17 de febr. 2016

En busca de les mines del Nen Jesús





A vegades, anar depressa et fa perdre coses ... com em va passar fa temps amb les mines de Celrà. Calia tornar-hi amb calma!

Avui m'he decidit a anar a veure les mines del Nen Jesús, unes mines situades a l'est de Sant Miquel en el lloc conegut com el Bac de Medinyà. Passar-hi per davant, ja hi havia passat, però en aquella ocasió, anava traient la llengua de tal manera que ni les vaig veure!

Aquestes mines tingueren els seus dies de glòria durant la revolució industrial a finals del segle XIX (del 1892 al 1948). S'hi extreia ferro de manera completament manual, amb pics i magalls. Quan es trobava una veta de mineral, un operari aguantava un punxó llarg sobre la pedra mentre un altre picava amb un mall fins esbardellar-la. Llavors, amb cistells i posteriorment amb vagonetes, es transportava el mineral fins als carregadors.

De totes maneres, la mala qualitat del mineral i l'encariment del transport fins a la foneria van ser els principals motius del tancament de les mines. Ara, ... resten completament abandonades. Val la pena anar-les a visitar! ... Però, si hi aneu, no feu com jo,... no us oblideu la llanterna a casa!!   ;-)









Alb.

15 de febr. 2016

Canvi de plans! .... 1r St.Miquel





S'acaba d'anul·lar l'excursió de la secció de muntanya. Sembla que plourà ... què fem? .... doncs, podríem anar a la muntanya a mullar-nos, no? 

Aquest diumenge de bon matí, quan hem rebut el mail anunciant que s'anul·lava la sortida de la secció infantil de muntanya, ja teníem les motxilles fetes, el dinar apunt, les botes cordades i les ganes de passar-ho bé a flor de pell! .... 

No han calgut gaires paraules per decidir amb en Pau que, encara que plogués, ens anàvem a fer muntanya sí o sí, peti qui peti! ... I així ho hem fet.

En Pau no havia pujat mai a St.Miquel, i aquesta ha estat la millor excusa per anar fins a St.Daniel, penjar-nos les motxilles a l'esquena i pujar fins al castell. 1r St.Miquel per a en Pau!

Al final, ens hem mullat poc. I, fins i tot, hem fet una bona suada a la baixada .... a en Pau se li ha ocorregut fer una cursa (bona ocurrència, per cert!)  :-)) 











Alb.

10 de febr. 2016

La pluja m'empaita, però jo sóc més ràpid!





Que plogui, ja!! .... però, please!, que no ho faci ara! 

Fa pocs dies, els diaris i telenotícies de tot Catalunya anunciaven que a Barcelona s'havia assolit un nou rècord de dies sense pluja: 86 dies sense caure ni una gota! ... Déu ni do!

A Girona, l'últim episodi de pluja forta va ser els dies 2 i 3 de novembre de 2015. Des de llavors, a Girona només hi ha hagut tres episodis de pluges menors (menys d'1 litre per metre quadrat). Vaja, que els últims tres mesos només s'han recollit  un total de 22 litres per metre quadrat de pluja .... que si bé, estan lluny de ser una situació excepcional com la del desembre de l'any 1952 (hi hagueren 73 dies sense pluja), hem estat 43 dies sense cap precipitació important, i això no deixa de ser curiós, almenys meteorològicament parlant.

El tema és que això s'ha notat, i molt, en l'enorme polseguera que et trobes a les pistes i camins de les Gavarres. Feia dies que pensava, a veure si plou d'una vegada, que no m'acaba de barrufar això d'acabar arrebossat de pols cada vegada que surto amb les Trabuco o amb l'Alma.

Doncs, avui he agafat la bicicleta per fer una vintena de quilòmetres serrant dents per les Gavarres i, apa, ... nuvols negres a tot arreu i vent amenaçador ...... Olor a pluja, però de gotes, ni una. I potser ha estat millor així, perquè, tornar empolsegat em molesta una mica, però, tornar xop com un ànec i enfangat fins les celles, prefereixo deixar-ho pels més petits de casa.  :-))




Alb.

3 de febr. 2016

Danaus plexippus ... una Monarca a Salt?!





Papallona monarca a Salt ... té nassos la cosa!! 

Ahir vaig sortir a córrer i, quan passava pel pla dels Socs em va cridar l'atenció veure una gran papallona pintada en una roca prop del riu. El que em va sorprendre més, però, no va ser l'obra d'art en sí (que estava molt ben feta), sinó l'espècie que s'havia dibuixat: una Danaus plexippus, també anomenada papallona monarca.

El tema és que la papallona monarca no és de casa nostra. Es tracta d'una espècie de papallona molt peculiar que realitza migracions espectaculars a Amèrica i Oceania, i que utilitza una estratègia molt bona per no ser depredada durant els seus llargs viatges de milers de quilòmetres: s'alimenta de plantes que són verinoses per als seus depredadors. 


El lloc més proper a Catalunya on es pot trobar aquesta espècie de ropalòcer és a les Canàries. Per què n'han pintat, doncs, un exemplar a les ribes del Ter?? .... A casa nostra tenim desenes, per no dir centenars, d'espècies autòctones tan o més espectaculars!! .... Ai carai!! 



Alb.

2 de febr. 2016

Nouvelle montre .... l'era Fenix





Arriba l'era Fenix!! 

Estava cantat que el Suunto Vector XBlack, un dia o altre, deixaria de funcionar. L'he dut durant 5 anys, dia sí i dia també, rendint al 200%. Ha arribat el moment de donar-li una jubilació més que merescuda, i buscar un rellotge que s'adapti més a les necessitats actuals (muntanya, mtb i trailrunning)

Suunto i Garmin sempre han estat a la cresta de l'onada amb els rellotges de muntanya, però amb l'aparició del nou Fenix 3, Garmin ha fet un pas de gegant deixant enrere a tots els competidors. El Fenix 3 és rellotge que integra un munt de funcions - configurables al 100% -, sense deixar de banda les bàsiques i imprescindibles ABC (Altímetre, Baròmetre i Compass). 

De totes maneres, el que tenia molt clar és que, el dia que canviés de rellotge, aquest hauria d'integrar una funció "vital" per a tot aquell qui vol seguir fent esport mínimament d'alt rendiment a partir dels 40 ... un bon pulsòmetre!  :-)

A principis d'any, aprofitant un descompte descomunal que va fer Ebay-PayPal (coses d'aquestes que passen moooolt poques vegades), vaig fer un cop de cap i vaig adquirir un fantàstic Garmin Fenix 3 amb banda HRM Premium. Una canya de rellotge, i el millor de tot, a una canya de preu



El rellotge és brutal i la banda del pulsòmetre Premium ratlla la perfecció (material tèxtil, és elàstica i molt còmode). Però si us he de ser franc, mai no he sigut gaire amic de les bandes pectorals dels pulsòmetres. Ja n'havia tingut una abans (del Lidl, per cert) i ... sempre havia tingut la sensació de que m'oprimia el pit i que en qualsevol moment l'acabaria duent com a cinturó. Mal rotllo... :-(

Sota el meu punt de vista, la millor opció és la utilització dels sensors òptics de freqüència cardíaca que es posen al canell, al braç o al turmell, i en cap cas molesten a l'hora de córrer o anar en mtb. Calia buscar, doncs, pulsòmetres òptics que transmetessin amb el protocol de comunicació ANT+ compatible amb els Garmin. ... Els escollits van ser el Mio Link i el Scosche Rhythm+

Al final em vaig decidir pel segon ... més lleuger, més petit, millor cobertura, .... però, el fet decisiu va ser que, escombrant la xarxa, vaig trobar un particular que en venia un completament nou (encara precintat) i a meitat de preu. No m'ho vaig pensar dues vegades. 



El tàndem és ideal: Fenix 3 (amb un bon protector de bisell)  +  Scosche Rhythm + 

Ara, ... a treure'n suc!   :-)




Alb.