26 d’abr. 2020

Remember when ..... A les portes del desconfinament


Quan la setmana passada el govern va anunciar el desconfinament dels nens (encara que limitat en temps i espai), ràpidament em va venir al cap la mà de coses que hem deixat de fer amb ells a causa a la pandèmia CoVID-19. 

Deixar de sortir a la muntanya, d'agafar la bicicleta, de fer camins de ronda, de ..... A casa ja es poden fer moltes coses, ... però no ens enganyem, no és el mateix!

Així que, .... per amenitzar una mica la "FESTA" (amb majúscules) que avui hi hagut a casa per poder sortir - ni que sigui per estirar les cames -, ... us deixo un vídeo d'una de les últimes aventures que vam gravar amb en Pau abans no ens confinéssim, la de la 100ª pujada a Sant Miquel del 2019

Apa, .... Remember when...   ;-))





Alb.

21 d’abr. 2020

Vortex Razor HD 10x42 .... Qüestió de cap


Per a un ornitòleg biòleg “de bota”, comprar uns "bons prismàtics" no és una decisió fàcil. En primer lloc, perquè suposa una important inversió econòmica, i en molts casos, pot acabar essent una adquisició “de per vida”. En segon lloc, perquè les marques capdavanteres solen tenir models que, a preus semblants (i que no són precisament baixos), tenen qualitats tan bones que les diferències entre ells són imperceptibles per a qualsevol ull humà, cosa que en dificulta l'elecció. Sigui com sigui, el que està clar és que és un tema que cal estudiar a fons abans de prendre la decisió.

Al mercat hi ha desenes de marques de prismàtics bons, però les marques Alpha (les que s’emporten la major part del pastís) són bàsicament tres: Swarovski, Leica i Zeiss. És innegable la qualitat dels seus productes - com també ho són els seus elevats preus -, però també és veritat que juguen amb un "plus" d'avantatge respecte d'altres marques més novelles: la seva "fama" porta moooolta inèrcia, potser massa i tot....  i aquest fet encega a qualsevol possible comprador, així com també, eclipsa les altres marques.

M'he passat molts anys fixant-me en quins prismàtics duien penjats al coll centenars d'ornitòlegs amb qui m'he anat creuant arreu del món. Si em basés únicament pel que he anat veient, i hagués de comprar a cegues, o dut per les "suposicions", no hauria tingut cap mena de dubte que uns binos "Swarovski-Leica-Zeiss" haurien estat el relleu més indicat per als meus antics - i ja desgastats - Nikon.

De totes maneres, comprar dut per les suposicions, té el risc d'oblidar que les coses, un dia o altre, poden canviar, i que potser, marques que abans estaven en una segona línia (com  Kowa, Vortex, Vanguard,...), poden començar a fer ombra amb determinats models  - a les tres marques capdavanteres. Un exemple clar d’aquest fet és el que ha passat amb els telescopis terrestres d'observació de fauna. Fa quatre dies, ningú hagués dit mai que un Kowa superés a un Swarovski-Leica-Zeiss. Actualment, el Kowa TSN-883 amb óptica Prominar és considerat el millor telescopi del món. I, si això ha passat amb els telescopis, algú pot negar que no passarà mai amb els prismàtics?

Sigui com sigui, el que és important, és tenir tota la informació abans de decidir, i, sobretot, prendre la decisió pensant amb el cap, i no amb el cor. .... I és aquí on entra en joc la casa Vortex

VortexOptics és una empresa americana nascuda l'any 1986 especialitzada en la fabricació d'òptiques recreatives. Indiscutiblement, és una empresa molt jove. Zeiss, per exemple, fou creada l'any 1846, Swarovski l'any 1895 i Leica l'any 1913.  Tot i així, Vortex ha aconseguit posar-se a l'alçada de les més grans en menys de 20 anys.

Vortex fabrica òptiques amb diferents nivells de qualitat. La gama de productes comença amb les sèries Crossfire i Diamondback, orientades al gran públic, seguides per la sèrie Viper HD, orientada a l'aficionat avançat però ja amb una qualitat excepcional, i acabant amb la sèrie Razor HD amb òptiques de qualitat premium. 

Curiosament, són uns prismàtics d'aquesta darrera sèrie - els Vortex Razor HD 10x42 - que, sota tot pronòstic, s'han posicionat entre els millors del món, colze amb colze amb Swarovskis, Leicas i Zeiss que li dupliquen el preu. La web Allbinos.com, especialitzada en anàlisi en profunditat d'òptiques, els va donar la mateixa puntuació que els flamants Leica Ultravid HD-plus 10x42 que, fins ara, eren la nineta dels meus ulls. Aquests darrers, però, a preu de nineta.

Per més inri, la casa Vortex ofereix una garantia inigualable de per vida "sense preguntes" , cosa que els fa guanyar de golejada davant la competència que, sovint, ofereix, o deu anys, o garantia de per vida però amb lletra petita. 

Arribats a aquest punt, el dilema està servit. Cal pagar el que valen uns Leica Ultravid HD Puls si es pot pagar la meitat per uns Vortex Razor HD, obtenint millor garantia i la mateixa qualitat òptica (i us asseguro que no existeix la més mínima diferència, ni en condicions de poca llum)? ..... Uf! ... aquí hi ha unes quantes nits sense dormir. :-))

La resposta dependrà de com es prengui la decisió. Si es fa amb el corus asseguro que  portar uns Leica-Swarovski-Zeiss penjats al coll sempre "lluiran mésque qualsevol altra marca, o almenys tindreu aquesta sensació quan us creueu amb un indecís que va mirant els prismàtics de tots els ornitòlegs amb qui es creua per saber quins s'ha de comprar en un futur. Si es fa amb el cap, i havent posat totes les cartes sobre la taula, potser la decisió que es prengui sigui una altra.... :-)
















Alb.

2 de gen. 2020

Un any .... 100 Sant Miquels


Just fa un any, acabava de sortir per segon cop del quiròfan. Posar ferros, treure ferros, ara ajusta una mica per aquí, ara una mica d'oli per allà .... no em pensava pas que una tíbia i un peroné donessin tan de joc a un traumatòleg ...  :-)


El tema és que, quan veus que les coses no van com un voldria, només hi ha dues opcions: o lamentar-se mirant enrere amb passivitat i frustració, o mirar endavant amb motivació i convicció ferma.

Valentín Fuster, al seu dia, ja ho deia amb el que ell anomenava "cercle de la motivació". I és que, només amb motivació s'aconsegueix la satisfacció


Cada dia estic més convençut que la vida són petits somnis que anem complint. N'hi ha que, si es planifiquen bé, es converteixen en veritables reptes personals que, assolint-los, ens fan més forts. I és que, la sensació d'haver assolit un repte, no s'oblida mai, queda gravada a dins nostre.

Aquest 2019 va començar xipi-xipi, però amb un somni/repte entre cella i cella. I és que, si a u de gener caminava amb crosses, a trenta-u de desembre havia d'haver pujat 100 vegades a Sant Miquel de Campdorà

Com deia Bertran Russel: "Quan un home sap per on va, el món sencer s'aparta per deixar-lo passar" ... i és que, només han calgut 93 dies per fer les 100 pujades a Sant Miquel, 1540 quilòmetres en poc menys de 100 hores d'activitat, ascendint 33.500 metres (unes 4 vegades l'alçada de la Troposfera), i combinant tres disciplines: BTT, Trailrunning i Trekking (75, 14 i 1 ascensions respectivament), 21 de les quals, han estat nocturnes, la resta.... buscant hores de sota les pedres. :-)



Bé, .... 2020 .... moment d'encetar nous reptes .... que la vida segueix i, cal viure-la carregada de somnis!! .... Quin és el vostre?  ;-)  



Alb.

31 de des. 2019

La vida, allò que passa quan tu rius ... Bon any 2020!!



Les estrelles són fars a l'horitzó, 
jo sempre les he vist en els teus ulls. 
Duus a dins inquieta i viva la crida dels esculls, 
d'una terra llunyana, somnis enllà.

...

Que quan siguis lluny, una cançó et torni a casa
Que quan s'enamorin de tu, no pretenguin tenir-te, només acompanyar-te.
Que la vida no sigui només un llit amable, un passeig dolç.
Que les coses que esperes no siguin com esperes quan les visquis.
Que tinguis l'alegria dels dies clars.

Que als matins et despertin sense precipicis.
Que estimis molt algú sense que el necessitis.

...

Recorda, si plou dins teu
que caminar cura les ferides
Que viure, viure no és estar vius
viure és l'actitud d'omplir la vida
La vida, allò que passa quan tu rius.


(Per sentir aquesta magnífica cançó dels Txarango, cliqueu AQUÍ, apugeu el volum, tanqueu els ulls i deixeu-vos endur ben lluny.... )

BON ANY  2020 !!!




Alb.

1 de nov. 2019

Posem el 3/24? ....



Portem uns mesos que és un no parar. És llegir el diari o obrir el televisor i veure injustícies i més injustícies, uf!! .... M'entristeix enormement el que està passant al nostre país. Un acaba essent escèptic en veure l'enorme poder que té un estat (amb jutges, armes, poders polítics, exercit, ...) davant una població pacífica i de convicció ferma que, cada dia que passa, s'assembla més al petit llogaret de la gàl·lia romanitzada de l'espavilat Astèrix i el seu amic fidel, l'Obèlix ... :-))

Si us he de ser franc, amb tot aquest panorama, a mi només en venen ganes de posar el 3/24, però no el de les notícies, sinó el de les Gavarres

Vaja, que no hi ha millor desconnexió que fer 3 Sant Miquels en 24 hores....  1050 metres de desnivell, poc més de 50 quilòmetres, una primera pujada amb la btt, una segona de trail running, i una tercera, de nou amb la btt, aquest cop, acompanyat d'en Jordi i amb la guinda de la foscor i de la tempesta que l'ha deixat caure a mitja baixada ... Uau! ... No es pot acabar el dia més feliç, creieu-me!! ... ;-)))
  







Alb.

31 d’oct. 2019

Some Study That I Used to Know



Avui, un video per riure una mica amb la ciència! Endavant amb una de les millors paròdies de la cançó de Gotye: Somebody That I Used To Know :-)





Alb.