28 de jul. 2011

Visera parapluja .... s'ha acabat passar gana!


Sempre que plou amb ganes estem obligats a pujar les finestres del cotxe si no volem acabar negats d'aigua. Això, en un turisme es pot tractar d'una petita molèstia, però en una càmper pot tractar-se d'un bon maldecap, sobretot si estàs utilitzant el gas per cuinar.

Quan hi ha combustió de butà o propà és important mantenir la furgoneta ben ventilada per evitar la respiració de gasos nocius, i això s'aconsegueix obrint la finestra de la cuina, no hi ha més. Però si està plovent, i a més ho fa amb ganes, obrir la finestra és sinònim d'acabar amb una cuina convertida en uns autèntics aiguamolls.


Aquest hàndicap l'he solucionat fabricant una "visera parapluja" per a la finestra de la cuina. Per fer-la he utilitzat una planxa de metacrilat blanc translúcid de 5mm de gruix tallat a la mida adequada. He utilitzat el de 5mm perque entra prou folgadament a la guia lateral que porta la California T5 i a més, pel propi pes i per la palanca que exerceix sobre la mateixa guia, queda ben fixada i no es mou gens.




En un primer moment vaig tallar una peça de 640 x 270mm (tampoc podia tallar una peça molt gran ja que llavors el problema hauria estat la seva ubicació dins la Cali quan no s'utilitzés). Amb aquestes mides em semblava que n'hi hauria prou per evitar l'entrada d'aigua, però em van caldre tan sols 2 minuts sota una pluja intensa per comprovar que havia fet curt. Així doncs, vaig tallar una segona peça, aquest cop de 640 x 400mm, i aquesta va anar de perles.




Ara almenys, quan faci mal temps, podrem cuinar i no passarem gana com fins ara! :-)


Alb.

22 de jul. 2011

California Club: una autèntica agulla en un paller


La producció de les Volkswagen Californies T4 va durar de l'any 1990 fins a l'any 2004. Durant aquests anys es van produir un total de 17 variants d'aquesta mítica furgoneta. Una d'aquestes variants és la desconeguda "California Club", de la qual n'hi ha poquíssims exemplars ja que tan sols es va fabricar durant els anys 1992, 1993 i 1994. Mireu que fa anys i panys que miro furgonetes i, fins fa escassament una setmana, em pensava ben bé que m'hauria de conformar en només saber-ne de la seva existència.

El cap de setmana passat vaig quedar amb un forero del foro Furgovw per un tema d'un intercanvi. Tan bon punt vaig haver aparcat ja em vaig adonar que estava davant d'una furgoneta "diferent". Allà davant meu hi tenía una de les mítiques California Club, i evidentment, vaig voler-la veure per dins i per fora. Quina passada de furgoneta. A més a més, té una distribució ben peculiar dissenyada per Westfalia i que tan sols en va treure rendiment per a aquest model. Mai més es va tornar a utilitzar aquest mobiliari.

Se'n van fabricar unitats amb motor gasolina (un 2.0 de 4 cilindres i 84 cavalls, i un 2.5 de 5 cilindres i 110 cavalls - versió canvi manual i automàtic), i unitats amb motor diesel (un 1.9 de 4 cilindres i 60cv que de ben segur li deuria costar de tirar, un 2.4 de 5 cilindres i 78cv i, per últim, un 2.4 turbo diesel, segons sembla mig experimental, de 4 cilindres i que rendia 68cv de potència).

La California Club es diferencia de la resta de Californies pels següents aspectes:

  • És una T4 de batalla llarga i sostre rígit sobreelevat però amb vidres a tota la seva part posterior. El model més semblant seria l'Exclusive, però aquest model té els vidres posteriors parcialment tapats i les finestres del sostre són més allargades.

  • No té dutxa ni lavabo, tot i que té un espai en el qual s'hi pot ubicar un potty.

  • És 4 places per viatjar i dormir.

  • La cuina i la nevera van ubicades a la part posterior i en sentit contrari a la marxa. Aquesta distribució i els grans finestrals donen la sensació d'una gran amplitud a la part posterior de la furgoneta que realment s'agraeix.

  • A banda i banda hi ha mobles i amb calaixos ben dissenyats i molt pràctics.

  • L'entrada de les aigües netes és interior (no hi ha una boca exterior), amb la qual cosa, per omplir els dipòsits cal obrir el portó posterior.

Aquí us en deixo algunes fotos. Tal com us dic, es tracta d'una autèntica "raresa de fàbrica".











Alb.

14 de jul. 2011

Ascencions per VallTer 2000





Divendres 8 de juliol. Primer dia de vacances. L'home del temps ha pronosticat bon temps durant les properes 48 hores. Això s'ha d'aprofitar! Sense predre massa temps, carrego la Cali amb les quatre coses necessàries per viure-hi. Omplo d'aigua i gasoil els dipòsits i preparo tot el material de muntanya. El proper destí: VallTer 2000. L'objectiu: fer nit al FP de VallTer per poder sortir a primera hora a fer uns quants cims de la zona i tornar a casa a l'hora de dinar.

Arribo a VallTer a les 22h. Encara hi ha llum, poca, però la suficient com per veure-s'hi. El sol, ja amagat rera l'horitzó, reflexa la seva llum a les capes altes de l'atmosfera generant uns colors rosats-violetes d'aspecte màgic. Aquesta és la llum màgica que perseguia l'alpinista i fotògraf Galen Rowell i que tan bé va saber expressar en el seu fantàstic llibre "Llums de Muntanya". Entenc perfectament que en quedés meravellat.


Passo la nit al costat de dues Sven Hedin que em treuen la son, una Cali T4 "Generation" d'aquelles que se'n veuen poques i una Cali T5 que arriba ja entrada la nit. Tot i estar al mes de juliol, a fora la temperatura baixa fins als 6ºC degut al canvi adiebàtic.

La nit: tranquil·la, estrellada, silenciosa.




A les 6:00 sona el despertador matiner. Sense predre temps esmorzo una mica i em faig un Capuchino d'aquells que aturen el temps per uns moments. Em calço les Garmont, carrego la motxilla i cap a dalt. La ruta prevista és: VallTer - Coll de la Marrana - Pic de Bastiments - Pic de Freser - Pic de l'Infern - Coll de la Marrana - VallTer. El dia promet.

Coll de la Marrana:

Pic de Bastiments:


Pic de Freser:

Pic de l'Infern:


Excursió molt recomenable per la bellesa del seu paisatge i per la fauna i flora alpina que s'hi pot veure: regalèssia de muntanya (Trifolium alpinum), extensions enormes de nerets (Rhododendron ferrugineum), safrà de muntanya (Crocus vernus), isards (Rupicapra pyrenaica), marmotes (Marmota marmota), perdius blanques (Lagopus mutus), voltors (Gyps fulvus) i fins i tot el mismíssim trencalòs (Gypaetus barbatus).

De retorn a casa, l'ordinador de la Cali marca un consum sorprenent: 1,6l/100km!! ... Malauradament això només passa quan baixes grans ports de muntanya. :-)



Alb.

12 de jul. 2011

Perduts pel laberint d'Argelaguer




El passat 3 de juliol ens vam apropar al poble d'Argelaguer a visitar la mítica obra d'art d'en Josep Pujiula, conegut per tots com en "Garrell", o el mismíssim "Tarzan d'Argelaguer".





Des de fa més de 30 anys, en Josep construeix, amb fustes variades i branques d'acàcies, infinitat de ponts penjants, túnels sinuosos, casetes de caire dalinià i torres que s'aixequen fins a més de 25 metres d'alçada. Realment espectacular!


Entre la multitud de passadissos fets de milers de branques em vaig trobar en Josep que, amb una senzillesa d'aquelles admirables i fent una aturada al seu jornal, em va explicar que tot va començar construint quatre ombres per a soportar la calor de l'estiu i fent una bassa per als seus ànecs aprofitant el rierol de "Can Sis Rals".

L'obra l'ha hagut de reconstruir 2 cops: el primer cop per que li van fer malbé, i el segon degut a la construcció de l'autovia. Actualment, no deixa de treballar-hi, i setmana rera setmana, aquest pecuiliar poblat de fusta augmenta en complexitat i bellesa.





Visita molt recomanable, sens dubte!

Alb.

11 de jul. 2011

Furgoaddictes .... per fi en VOSE

Molts internautes havien demanat a crits la traducció de la sèrie Furgoaddictes de la productora MMViatges.

La resposta a aquesta demanda han estat els seus capítols subtitulats al castellà. Una bona feinada, està clar. Aquí us en deixo el primer capítol "Concentrats". Disfruteu-lo.



Alb.

7 de jul. 2011

La pròpia Banda Sonora Original

Sempre he pensat que és una llàstima que no poguem posar una banda sonora a cada una de les situacions de la nostra vida. Molt sovint, determinats esdeveniments, llocs, viatges o, fins i tot, moments màgics queden estretament lligats a un tema en concret. Curiosament, cada vegada que sentim aquella melodia, automàticament la nostra ment es desplaça a través de l'espai i el temps fins al més amagat dels nostres records. Jo les anomeno cançons "poderoses", i és que realment ho són. Tenen un poder incalculable.

Plasmar aquesta idea en un blog és relativament senzill, tan sols cal introduir una aplicació flash que ens permeti reproduir un tema a les entrades del blog que ho requereixin. I així ho he fet. Veureu que en algunes de les entrades hi ha un petit reproductor que podreu iniciar o parar quan vulgueu.

Un exemple de cançó "poderosa" per mi seria aquesta. No us podeu imaginar a on em transporta cada vegada que la sento. Realment té un poder extremadament màgic! :-)








Alb.