imatges de la webcam es poden consultar online a través de la web de l'estació l'estació Trencalòs MeteoStation, així com també a la web de la Weather Underground. A la columna lateral del blog hi he afegit els links, més que res perquè si em veniu a veure, sapigueu si heu de venir abrigats, o no ... :-))

Paral·lelament, es poden visualitzar tots els paràmetres meteorològics a través de la app. de la Weather Underground, i els seus widgets per a IOS i Android.



La veritat és que, quan veus que tot rutlla, i la gent de la Weather Underground t'etiqueten l'estació com a una "GoldstarStation" ... Uau!, ... És moooolt gratificant!!!





Alb.