5 de juny 2019

16a SurfAlegre - 2019 ... Càmera i acció!


Feia força dies que no escrivia al blog .... i és que, aquest cop no és per falta de ganes, sinó per falta de temps! 

Sigui com sigui, el que avui em fa il·lusió d'ensenyar-vos és el vídeo que, aprofitant les poques estones que em queden lliures, he fet de la darrera Concentració de furgonetes Volkswagen (16ª SurfAlegrecelebrada el passat cap de setmana a Sant Pere Pescador

Apa, pugeu el volum i ... a clickar el Play sha dit!  ;-))






Alb.

9 d’abr. 2019

Amb "calma" pel pic de la Calma


El "amb calma" del títol de l'entrada és més irònic que res més .... perquè, si una cosa va caracteritzar la sortida del passat cap de setmana és lo "moguda" - meteorològicament parlant - que va ser l'excursió.

La sortida d'aquest cap de setmana era una sortida més que desitjada per la secció de Muntanya del GEIEG. No per la dificultat, ni per la espectacularitat del lloc, sinó perquè cada cop que s'havia programat aquesta excursió, s'havia acabat anul·lant per mal temps o per previsió de fort vent. 

Aquest cap de setmana, no és que la previsió fos molt bona però,.... com que les ganes d'anar-hi ja començaven a ser patològiques, ens vam carregar les motxilles a l'esquena i cap a l'Albera s'ha dit!

L'excursió partia del Coll de Banyuls, per anar a fer el Pic de la Calma (714 m) passant pel Coll del Torn (606 m). Una ruta de poc més de 7km amb el mar de taló de fons i vegetació esventada per la Tramuntana.

Carenant entre garrics, estepes i gatoses florides vam anar fent ruta fins a completar la volta. El que no ens pensàvem pas és que en poques hores veiéssim totes les estacions de l'any. Riu-te'n d'Islàndia, jeje ... De dia assolellat, passàrem a ventós, per anar a plujós i acabar amb boirós. Vaja, que n'hi va haver per a tots els gustos... ;-)

Sigui com sigui, ... va valdre molt la pena! Hi tornarem segur!













Alb.



16 de març 2019

8 anys .... Avui estem d'aniversari



Avui el blog fa 8 anys!! .... vuit, ja? .... Carai! 

Al darrera hi queden 342 entrades, més de 142 mil visites, i moltes i moltes bones estones, què carai!! ... ;-))

Felicitats a tots!!



Alb.

5 de març 2019

Volant pels aires per partida doble


Fa un any, ... sabeu on estava?.... 

Doncs,... Volant pels aires per partida doble, què carai! Primer a la Garrotxa, després d'una senyora regirada, caient a terra amb fractura múltiple de tíbia i peroné a la Serra de Guitarriu, a tocar els cingles del Serradell. Tot després, volant pels aires amb l'helicòpter dels GRAE de camí a l'hospital.

Avui, un any després, amb dues operacions al turmell i centenars d'hores de rehabilitació a l'esquena - per sort ja sense dolor - , amb en Pau hem agafat les bicis i hem anat a fer una visita a l'helicòpter.

Fa un any - crec - no posava tan bona cara com avui. El que està clar és que és millor veure-ho tot des del vessant observador i no pas des del vessant pacient. D'això no n'hi ha cap mena de dubte, creieu-me. 

Renoi, quin tros d'aparell!  :-)









Alb.

21 de febr. 2019

Leds de matrícula .... millorant la il·luminació


A l'era dels Leds, seguir amb bombetes incandescents té poc sentit.... 

Feia temps que em voltava pel cap canviar algunes de les bombetes que venen de sèrie en les Californies T5. Seguir amb bombetes incandescents quan hi ha al mercat llums Leds que il·luminen amb molta més intensitat i amb una despesa energètica deu vegades inferior, no té gaire sentit. Com tampoc té sentit que, al segle XXI, canviar les bombetes del cotxe per unes de millors és il·legal, almenys al nostre país; il·legals, més que res, per qüestions d'ITV en les quals no vull entrar... però que no deixen de ser sorprenents quan a la resta d'Europa està permès. 

Bé, sigui com sigui, el que està clar és que fer petites millores a la furgoneta, i en aquest cas, quasi des d'un punt de vista estètic més que funcional, no fan mal a ningú. És innegable que il·luminar la matrícula amb leds de llum blanca no té res a veure amb la llum groguenca i "espelmarenca" de les incandescents.

La decisió estava presa. El dia que es fongués una de les bombetes que il·luminen la matricula del darrera, canviaria les dues per unes de Leds. I així ha estat. Quin canvi!









Alb.

31 de des. 2018

2018 ... Quina set!


2018 .... Quina set! ... quina set de muntanya!! .... 

I és que, ja ho diu la cançó dels desapareguts Antonia Font: "Primavera i Trinaranjus amb qui més has estimat ....  Sense tu ja no me val" ....  Doncs, per mi, un Trinaranjus de muntanya, si us plau!  :-)

No volia acabar l'any sense pujar a un cim, ni que fos un de petit. I és que,... si una cosa ha marcat el 2018, ha estat les ganes boges de tornar-hi.

Fa deu mesos, no veia pas gens clar poder tornar a trepitjar una muntanya durant el 2018. I és que, el metge ja em va avisar: "La trencadissa, aquest cop, és de les grosses. La cosa va per llarg"

De totes maneres, us he de dir que, malgrat hi ha hagut setmanes que han costat moooolt de passar, no hi ha hagut dia que no l'hagi dedicat a la recuperar-me per tornar a la normalitat. I, és que, ja sabeu, la il·lusió mou muntanyes,... ni que sigui per apropar-me-les una mica (pensava jo)  :-)

De fet, pujar, allò que se'n diu pujar, ja ho he fet. L'altre dia em mirava les estadístiques que em dóna el Garmin, i em va sobtar veure que hauria pogut arribar tranquil·lament a l'Estratosfera, o pujar més de dues vegades l'Everest! .... I és que, 23.749 metres ascendits durant el 2018 sense pujar a cap cim, i en mode  "pata de palo", donen per pensar... :-)

De totes maneres, per més treball rehabilitador que hagi fet, no hi ha res com respirar l'aire fresc i pur de les muntanyes, res com estar-se assegut dalt d'un cim quan tot just el dia es desperta, deixant volar la ment, pensant en lo petits que som, pensant en les persones més estimades ..... 

Bon any 2019 !!!   ;-)







Alb.