18 de gen. 2017

Com s'escriu una ... classe?





Avui hem anat a sentir els Amics de les Arts, però en un format diferent, en format pedagògic ... 

Aprofitant l'oferta de xerrades educatives que ofereix la ciutat, avui hem dut als alumnes de 3r d'ESO al taller-ponència "Com s'escriu una cançó?" que oferien els coneguts "Amics de les Arts".

La veritat és que ha estat molt bé, però mentre explicaven quins eren els ingredients necessaris per a fer una bona cançó, el meu cap no parava de barrinar amb el gran paral·lelisme que hi havia entre fer una cançó d'èxit i fer... la millor de les classes.


Apuntaven que per a fer una bona cançó calen 5 ingredients:


- MELODIA: una seqüència de notes individuals ordenades i compensades degudament. 

De fet, en una classe també hi trobem una peculiar melodia, no pas feta de notes diferents sinó d'alumnes diferents, que degudament ordenats poden tenir una força bestial.

L'explicació del professor també pot esdevenir melòdica, però ep! això no vol dir explicar amb cantarella (només faltaria, jeje) sinó, amb variacions de to, volum, de força, etc.


- HARMONIA: superposició de dues melodies o més. Quan se superposen, s'enriqueix la melodia resultant. Sovint, afegir la mateixa melodia a una escala més amunt o avall, o una quinta, s'obtenen resultats meravellosos.

A la classe, tenim alumnes que van una escala amunt i d'altres que van una escala avall. El nivell acadèmic dels alumnes pot ser tan divers que pot arribar a generar frustracions als docents més engrescats. Però, i si unim aquests dos alumnes de "octaves" diferents i afegim  alumnes "quintes" que harmonitzin els petits grups? .... No hi ha dubte que pot acabar essent del tot sorprenent!


- RITME: propagació de temps entre diversos sons. El ritme defineix l'estil de música que estem fent.

Quan estem davant d'una trentena d'alumnes, és important anar controlant - a tota hora - el ritme d'aprenentatge. L'estil de "música" ha d'agradar als nostres "oients", cal adaptar-lo als seus gustos, essent conscients que els gustos són diversos i sense deixar d'interpretar la "peça" que volem que escoltin. 


- LLETRA: és l'únic element "prescindible" d'una cançó. La lletra pot funcionar simplement com a un instrument més, però també pot explicar coses, donar punts de vista diferents o expressar emocions.

És evident que el professor és la "lletra" de la classe. I, està clar que, igual com hi ha cançons instrumentals, es poden fer classes sense que es noti la presència del professor, essent compositors de magnífiques "classes instrumentals".

Igualment, el professor pot afegir una lletra adient al tema, que lligui emocions amb aprenentatge, amb la dosi justa, deixant espai per a que el públic canti la tornada, com se sol fer en els grans concerts de rock, quan l'intèrpret deixa de cantar i orienta el micròfon al públic entusiasmat. 


- ARRANJAMENTS: determinen qui interpretarà la cançó i quins instruments hi intervindran per aconseguir una bona sintonia.

Una sessió classe sense els arranjaments adequats, no té res a veure amb una classe ben "arranjada", amb una diversitat d'instruments, intèrprets, a voltes entrant junts en escena, a voltes com a solistes, amb les dosis justes d'improvisació jazzística, i riffs artístics que il·luminen la classe i la converteixen en la MILLOR DE LES CANÇONS! ... Ui! perdò, volia dir: en la MILLOR DE LES CLASSES!! ....  :-))


Seran els professors els nous "Amics de les arts -educatives-"? ....  Endavant amb la música!!! ....  :-)





Alb.

30 de des. 2016

Feliç 2017! ... Àpats nadalencs





Les festes nadalenques acaben essent un no parar de menjar ... per a nosaltres i també per a les mallerengues! 

Viure en un àtic té les seves coses bones i les seves coses dolentes. De les dolentes ja ni me'n recordo, i de les bones, què dir-vos .... em fan somriure cada vegada que hi penso. :-))

Una de les moltes coses bones que té és que, amb quatre detalls, es pot arribar a crear un micro-ecosistema prou adient per a que, un bon grapat de petits ocells ens visitin la terrassa dia sí i dia també.

Amb l'arribada de l'hivern, el menjar des ocells escasseja. Per tant, la col·locació de menjadores és el millor reclam per atraure-les a la nostra terrassa.

I tal dit, tal fet!. .... Menjadores instal·lades! (fins i tot alguna "tunnejada" per a millorar-la), grana a base de pipa negra, cacauets, blat, escaiola, cànem i lli, i boles de seu repartides per la terrassa, que són autèntics dolços per a tot tipus de mallerengues.

I sí, no s'han fet esperar! ... mallerengues blaves, carbones, cueretes, pitroigs, cuafumades, ... ja treuen el nas per les menjadores atipant-se a base de bé .... fent uns autèntics àpats nadalencs! ....  :-))

Bon profit a tots!! ....  :-)










Alb.

11 de des. 2016

Regala una cosa diferent ....


Es pot dir més alt però no més clar...

Feia temps que no veia una campanya publicitària amb un missatge tan ben trobat... És més, subratllo totes i cadascuna de les paraules que diu. Deixant de banda que al final de l'spot s'acaba publicitant la botiga d'esports, tota la resta, les imatges, el missatge són .... senzillament GENIALS!

Realment el que m'agradaria regalar aquest Nadal no és una cosa material, és una cosa diferent, una cosa molt més important, ... regalar sensacions, llibertat, oxigen, paisatges, planssomnis ..... calor, estimabons moments, il·lusions, .... 





Alb.


16 de nov. 2016

Ho tornaria a fer ....





Hi ha coses a la vida que "les tornaria a fer, i a fer, i a fer ...", però, ja sigui per la falta de temps, per circumstàncies de la vida, o per la distància (siguin 100  o siguin 1000 km), em quedo amb les ganes de tornar-les a fer, i a fer, i a fer ... 

Quan penso en aquestes coses, sempre em ve al cap la mateixa cançó. Una cançó dels ja desapareguts Glaucs: "Ho tornaria a fer" (que, per cert, la podeu escoltar si cliqueu al play a dalt a mà dreta...).

Avui, mentre pujava corrents cap a St.Miquel, entre pensament i pensament, m'ha vingut al cap aquesta cançó i, sense donar-hi gaires voltes, quan he arribat a casa m'han faltat cames i mans per agafar l'Alma i tornar-m'hi a enfilar per segona vegada.

"De fet ho torno a fer, i a fer, i a fer ..... I a fer, ....... I sobrevisc" .... :-)




I la sorpresa del dia .... Trobada familiar - i del tot imprevista-  a dalt del cim! .... (per cert, a la segona pujada d'aquest peculiar déjà vu alpin)! Quina il·lusió!    ;-)




Alb.

9 de nov. 2016

5 anys ....





Maleïdes malalties ....... Papa, cinc anys i sembla que era ahir!

Aquest any, en fa cinc que el papa no hi és. L'ELA se'l va endur. Precisament aquesta setmana ens ha deixat en Jano Galán, un noi de 39 anys, pacient d'ELA, que va tirar endavant l'agosarat projecte Dgeneración per donar més a conèixer la malaltia a la societat i recaptar fons per a la seva investigació.

La seva dona, la Natàlia, va escriure un conte per als seus tres fills (la Nora, en Yago i la Lara) que es va llegir a la cerimònia de despedida d'en Jano. La veritat és que és tan maco que no me n'he pogut estar de reproduir-lo aquí....


EL CUENTO DE NATALIA

En el cielo, dos angelitos miraban atentamente hacia la Tierra. Un aprendiz de angelito que pasaba por allí se acercó a ellos y les preguntó, curioso:

–Lorena, Javi, ¿qué estáis mirando?

–Estamos esperando la señal –dijo Lorena.

–¿Qué señal?

–Cuando alguien en la Tierra se muere, nos manda una señal para que bajemos a buscarlo.

–¿Se muere? ¿Qué es “se muere”?

Los angelitos se miraron y le invitaron a que se sentara en la estrella, junto a ellos.

–Mira –le dijo Javi, señalando la Tierra–. Ahí está Jano, con su mujer Natalia y sus hijos, Nora, Yago y Lara. Jano se puso pochito un día y su cuerpo empezó a estropearse. En la Tierra, el cuerpo es como el coche del alma, y, como un coche, cuando se estropea y nadie puede arreglarlo hay que bajarse, porque si no, te quedarías parado en medio del camino, sin poder ir a ningún sitio.

Lorena prosiguió:

–El cuerpo de Jano ya ha dejado de funcionar, así que su alma tiene que bajarse y dejarlo para poder seguir avanzando.

–¡Pero eso es muy triste! –dijo el aprendiz con los ojos llenos de lágrimas.

Los angelitos le cogieron de las manos y siguieron con su explicación.

–Las cosas tristes muchas veces hacen que valores las buenas, ¿sabes? Cuando una parte del cuerpo de papá Jano se estropeaba, Nora, Yago, Lara y mamá Natalia se unían para conseguir que él pudiera seguir adelante. Y cada vez que eso sucedía, sus corazones iban creciendo, iban haciéndose inmensos. Esta familia se quiere infinito, y esto que les ha pasado ha hecho que se quieran aún más.

–Entonces… ¿hoy vais a bajar a buscar el alma de Jano? –siguió preguntando el angelito.

–Sí. Hoy vamos a bajar a buscar a Jano, para traerlo aquí con nosotros. Tenemos que esperar a que Nora, Yago y Lara enciendan la luz de sus velas. Entonces, el alma de papá Jano se convertirá en estrella.

–Pero entonces… ¿ya nunca más podrán verlo y estar con él? –insistió el aprendiz.

Lorena y Javi sonrieron y le respondieron:

–Cuando Jano sea una estrella, ya no necesitarán verlo.  Durante el día lo llevarán en su corazón, y por la noche, él brillará para ellos.






Alb.

7 de nov. 2016

Hoko ... producte de proximitat!





Avui toca "review" .... Provant els productes de proximitat: HOKO Banzai  :-)

Deixant de banda el dia que em vaig enfundar l'apretat neoprè per submergir-me a les aigües gèlides del Pacífic - a les costres d'Austràlia - per buscar i observar l'enorme Humphead Maori Wrasse (que per cert, el vam veure!), no recordo a la vida haver estat TANT comprimit a dins d'una peça de roba! ... Uf! .. Aquestes malles apreten que dóna gust!

La sensació que es té quan un es posa les malles Banzai de la casa catalana Hoko és de compressió a dojo,... una compressió diferencial ben repartida y aconseguida. Realment, es nota que al darrera hi ha hores d'estudi i disseny per a arribar a aconseguir un producte de gran qualitat.

Com a punts forts de la malla: la compressió no és com la que ofereixen altres marques (com les EXO de Salomon, per posar un exemple); amb les Hoko es nota que la peça comprimeix amb ganes als llocs més adients, i això afavoreix que la musculatura quedi ferma - sobretot a les baixades - i en conseqüència, es redueixi la fatiga quan es porten uns quants quilòmetres a l'esquena. La transpiració també és molt bona i, a falta de provar-la amb fred, també té pinta d'oferir un bon aïllament tèrmic. M'agraden.

Com a punt febles: el sota genoll, per la part del darrera, també comprimeix força, fins i tot un xic massa. De totes maneres, al cap de 3 o 4 quilòmetres, aquesta sensació de forta compressió (que pot arribar a ser una mica molesta) acaba desapareixent... per sort!  Però vaja, hauria de rumiar molta estona per a poder trobar un altre defecte.

Sens dubte, són unes malles genials i ..... Catalanes!   :-)




Alb.