29 de des. 2012

Déjà vu alpin - VALL DE NÚRIA





Quan diuen que la gent que els apassiona la muntanya els ha tocat una mica massa el sol suposo que fan referència a situacions com la d'ahir. Jajaja...  :-)

Mireu, em ballava pel cap fer una sortida d'uns 20-25km, acumulant desnivells positius superiors a 1000m i fer-ho per una zona propera als 2000m d'altitud. Em venia de gust deixar les Asics un dia aparcades i calçar-me les Garmont (abandonades des de fa un any i mig) fent una mica d'alta muntanya en un estil molt diferent a l'habitual (sense estar pendent de la lleugeresa pròpia de l'sky-running). Al mateix temps, però, no em venia gaire de gust carregar amb tota l'artilleria pesant de piolets i grampons pròpia de les sortides alpines de l'hivern (necessari malgrat la poca neu caiguda al Pirineu oriental).

Així que, després de donar-hi voltes, em vaig decidir per fer un peculiar "déjà vu alpin" (nom que jo dono a la repetició d'una mateixa ruta dues vegades en una sola jornada). Aquest cop, el lloc escollit és la Vall de Núria, i el recorregut és tan simple com: Queralbs - Núria - Queralbs - Núria - Queralbs.  Interessant, oi?  :-)

Així doncs, arribo a Queralbs cap a quarts de 12 de la nit del dimecres. El termòmetre exterior marca una temperatura de 3ºC sota zero (tot i que no ho sembla pas). Amb ganes d'anar a dormir aviat, decideixo desmuntar les cadiretes isofix dels nens i dormir a la part de baix de la Cali, ja que suposa molt menys enrenou, i és més ràpid, que aixecar el sostre i posar la funda Thais

Tot seguit, ràpida - i estudiada - maniobra de fer el llit, posar-me el pijama i endinsar-me al nòrdic en menys de 15 minuts. Demà hi ha matines i no queden gaires hores de son. Nit especialment tranquil·la.

A les 6:30 sona el despertador i sense perdre temps, m'equipo, carrego la motxilla amb allò estrictament imprescindible i, amb el frontal al cap, començo a enfilar-me cap a Núria pel Camí Vell. És curiosa la sensació que es té quan, després d'haver fet molta muntanya amb esportives de trail-running al peus, un es calça unes botes de muntanya com Déu mana ... Sembla que porti 10kg més a sobre!



Pel camí, encontres reiterats amb grups d'isards (Rupicapra pyreniaca). El sol, amb molta timidesa, despunta els seus primers raigs just abans de que arribi a Núria per primer cop. És curiosa la barrera natural de llum que fa el Taga (2040m) sobre la Vall del Núria.

Primera arribada a Núria. Es respira quietud. No hi ha ni una ànima! Faig un petit mos i ... cap avall! 



Baixo fins a escàs quilòmetre i mig de Queralbs, fins al punt d'intersecció entre el Camí Vell i el camí del Roc del Dui. La idea inicial era arribar de nou al poble però trepitjar asfalt per simplement anar a girar una mica més avall no és que tingui gaire encant, d'aquí la decisió de girar un pèl abans.

M'enfilo de nou i arribo per segon cop a Núria ..... I ara sí que això és un "Déjà vu"!!   :-)



A diferencia d'una sortida d'sky-running, en que no m'hauria ni aturat a mirar el cronòmetre abans d'emprendre la baixada, ara m'ho prenc amb més calma. Aturo l'Endomondo i m'arribo a la cafeteria del Santuari per gaudir de la sensació de tenir un cafè amb llet calent entre les mans. Si el plaer s'hagués de definir en imatges, aquesta en seria una, estigueu-ne ben segurs.


Gaudeixo del paisatge i emprenc de nou el descens a Queralbs, on hi arribo al cap de 5h 14min d'haver-ne sortit per primer cop, acumulant un total de 23,4 km i 1519 m D+, i per descomptat, amb un somriure d'orella a orella mida XXL. Objectiu assolit! 



Alb.

26 de des. 2012

VW T3a Westfalia 1:87 ... Una autèntica microcàmper!





Quina canya de microcàmper o ... picocàmper o ... femptocàmper!!!! ....  Aquesta és petita de debó.

Miniatures de furgonetes càmper a escala 1:87 n'hi ha poquíssimes. De fet, ja em va costar lo seu aconseguir la T3 amb sostre aixecat de la casa Schuco que al seu dia ja vaig presentar aquí al blog

La que us presento avui és una de les dues reproduccions que em varen arribar la setmana passada (el millor regal d'aniversari, sens dubte!). Es tracta d'una VW T3a Westafalia Joker de color groc i sostre elevable, a escala 1:87 i fabricada per la casa BUB - edició limitada a 1000 exemplars -. El nivell de detall és espectacular! Cortines, mobles, enganxines, .... tot és, senzillament, espectacular! I si no us ho creieu, mireu-ne les fotos:













Alb.

17 de des. 2012

Fent passes contra el càncer infantil


La setmana passada, investigadors de la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) varen identificar dues proteïnes claus per a la formació de la metàstasi en un tipus de càncer pediàtric, la integrina-alfa 2 i la N-cadherina. Aquest descobriment, publicat a la revista British Journal of Cancer, representa un avenç de cara a desenvolupar en el futur tractaments que bloquegin alguna d'aquestes proteïnes i redueixin el risc de metàstasi en els nens afectats. La investigació s'ha basat en el rabdomiosarcoma, un tipus de tumor que representa el 8% dels càncers pediàtrics i que afecta principalment teixit muscular.

Paral·lelament a la gran feina que realitzaven els investigadors del VHIR, la Paula, una pacient de l'hospital St. Joan de Déu de tan sols 12 anys, es movia per realitzar un videoclip on tots els nens del servei d'oncologia cantessin i ballessin per mostrar a la societat que, malgrat la malaltia, segueixen tenint molta esperança i alegria.

La direcció de l'hospital, en veure-ho, va donar suport a l'iniciativa i es posà en contacte amb els 40 Principales que al mateix temps es posaren en contacte amb la discogràfica EMI (representats de Macaco) i, aquesta, amb la productora La Fábrica Naranja qui realitzà el guió i posà tots els recursos materials i humans per a poder-lo realitzar. Tots ho feren sense demanar res a canvi, una autèntica lliçó magistral. Un 10 a tots!!


 

Alb.

12 de des. 2012

Abnegats a l'evolució





<<  Els éssers vius ho som tot ... menys egoistes!  >>

La genètica (sigui mendeliana, sigui de poblacions) és una de les branques de la ciència que em desperta més interès i que, alhora, gaudeixo més explicant-la (no ho puc negar). 

Des d'un punt de vista evolutiu, la genètica té una barreja d'encant i misteri que difícilment s'assoleix en d'altres branques científiques, i és això el que la fa especialment fascinant.

Un exemple d'això n'és la funció que realitzem els éssers vius dins l'evolució de les espècies: som simples "transportistes", simples portadors de material genètic. Així de clar. Passem cadenes llargues d'ADN de generació en generació amb l'únic objectiu d'anar-les modificant lleugerament (mitjançant mutacions a l'atzar i recombinacions meiòtiques) a fi d'obtenir suficient variabilitat fenotípica per assegurar la supervivència de l'espècie (no de l'individu) davant d'un canvi en el medi. Traspassem ADN que no és ni nostre, sinó que prové de molt lluny i que segurament arribarà molt lluny....

O sigui, que si una cosa fem segur a la nostra vida és la de "treballar" pels altres, pels que vindran darrera nostre. I a més, això ho fem de manera totalment altruista i inconscient (una mostra clara de generositat universal). Tota la resta de tasques que realitzem a la nostra vida esdevenen, simplement, un "farciment finit" dins el període evolutiu de la nostra espècie que difícilment passarà d'un parell o tres de generacions abans no caigui a l'oblit. 

El que té de bo mirar les espècies des d'un punt de vista genètico-evolutiu és que passem a ser immortals. I això .... no està gens malament!!   ;-)


Alb.

3 de des. 2012

No vull res més!!





Divendres a la tarda, com a cirereta d'una setmana atapeïda de feina, vàrem sortir amb en Ramon (una fera de les maratons) a fer 17km d'sky-running per la zona de les Gavarres. Feia dies que teníem entre cella i cella fer una sortida plegats i, per un motiu o altre, l'havíem anat aplaçant. Per fi va arribar el dia.

Mentre pujava, amb el silenci del bosc i amb tota la maquinària del cos treballant a ple rendiment, em venien al cap, una i altra vegada, les paraules d'en Robert Louis Stevenson: "No vull res més que tenir el cel sobre el cap i un camí sota els peus, així sóc feliç". 

Quina raó tenia!!!!


Alb.