26 d’abr. 2018

Please, give me an advice....



Alguns "tips" perquè el substitut no quedi "tip" ...  :-)

Deixar de cop i volta les classes i haver de ser substituït suposa feina. Suposa feina, perquè hi ha moltes activitats que estaven en marxa i no convé que es parin, molts projectes en ment que convé que es tirin igualment endavant, molts alumnes que convé seguir acompanyant, ... i així un llarg etcètera.

Però, alhora, hi ha una cosa que, sovint, genera interrogants i incerteses: se'n sortirà el/la substitut/a?

Aquí uns consells ràpids per a sortir-se'n .... o almenys, provar de sortir-se'n (glups...jeje):

  • Ensenya, no expliquis
  • Aprèn dia a dia dels teus alumnes. Ells tenen més coses per ensenyar-nos de les que ens pensem.
  • Redueix al màxim l'explicació magistral .. no hi ha res que avorreixi més als alumnes.
  • Treballa de manera cooperativa, malgrat això suposi haver de prendre's una til·la abans i una després de la classe.
  • Prioritza el que és útil sobre el que és important.
  • Premia les intervencions, no els encerts. D'aquesta manera, els alumnes perdran la por a equivocar-se (molt important).
  • Traspassa els coneixements de l'aula a la vida real. Que trobin resposta al "I això per què em servirà?"
  • Valora l'esforç dels alumnes, no els resultats.
  • L'educació emocional és el motor de l'ensenyament. Això no ho podem oblidar MAI !!
  • Les noves tecnologies mai ens substituiran, per més genials i innovadores que semblin.
  • Somriu. Somriure és un dels punts més importants del meu vademécum com a professor. Un somriure estova males cares, tranquil·litza, obre ments tancades,... fa miracles, sens dubte! ...  :-)

I, sobretot, ànims,... "Ànims i mirant endavant com els ànecs" com deia el senyor Salvador - amic i mestre ja jubilat - de qui he après més del que es pot escriure en un llibre.




Alb.

21 d’abr. 2018

Qui tingui gana que vingui ...



Qui tingui gana que vingui, que la taula està parada!

Aquests dies, quan un no pot fer gaire res, o més ben dit, gaire res amb les cames però sí amb el cap i les mans, ... he aprofitat per fer coses que tenia entre cella i cella i que, per una cosa o una altra, sempre acabava deixant de banda.

Una d'aquestes coses era fer una menjadora de safata per a posar davant el finestral de la cuina, a pocs metres de la menjadora de cacauets tan visitada per mallerengues carboneres i blaves.

Ja fa un temps, havia comprat (i tunnejat) una menjadora d'aquest estil. Aquella venia del centre MónNatura Pirineus a Planes de Son. Aquest cop, però, em feia il·lusió fer-ne una jo ("con estas manitas y mi tricotosa"), i fer-la al meu gust, amb algunes millores respecte a les que es comercialitzen.

Dit i fet, aprofitant unes fustes velles, bona maquinària i recorrent a la trigonometria (qui ho hauria dit - quan feia 2n de BUP - que l'hauria utilitzada tant!), en un plis-plas en va sortir la menjadora.











Encara no ha estat visitada (tot just fa unes hores que l'he muntada), però pardals xarrecs, cotxes fumades i mallerengues l'ullen i s'hi apropen per inspeccionar-la. O sigui que, si n'hi ha algun que passa gana, no serà perquè no tingui la taula parada! ... :-)



Endavant amb un petit vídeo amb les totes les imatges de la fabricació i la instal·lació:





Alb.

20 d’abr. 2018

Remember when .... SurfAlegre 2017



Puntual a la bústia .... La felicitat és a l'interior! .... :-)

Finals de mes d'abril... més o menys per aquestes dates, els de Volkswagen solen enviar el llibre-memòria de l'última edició de la SurfAlegre. I així ha estat!

Puntual a la bústia, abans d'ahir, hi va arribar un sobre gran, pesat, de colors vistosos, amb el disseny inconfusible d'una T1 .... 

A dins, pàgines i més pàgines recordant tres dies magnífics a la SurfAlegre del 2017. A veure si hi podrem anar aquest any! ... glups!







Alb.

19 d’abr. 2018

VW California T5b 1:43 .... una d'original



Que hi faria a la vitrina una California T5a sense una California T5b? .... 

Aquesta miniatura és una de les que m'ha costat més de trobar. I és que, a diferència d'altres miniatures que comercialitza Volkswagen i que, sovint, es poden arribar a trobar comercialitzades pel mateix fabricant de la miniatura, aquestes Californies T5b només - i dic només - estan comercialitzades per Volkswagen.

Això suposa un handicap, perquè n'hi sol haver-hi poques i solen ser cares pel fet que Volkswagen les considera "accessoris", com així ho denota la referència oficial que porta impresa a la caixa. Aconseguir-la a bon preu no ha estat fàcil,... ha estat un tema de paciència, molta paciència i, no ho puc negar, una mica de negociació a l'estil turc .. :-))





El fabricant d'aquesta miniatura a escala 1:43 és Minichamps, un fabricant amb qui Volkswagen treballa sovint i que no té res a envejar a les grans marques com Premium ClassiXXs o Schuco.  

A grans trets, sembla una miniatura pastada a la California T5a, tret dels punts distintius propis d'aquest restiling de la T5: tablier, òptiques, tapisseria, llantes, retrovisors .... Una diferència que crida força l'atenció és que han optat per fer-la amb les finestretes pujades. Recordem que a la T5a1, Minichamps va optar per les finestres abaixades (a saber per quin motiu...)

La construcció en general és bona. Ara bé, si us he de dir la veritat, no és de 10. Hi ha alguns detalls que m'han deixat el nas arronsat, com per exemple que han seguit fent un moble amb una aixeta que sobresurt de manera desproporcionada i que, evidentment, no s'assembla gens a com és a la realitat. Tampoc m'ha agradat veure que s'havien oblidat dels llums de boira del davant, quan venien de sèrie en aquest model. Però vaja, .... estem parlant de detallets, petits detallets.... :-)

Endavant amb les fotos!













Alb.

6 d’abr. 2018

L’escarabat de 1167 peces



Feina feta! .... Un altre Lego Creator Expert construït.

Aquest any, els reis van ser generosos. Un dels paquets que van deixar contenia una magnífica reproducció a escala del mític Volkswagen Beetle del 1960, això sí, de la gentilesa de la famosa casa de bricks mundialment coneguda: la Lego

Construir una reproducció d'aquestes requereix una mica de temps lliure, temps amb una certa tranquil·litat, temps per a poder gaudir d'un muntatge acurat, temps per a observar-ne els detalls de construcció .... vaja, .... allò que es té quan un està de baixa i immobilitzat amb una pota enlaire. Vés per on, ara per ara, jo compleixo aquests requisits!! .. :-))

Aquesta reproducció té detalls bons com ara la roda de recanvi, la nevera de càmping, la planxa de surf, o fins i tot, el motor de 4 cilindres refrigerat per aire, o el tanc de combustible a la part del capó davanter que portava aquest model. Uau! .... jo al·lucino de com es pot reproduir un cotxe amb aquesta exactitud utilitzant les mítiques peces de construcció.









Alb.

4 d’abr. 2018

I realized adventures are the best way to learn



Un mes d'aprenentatges .... 

Avui fa un mes de l'accident ..... les fulles del calendari es giren ràpid, però les hores passen lentes. El dolor, la immobilització, l'aturada en sec de tota l'activitat, els canvis de plans indesitjats, l'esperança d'una millora ràpida que ho és tot, menys ràpida, els terminis que no es compleixen .... Això, això m'està costant de pair. No ho puc negar. Però bé, és el que hi ha, i aquí sí que no s'hi pot fer res més que: aguantar-se, resignar-se una mica i intentar treure'n el millor que es pugui.... 

El que està clar és que, si no m'hagués fet aquesta trencadissa d'ossos, potser mai hauria conegut i fet amistat amb gent magnífica que em va socórrer i em va fer costat fins que van arribar els serveis d'emergències, mai hauria anat en helicòpter (que per cert, crec que hi hauria de tornar, perquè, si voleu que us sigui franc, no vaig poder gaudir gaire del trajecte...), així com tampoc m’hauria retrobat amb amics i amigues que, a dia d'avui, treballen com a metges i infermeres. Tampoc m'hauria fet la idea del mal que fa la "escabrosa" maniobra per reduir una luxació de turmell amb ple d'ossos trencats (que suo només de recordar-la....), i potser, tampoc mai m'haurien punxat una epidural (terme que sempre havia associat a una sala de parts). Vaja, que he estat de sort! .... Que l'experiència està essent fantàstica!  (llàstima, llàstima, llàstima que aquest "fantàstica" l'estigui dient amb la boca ben petita...) 

Mireu, el que està clar és que viure aventures és la millor manera d'aprendre coses! .. malgrat, a vegades no siguin les que un desitjaria ... :-))

Good luck!!



Alb.