21 de nov. 2017

VW T3 Reimo Camper 1/87...una de les petites de casa



Una T3 càmper amb sostre Reimo .... aquesta no pot faltar a la vitrina!

La majoria de les miniatures de furgonetes Volkswagen Càmper que es troben al mercat solen dur camperitzacions de la mà de Westfalia o bé de la propia Volkswagen (a partir de les T5 cap endavant). Trobar camperitzacions diferents a aquestes, no ens enganyem,... costa.

De totes maneres, la casa Schuco a vegades ens sorprèn amb coses excepcionals. Aquest cop, ho ha fet traient al mercat una miniatura a escala 1:87 d'una VW T3 càmper amb sotre sobre-elevat Reimo. Chapeau!

La miniatura té detalls sorprenents, com són els mini-adhesius de Reimo al sostre, l'obertura solar al sostre, i l'entrada d'aigua i les ventilacions per nevera i gas. Tampoc hi faltan les matrícules alemanyes, així com tampoc l'adhesiu de Volkswagen al portó del darrera. Tot i que, ja us aviso, tingueu a mà una lupa ben potent!

L'únic punt feble que té és que l'han feta amb tots els vidres tintats que impedeixen veure'n l'interior. Bé, ... no es pot tenir tot en aquesta vida! ...  :-)

Endavant amb les fotos!












Alb.

17 de nov. 2017

Col·laboració a la Collins Bird Guide



"Qui no té feina, el gat pentina" ... predica el refrany català.

Ahir es va fer pública la última versió de la app Collins Bird Guide, una de les guies d'ocells més importants del món. Es tracta de la versió v1.5.0 i dins les novetats, incorpora la traducció al català de totes les espècies d'ocells d'Europa, rareses i espècies divagants.


Arribats a aquest punt, però, us he de confessar un petit secret. Qui hi ha al darrera d'aquesta traducció és, ni més ni menys que un servidor. M'atrauen els reptes... sí! ... i, encara que costi de creure, us ben asseguro que no tinc un gat a qui pentinar.  :-)

Ja fa un any, aproximadament, vaig començar a col·laborar amb el potent equip editorial William Collins - NatureGuides - Bonnier Fakta, per a la traducció de les seves guies de fauna al català. Un projecte que, si bé és una feinada descomunal, és prou gratificant com per invertir-hi hores lliures. I, no, no em sobra el temps ... jeje..... el busco sota les pedres i ... curiosament se n'hi troba!  :-))


Després de moltes hores de feina, de revisions i validacions, en va sortir la versió definitiva i, només restava penjar-la a la App Store. Ahir, a mitja tarda, es va penjar i, si una cosa em va fer especial il·lusió va ser veure que el Bearbed vulture s'havia convertit en el Trencalòs. :-)


 




I el que ha estat un detall per part de l'editorial que no m'esperava és que m'han afegit a l'apartat dels "Special Thanks to", just després dels autors... i mireu que els hi vaig dir que no volia res a canvi. Aquests anglesos són la repera!! .... Fan el que volen!! :-)




Alb.

10 de nov. 2017

Estem d'aniversari ... 10 anys!



Fa 10 anys, .... tot era una mica diferent

Ahir va fer 10 anys exactes que vaig connectar-me per primer cop al foro Furgovw.org. La passió per les furgonetes càmper no em ve pas d'aquella època, sinó de moooolt més abans. Ja de ben petit col·leccionava qualsevol cosa que s'assemblés a una furgoneta càmper, gaudia dibuixant interiors de furgonetes amb llits, piques, etc. i em faltaven ulls per a xafardejar totes les furgonetes càmpers que hi havia als càmpings on ens duien els nostres pares, i per controlar totes les que vèiem per la carretera en els llargs viatges per Europa.

Fa deu anys, mai m'havia passat el cap posar-me en un forum d'internet i, menys, esser-ne un membre actiu.

Però les coses van com van, i després d'entrar-hi tímidament amb un primer post, en va venir un altre, i un altre.... i un altre. Semblava irreal. Sense buscar-ho, havia topat amb un grup de gent que, com jo, els apassionava parlar de furgonetes càmper, una colla de gent que opinava, donava consells i assessorava, al mateix temps que demanaven consells i es deixaven assessorar.

Va començar essent un forum petit, d'unes 500 persones a tot Espanya, que ràpidament va passar a 10.000, per acabar essent un dels forums més importants de furgonetes càmpers que hi ha al món, i a on, actualment, hi ha registrats, ni més ni menys que 127.575 usuaris. 

El 2014, els administradors del foro em van proposar formar part de l'equip que gestiona aquesta gran família, i no m'hi vaig poder negar.

Fa 10 anys, fa 164 dies de connexió, fa 6.132 missatges escrits, fa 240 temes oberts,.... no m'ho hagués pas imaginat. Us ho ben asseguro.   :-)




Alb.

5 de nov. 2017

The big things road .... a la gironina



Una T2! .... Carai quina T2 ... carai quina T2 .... Carai quina vetulina!

Divendres passat, em vaig topar amb aquesta magnífica T2b càmper. Matrícula francesa i molt i molt ben conservada/restaurada. Quina preciositat.

Realment, és tot un plaer per la vista, fins al punt que me la vaig estar repassant pel dret i pel revés.... Però, eps!! ... què és això que hi al musell? .... Carai! ... això és un magnífic exemplar de vespa asiàtica (Vespa vetulina) ... Quin rellamp d'himenòpter!

Encara no feia ni dos dies que havia vist, a la terrassa de casa, un ofenós exemplar de vespa xana (Vespa capro), que Déu-ni-dó lo grosses que són, i ara una vetulina, vés per on.... No hi ha dubte que la vespa asiàtica s'està convertint en un autèntic problema a casa nostra... cada vegada se'n veuen més, i fa res, no n'hi havia ni una...

Per un moment em va venir a la memòria el viatge a Austràlia, concretament la costa est, la que serpenteja el Pacífic per Queensland, amb l'escull coralí com a teló de fons. Allà, és on hi ha la "The big things road", la carretera de les coses grosses. Una carretera a on, cada 40-50km trobes alguna cosa grossa i interessant. .... Vaja, més o menys com aquí a Girona, ahir una xana i avui una vetulina .... jejeje.   :-)




Alb.

27 d’oct. 2017

Contra el càncer... Jo m'implico



Concurs d'eslògans .... ummm.... participem-hi! 

A principis d'aquest any, l'Institut Català d'Oncologia (ICO) va convocar un concurs per triar l'eslògan que representaria a la institució durant els propers anys. 

Com a bon amant dels reptes, m'hi vaig tirar de cap. Vaig pensar i dissenyar un eslògan, el vaig presentar just el dia que s'acabava el termini, i tres mesos després, el jurat deliverava. La sorpresa va ser enorme quan, mitjançant un correu electrònic, em van comunicar que n'havia estat el guanyador. 

Dies més tard, en una gala de la institució a Barcelona, es va fer l'entrega del premi, consistent en uns dinerets que, us puc assegurar, no aniran gens gens gens malament  :-)




Alb.

20 d’oct. 2017

"El Clandestí" .... Remember when...



"Kaiser-Wolf, Skinny Scotty i Testor... membres de l'editorial CuDelSa, buscats per la llei per la publicació i distribució d'El Clandestí" 

Societat, meteorologia, Top-5 d'èxits musicals, El personatge, El banner publicitari ..... aquestes eren algunes de les seccions d'El Clandestí, un petit diari irònic que Kaiser-Wolf (Enric Delgado), Skinny Scotty (Eduard Sánchez) i Testor (un servidor) publicàvem setmanalment a 2n de BUP "c" ja fa... una pila d'anys!. El nom de l'editorial: Cu-Del-Sa, era la única pista de qui realment hi havia al darrera de la redacció del rotatiu .. :-)

El Clandestí tenia un format simple: només se'n redactava un sol exemplar, fet a mà, i de mida petita, en format Din A6. Fer-ne un sol exemplar i que fos de mida petita, permetia que s'esmunyís fàcilment per sota els llibres i llibretes dels alumnes mentre se'l llegien i passaven a les hores de classe. A més a més, que fos petit, també assegurava que la probabilitat de ser detectat pels professors fos baixa. Ja us podeu imaginar que, mantenir-se dins la clandestinitat, era del tot important per no acabar amb una sanció del professor....o senzillament, fos descobert i llençat a les escombraries. 

Cada setmana, la gent de la classe, i més tard de tot el curs, esperaven amb candeletes que els caigués a les mans un nou exemplar d'El Clandestí per poder-lo llegir d'amagat.

Les fortes tempestes a les hores de Llatí al terç nord de la classe, les eleccions convocades a classe per a escollir l'encarregat del paper de water o de qui seria el nou pilota de la classe, passant pel llistat d'èxits musicals de la setmana ("LoCollmia", "Aquí no hay campo y playa", el "Max-Mix Chelino", o el "Acid House - H2SO4", entre d'altres), omplien les pàgines centrals del diari. Les notícies més rellevants, com el descobriment de la xarxa de traficants de xuletes més important de 2n de BUP, o l'atac que va patir la redacció d'El Clandestí, anaven sempre a portada. Mentre que la secció de l'entrevista al personatge sempre tancava l'edició ..... No en va, acabava essent un diari que oferia pàgines i pàgines d'entretinguda lectura a molts companys. 

No recordo exactament quants Clandestins vam arribar a redactar, però sí que alguns dels números es van perdre, ja sigui per que es van extraviar a l'immensitat de la classe, per que foren interceptats per algun professor amb bona vista, o per que van acabar esparracats per algun alumne mosquejat per algun dels articles irònics publicats al diari... Sabíem que aquest risc existia i el vam assumir des del principi fins al final.




Quan decidírem tancar definitivament la redacció (o sigui, quan es van apropar els esgarrifosos exàmens "Quatribestials" de final de curs a la Sala Gran), vam decidir posar-nos en mode standby per evitar mals majors (o sigui, que ens baixés un "cate" inesperat). A partir d'aquell dia, vam esdevenir - i així ens hi sentíem - "furtius" per a la resta de les nostres vides. 

A dia d'avui, encara seguim essent buscats per la llei. Així ho demostren cartells que asseguren una recompensa de 900$ per a qui ens trobi! .... Per sort, només se'n van fer tres, un per a cada furtiu, i, a no ser que hagin passat a millor vida, a dia d'avui estan ben custodiats per en Kaiser-Wolf, l'Skinny Scotty i en Testor.

Sssssszzz ... silenci, ok? .... jo no us he explicat res de tot això, ni sabeu qui sóc, val?!  ...   :-))




Alb.