2 de gen. 2020

Un any .... 100 Sant Miquels


Just fa un any, acabava de sortir per segon cop del quiròfan. Posar ferros, treure ferros, ara ajusta una mica per aquí, ara una mica d'oli per allà .... no em pensava pas que una tíbia i un peroné donessin tan de joc a un traumatòleg ...  :-)


El tema és que, quan veus que les coses no van com un voldria, només hi ha dues opcions: o lamentar-se mirant enrere amb passivitat i frustració, o mirar endavant amb motivació i convicció ferma.

Valentín Fuster, al seu dia, ja ho deia amb el que ell anomenava "cercle de la motivació". I és que, només amb motivació s'aconsegueix la satisfacció


Cada dia estic més convençut que la vida són petits somnis que anem complint. N'hi ha que, si es planifiquen bé, es converteixen en veritables reptes personals que, assolint-los, ens fan més forts. I és que, la sensació d'haver assolit un repte, no s'oblida mai, queda gravada a dins nostre.

Aquest 2019 va començar xipi-xipi, però amb un somni/repte entre cella i cella. I és que, si a u de gener caminava amb crosses, a trenta-u de desembre havia d'haver pujat 100 vegades a Sant Miquel de Campdorà

Com deia Bertran Russel: "Quan un home sap per on va, el món sencer s'aparta per deixar-lo passar" ... i és que, només han calgut 93 dies per fer les 100 pujades a Sant Miquel, 1540 quilòmetres en poc menys de 100 hores d'activitat, ascendint 33.500 metres (unes 4 vegades l'alçada de la Troposfera), i combinant tres disciplines: BTT, Trailrunning i Trekking (75, 14 i 1 ascensions respectivament), 21 de les quals, han estat nocturnes, la resta.... buscant hores de sota les pedres. :-)



Bé, .... 2020 .... moment d'encetar nous reptes .... que la vida segueix i, cal viure-la carregada de somnis!! .... Quin és el vostre?  ;-)  



Alb.

31 de des. 2019

La vida, allò que passa quan tu rius ... Bon any 2020!!



Les estrelles són fars a l'horitzó, 
jo sempre les he vist en els teus ulls. 
Duus a dins inquieta i viva la crida dels esculls, 
d'una terra llunyana, somnis enllà.

...

Que quan siguis lluny, una cançó et torni a casa
Que quan s'enamorin de tu, no pretenguin tenir-te, només acompanyar-te.
Que la vida no sigui només un llit amable, un passeig dolç.
Que les coses que esperes no siguin com esperes quan les visquis.
Que tinguis l'alegria dels dies clars.

Que als matins et despertin sense precipicis.
Que estimis molt algú sense que el necessitis.

...

Recorda, si plou dins teu
que caminar cura les ferides
Que viure, viure no és estar vius
viure és l'actitud d'omplir la vida
La vida, allò que passa quan tu rius.


(Per sentir aquesta magnífica cançó dels Txarango, cliqueu AQUÍ, apugeu el volum, tanqueu els ulls i deixeu-vos endur ben lluny.... )

BON ANY  2020 !!!




Alb.

1 de nov. 2019

Posem el 3/24? ....



Portem uns mesos que és un no parar. És llegir el diari o obrir el televisor i veure injustícies i més injustícies, uf!! .... M'entristeix enormement el que està passant al nostre país. Un acaba essent escèptic en veure l'enorme poder que té un estat (amb jutges, armes, poders polítics, exercit, ...) davant una població pacífica i de convicció ferma que, cada dia que passa, s'assembla més al petit llogaret de la gàl·lia romanitzada de l'espavilat Astèrix i el seu amic fidel, l'Obèlix ... :-))

Si us he de ser franc, amb tot aquest panorama, a mi només en venen ganes de posar el 3/24, però no el de les notícies, sinó el de les Gavarres

Vaja, que no hi ha millor desconnexió que fer 3 Sant Miquels en 24 hores....  1050 metres de desnivell, poc més de 50 quilòmetres, una primera pujada amb la btt, una segona de trail running, i una tercera, de nou amb la btt, aquest cop, acompanyat d'en Jordi i amb la guinda de la foscor i de la tempesta que l'ha deixat caure a mitja baixada ... Uau! ... No es pot acabar el dia més feliç, creieu-me!! ... ;-)))
  







Alb.

31 d’oct. 2019

Some Study That I Used to Know



Avui, un video per riure una mica amb la ciència! Endavant amb una de les millors paròdies de la cançó de Gotye: Somebody That I Used To Know :-)





Alb.


12 de jul. 2019

Ofegant-se per la Vall de Núria ... :-)


Per celebrar l'alta mèdica, què millor que fer un puja i baixa a Núria amb els companys de feina! Gràcies Ramon, Santi, Mia, Simon ..... Ja us asseguro que és impossible pujar una muntanya rient i que un no acabi ofegat ... :-))








Alb.

492 dies .... 1 any, 4 mesos i 5 dies


Han calgut 492 dies, una pila, sí, .... això sí, crec que fisios i traumatòlegs m'han deixat com acabat de sortir de la caixa!  :-)

Abans d'ahir, per fi, em van donar l'alta mèdica, un trist paper imprès amb poca tinta però que, per mi, té un significat de molt de pes! .... Emocionalment, ha estat el tancament d'una època de la vida en que no tot han estat flors i violes, no per oblidar, perquè n'he après molt, però sí per mirar-me algunes coses amb uns altres ulls. Fins i tot, encara seré un afortunat...  :-)


Tinc molt a qui agraïr: .... als corredors de la cursa, que em van fer costat en tot moment i aconseguiren que el meu sentit de l'humor guanyés a l'insuportable dolor que em pujava d'un peu literalment trinxat. Als bombers del GRAE, que em traieren dels cingles del Serradell com aquell qui res. A les 3 traumas del Trueta, molt mones totes tres però... que em van fer veure les estrelles com mai he vist. Al doctor Rafel Gonzàlez que, amb les seves mans d'autèntic artista del bricolatge de precisió, va enganxar uns ossos que semblaven inenganxables. A les infermeres de la Clínica Girona, per aquelles galetes miraculoses que em feien ensalivar durant hores, hores que mai passaven. A la Tània, la Natàlia, en Sergi i en Guillem, els "meus cracks de fisios", a qui, amb tan sols agraïments, segur que em quedo curt. Als amics i als companys de feina,... no sabeu pas la sort que tinc de tenir-vos. A la Virgínia i a la Mar, per cobrir-me tan bé les espatlles a l'escola mentre jo me les tenia amb calmants i i pastilles de tota mena. A la Taya Smith i a la Sophia Urista per posar-me "bandes sonores" i fer-me "volar" durant milers d'estones. A les muntanyes, per fer-me somiar i no perdre mai l'esperança de tornar-les a trepitxar. A l'esquirolet (ja us en parlaré en una nova entrada...) ... I, per descomptat, a la Família, per estimar-me tant i tant i tant...

M O L T E S   G R À C I E S ! ! ! ! 




Alb.