28 de nov. 2017

El risc de clicar allà on no s'ha de clicar...



El risc de clicar allà on no s'ha de clicar és que... ja barrino com carai s'ho va fer el primer!

D'ençà que les Apps de monitorització d'activitats esportives (tipus Endomondo, Runtastic, Garmin Connect, Strava, etc.) van començar a introduir mòduls - a l'estil xarxes socials - a fi de comparar, amb altres usuaris, registres de segments, quilòmetres recorreguts, ritmes i velocitats de tot tipus ... aquell dia, vaig decidir privatitzar tota la meva activitat física per evitar precisament això: les comparatives. 

Hi ha qui el motiva saber si va més de pressa o més a poc a poc que un altre usuari; hi ha qui és amant de rànquings i posicionaments; hi ha qui no pot sortir sense llavors mirar-se i remirar-se les seves estadístiques; hi ha qui ..... però també hi ha qui, mirar totes aquestes coses el pot fer posar més nerviós que feliç.

Avui, aprofitant una tarda esplèndida, m'he arribat a Sant Miquel. Un cop a casa, he registrat l'activitat i, a la pantalla, just a sota de les dades resums de l'activitat, hi he vist un petit icona amb un número 2, un icona que mai havia vist ... Ai carai! ... què serà?. Quan l'he clicat, de cop m'ha sortit un rànquing dels trail runners més ràpids ... i aquí ja l'hem fet grossa ..... glups! ..... El segon més ràpid?.. jo? .... Això no em barrufa gens, millor no veure-ho! ...... Automàticament he tancat la pantalla i a no pensar-hi més. Però .... ja està, ja no puc dormir ... qui redimonis deu ser el primer? o és una màquina o anava a cavall d'una màquina (que també podria ser) ... però el seu registre és de molt PRO, un registre per treure's el barret! 




Alb.

27 de nov. 2017

Dia Internacional del mestre, professor i l'educador



Docents, ... ja us han felicitat avui? ... encara no? .... doncs, MOLTES FELICITATS!

Un dels principals problemes que té l'actual professorat - forjat al s.XX - és la manca d'autoconfiança davant els grans canvis educatius que ens venen a sobre: projectes, visions proactives, innovacions pedagògicas, TICs, TACs, etc. 

Però, si una cosa és ben clara és que, quan els professors tenen confiança, transmeten confiança i ensenyen confiança als seus alumnes. I aquest hauria de ser un dels pilars sobre els quals s'haurien de sustentar les noves escoles del s.XXI.

Per canviar el tot sistema educatiu, cal començar potenciant - i cuidant - l'autoconfiança del professorat. Cal canviar la formació d'aquest professorat, així com també la concepció del "bon professor" i el "mal professor", o el què significa èxit escolar i fracàs escolar.... i, més tard, ja ens embrancarem en canvis metodològics i organitzatius, amb la tranquil·litat i seguretat de disposar d'un pal de paller ben sòlid. :-)

Vaja, ... que tenim molta feina per davant i els dies, mica a mica, es van escurçant! ...  :-))





Alb.

21 de nov. 2017

VW T3 Reimo Camper 1/87...una de les petites de casa



Una T3 càmper amb sostre Reimo .... aquesta no pot faltar a la vitrina!

La majoria de les miniatures de furgonetes Volkswagen Càmper que es troben al mercat solen dur camperitzacions de la mà de Westfalia o bé de la propia Volkswagen (a partir de les T5 cap endavant). Trobar camperitzacions diferents a aquestes, no ens enganyem,... costa.

De totes maneres, la casa Schuco a vegades ens sorprèn amb coses excepcionals. Aquest cop, ho ha fet traient al mercat una miniatura a escala 1:87 d'una VW T3 càmper amb sotre sobre-elevat Reimo. Chapeau!

La miniatura té detalls sorprenents, com són els mini-adhesius de Reimo al sostre, l'obertura solar al sostre, i l'entrada d'aigua i les ventilacions per nevera i gas. Tampoc hi faltan les matrícules alemanyes, així com tampoc l'adhesiu de Volkswagen al portó del darrera. Tot i que, ja us aviso, tingueu a mà una lupa ben potent!

L'únic punt feble que té és que l'han feta amb tots els vidres tintats que impedeixen veure'n l'interior. Bé, ... no es pot tenir tot en aquesta vida! ...  :-)

Endavant amb les fotos!












Alb.

17 de nov. 2017

Col·laboració a la Collins Bird Guide



"Qui no té feina, el gat pentina" ... predica el refrany català.

Ahir es va fer pública la última versió de la app Collins Bird Guide, una de les guies d'ocells més importants del món. Es tracta de la versió v1.5.0 i dins les novetats, incorpora la traducció al català de totes les espècies d'ocells d'Europa, rareses i espècies divagants.


Arribats a aquest punt, però, us he de confessar un petit secret. Qui hi ha al darrera d'aquesta traducció és, ni més ni menys que un servidor. M'atrauen els reptes... sí! ... i, encara que costi de creure, us ben asseguro que no tinc un gat a qui pentinar.  :-)

Ja fa un any, aproximadament, vaig començar a col·laborar amb el potent equip editorial William Collins - NatureGuides - Bonnier Fakta, per a la traducció de les seves guies de fauna al català. Un projecte que, si bé és una feinada descomunal, és prou gratificant com per invertir-hi hores lliures. I, no, no em sobra el temps ... jeje..... el busco sota les pedres i ... curiosament se n'hi troba!  :-))


Després de moltes hores de feina, de revisions i validacions, en va sortir la versió definitiva i, només restava penjar-la a la App Store. Ahir, a mitja tarda, es va penjar i, si una cosa em va fer especial il·lusió va ser veure que el Bearbed vulture s'havia convertit en el Trencalòs. :-)


 




I el que ha estat un detall per part de l'editorial que no m'esperava és que m'han afegit a l'apartat dels "Special Thanks to", just després dels autors... i mireu que els hi vaig dir que no volia res a canvi. Aquests anglesos són la repera!! .... Fan el que volen!! :-)




Alb.

10 de nov. 2017

Estem d'aniversari ... 10 anys!



Fa 10 anys, .... tot era una mica diferent

Ahir va fer 10 anys exactes que vaig connectar-me per primer cop al foro Furgovw.org. La passió per les furgonetes càmper no em ve pas d'aquella època, sinó de moooolt més abans. Ja de ben petit col·leccionava qualsevol cosa que s'assemblés a una furgoneta càmper, gaudia dibuixant interiors de furgonetes amb llits, piques, etc. i em faltaven ulls per a xafardejar totes les furgonetes càmpers que hi havia als càmpings on ens duien els nostres pares, i per controlar totes les que vèiem per la carretera en els llargs viatges per Europa.

Fa deu anys, mai m'havia passat el cap posar-me en un forum d'internet i, menys, esser-ne un membre actiu.

Però les coses van com van, i després d'entrar-hi tímidament amb un primer post, en va venir un altre, i un altre.... i un altre. Semblava irreal. Sense buscar-ho, havia topat amb un grup de gent que, com jo, els apassionava parlar de furgonetes càmper, una colla de gent que opinava, donava consells i assessorava, al mateix temps que demanaven consells i es deixaven assessorar.

Va començar essent un forum petit, d'unes 500 persones a tot Espanya, que ràpidament va passar a 10.000, per acabar essent un dels forums més importants de furgonetes càmpers que hi ha al món, i a on, actualment, hi ha registrats, ni més ni menys que 127.575 usuaris. 

El 2014, els administradors del foro em van proposar formar part de l'equip que gestiona aquesta gran família, i no m'hi vaig poder negar.

Fa 10 anys, fa 164 dies de connexió, fa 6.132 missatges escrits, fa 240 temes oberts,.... no m'ho hagués pas imaginat. Us ho ben asseguro.   :-)




Alb.

5 de nov. 2017

The big things road .... a la gironina



Una T2! .... Carai quina T2 ... carai quina T2 .... Carai quina vetulina!

Divendres passat, em vaig topar amb aquesta magnífica T2b càmper. Matrícula francesa i molt i molt ben conservada/restaurada. Quina preciositat.

Realment, és tot un plaer per la vista, fins al punt que me la vaig estar repassant pel dret i pel revés.... Però, eps!! ... què és això que hi al musell? .... Carai! ... això és un magnífic exemplar de vespa asiàtica (Vespa velutina) ... Quin rellamp d'himenòpter!

Encara no feia ni dos dies que havia vist, a la terrassa de casa, un ofenós exemplar de vespa xana (Vespa capro), que Déu-ni-dó lo grosses que són, i ara una vetulina, vés per on.... No hi ha dubte que la vespa asiàtica s'està convertint en un autèntic problema a casa nostra... cada vegada se'n veuen més, i fa res, no n'hi havia ni una...

Per un moment em va venir a la memòria el viatge a Austràlia, concretament la costa est, la que serpenteja el Pacífic per Queensland, amb l'escull coralí com a teló de fons. Allà, és on hi ha la "The big things road", la carretera de les coses grosses. Una carretera a on, cada 40-50km trobes alguna cosa grossa i interessant. .... Vaja, més o menys com aquí a Girona, ahir una xana i avui una velutina .... jejeje.   :-)




Alb.