13 de febr. 2018

A falta de llar de foc.....


Quarts de set del matí del diumenge. El termòmetre de casa fregant els zero graus i, minut que passa, minut que baixa la temperatura... Vols dir que allà fora s'hi està més bé que a dins el llit?? ..... Bé, s'haurà de comprovar per sortir de dubtes, no?  :-)

Quan fa fred a fora, el que es presta més és estar a dins de casa, ben abrigat sota una manta una mica pesant i, si pot ser, davant d'una llar de foc amb un caliu ben alimentat .... Però és clar, si no hi ha llar de foc, potser no val la pena quedar-se a casa i,...casi casi casi casi casi, que el millor que es pot fer és sortir a fora a "parar la fresca"... això sí, si pot ser a cinc graus sota zero millor que fer-ho a quatre! què carai!!!  :-)))

Fantàstica sortida per les Gavarres amb en Jordi i en Ramon que es van deixar entabanar un diumenge gèlid d'hivern. Gràcies nois per la companyia!

Endavant amb el mini-film! 






Alb.

24 de gen. 2018

Òpera prima... ;-)



GoPro Hero 5 .... un nou gàdget per a dur a les "aventurilles"

Quan vaig desembolicar el meu regal de reis i vaig veure que es tractava d'una càmera d'acció, vaig començar a frisar per anar a algun lloc, filmar-lo i fer-ne un petit film.

De fet, aquella mateixa tarda, aprofitant que anàvem a veure els avis, vaig gravar quatre preses ràpides i vaig muntar un petit vídeo que, sense ser res de l'altre món, ja semblava  un autèntic film d'acció! ... És curiós l'efecte que donen les imatges fetes amb aquest tipus de càmeres.

Ahir al migdia, amb previsió d'anar a fer un Sant Miquel ràpid, vaig endur-me-la, i sense encara saber ben bé com van totes les funcions i com regular tots els ancoratges, ja en va sortir un mini film .... la meva òpera prima! ... jeje  :-))

Veient-ne els resultats, m'ha quedat ben clar que, si d'una cosa no em dedicaré és a ser director de cinema ..... més de mig camí vaig estar gravant el terra pensant que gravava endavant, glups! ...jaja, però bé ..... quan més garrafal és l’error, més ràpid s’aprèn!  :-))

Endavant amb l`òpera prima!






Alb.

17 de gen. 2018

Difusor de temperatura per a Cali T5


Sentir que el compressor de la nevera funciona quan la nevera ja està freda, és una cosa que deixarà de passar a la meva Cali.

Un dels problemes de disseny de les neveres de moltes furgonetes càmper és que posen el sensor de temperatura a prop de la porta, i normalment a la part superior de la nevera. Curiosament, és on s'acumula l'aire menys fred de dins la nevera, i el primer lloc on arriba l'aire calent cada vegada que s'obre la nevera. Aquesta casuística fa que el compressor de la nevera acabi treballant més del que caldria, intentant refredar una nevera que, en principi ja està freda.

Després de donar-hi voltes, la solució passava per crear alguna mena de difusor de temperatura que recollís bé la temperatura de la nevera però que, alhora, no es veiés afectat per l'aire calent que incidís a sobre el sensor cada vegada que s'obria la porta de la nevera. Calia fer una espècie de gàbia-difusora ..... i a més, fer-la d'un material amb alta conductivitat tèrmica, com per exemple ....l'alumini.

Vaig comentar la jugada a l'amic Alcasa, i amb un tancar i obrir d'ulls ja havia fet un prototip doblegant una xapa d'alumini (formant un petit caixò que ajustava al milímetre amb el sensor de temperatura), i anclant-hi un petit difusor de placa de PC per augmentar la captació i transmisió tèrmica del conjunt.


Aquest passat Nadal, ho vaig instal·lar a la nevera de la Cali T5 i, escolta, oli en un llum! .... Funciona! Només s'engega el compressor quan realment és necessari. 

Està clar que això assegura un estalvi energètic important, sobretot a l'estiu, quan la nevera funciona més i amb l'agreujant que les bateries auxiliars tenen la cabuda que tenen.... Vaja, que, considero que és un "brico" indispensable.








Alb.

31 de des. 2017

Bye bye 2017: 52 setmanes... 52 St.Miquels



52 setmanes, 52 St.Miquels ..... 

Pujar a Sant Miquel és com pujar al meu "santuari particular", un lloc per anar a pensar.... És un ritual, un repte que em marco cada setmana,.... hi he d'anar per comprovar que tot estigui correcte, que no s'hagi mogut de lloc. Sigui corrent o en btt .... el tema és anar-hi, i no deixar-hi d'anar, per que, us ho he de confessar... m'encanta i ho necessito. És el meu temps!

Aquesta setmana, la setmana 52 de l'any, hi he pujat per 52ª vegada en aquest any. Uaa!... no sabeu lo feliç que sóc!

Per cert, BON ANY NOU 2018!!!!




Alb.

27 de des. 2017

Una pila de somriures



Somriure a la vida ..... 

Tinc ben gravada una frase de Daniel Rabinovichactor, músic i membre inoblidable de Les Luthieres, que deia que era important que, si algun dia t'havies de morir, millor que ho fessis de riure o de somriures. 

Quan viatges, és fàcil caure a l'error de només mirar i fixar-se en allò que és gran, en allò que surt a les guies com a més important, en allò que tothom mira, ..... A mi m'agrada fixar-me en precisament en allò que ningú s'hi fixa... en els petits detalls. El món està ple de petits detalls,.... I, a vegades, un acaba rient per sota el nas una bona estona, o fins i tot, morint de somriures, com deia en Daniel. 

Proveu-ho! .. el proper cop que viatgeu, recordeu que el món està ple de raconets on trobar coses mil vegades més interessants que la més fotografiada de les catedrals, el més admirat dels monuments o la més florida de les façanes.... En algun lloc no llunyà, hi ha amagats una pila de somriures! ... No els deixeu escapar!!!






Alb.

5 de des. 2017

Déjà vu alpin... Sant Miquel



Perquè anar-hi un cop si hi ha temps per a dos cops? 

Avui ha estat un d'aquells dies "especials". Al migdia, quan he sortit de la feina, i veient el meravellós dia que feia, no me n'he pogut estar d'aprofitar l'hora de dinar per enfilar-me a St.Miquel

De pujada, entre pensament i pensament, anava controlant el cronòmetre. Al ritme que anava, potser tindria temps suficient de pujar-hi dues vegades seguides, això sí, donant-ho totAixí doncs, no m'ho he pensat dues vegades. Quan he arribat a baix, sense ni tan sols aturar-me, m'he tornat a enfilar a St.Miquel, fent un d'aquells Déjà vu alpins que tan m'agraden!



El que està clar és que, després de 13km de trail running, pujant i baixant (i pujant i baixant), i fer-ho en aquesta preciositat de dia i a les portes de cinc dies de festa, .... vuaa! ....  Creieu-me, no es pot demanar res més!!! ...... Ara bé, us puc ben assegurar que, avui, he tret la llengua  ;-))




Alb.