14 de set. 2017

Love on an atom .... We are loud like love!



"Love on an atom, love on a cloud" ....... Trescant pel Pirineu, fregant els núvols  :-)

Un nou cap de setmana d'alta muntanya, ... tocant els núvols amb les puntes dels dits, gaudint de la llibertat que es respira quan s'arriba a un cim on no hi ha ningú, on el vent hi bufa amb intensitat i mou els núvols a velocitats sorprenents pocs metres per sobre del cap. A on les mans queden gelades, i el cor i la ment viatgen a quilòmetres de distància, potser a la mateixa velocitat amb que es mouen els núvols. A on un s'adona de la sort de poder-hi ser.





Respirant, ... Respirant aire de muntanya, aire fred, ... Creient, i creient altra vegada, ... Creient en l'amor que està en els àtoms i en els núvols (com recita, una i altra vegada, la magnífica cançó dels Placebo) ..... Essent forts com l'amor!





"We are loud like love...."






Alb.

8 de set. 2017

Wellcome to the hotel Insectifornia ....



Ja ho diuen, si no pots combatre l'enemic, aliat amb ell ....   :-)

Les dades meteorològiques no enganyen. Sens dubte, aquest estiu ha estat un dels més secs dels darrers anys. Les precipitacions han estat escasses i la calor punyent. 

Desviacions climàtiques d'aquest estil solen deixar conseqüències visibles en els ecosistemes. Un exemple d'això, encara que a petita escala, és el que s'ha observat en els microecosistemes urbans. I, és clar, la terrassa de casa també n'és un exemple.

A principis d'estiu, les altes temperatures ja van colpejar a plantes herbàcies, arbustives i arbòries. Tot i la presència del reg gota a gota, l'elevada evapotranspiració les va deixar seques, fins al punt en que, els arbres i arbusts de fulla caduca (el faig, l'avellaner, ...) van iniciar un procés poc habitual de latència estival, perdent totes les fulles i quedant pelats com si de l'hivern es tractés. En un segon moment, una violenta pedregada estival ho va acabar de trinxar tot. I, per rematar-ho, les lesions i sequedat de tiges i fulles, va propiciar l'aparició pugons, xinxilles i altres insectes oportunistes que ho seguiren malmetent tot.

Solució: podes específiques, adob i l'extermini de les plagues. Però, i com exterminem les plagues? ... doncs, o bé amb insecticides / plaguicides (opció fàcil, ràpida i sovint recomanada per centres verds), o bé complicant-se la vida creant noves plagues, però aquest cop, de "depredadors de depredadors", com ara de crisopes, marietes, abelles o sírfids. ... Lluita biològica, vaja .... 

I com que un servidor no en té mai prou, i sembla que a un li sobra el temps (encara que només ho sembla....), ja em teniu fent una activitat de tarda amb els nens, construint un petit hotel d'insectes específic per a "depredadors de depredadors". Amb tan sols quatre fustes, unes pinyes seques, una serra de calar, un trepant i broques de diferents diàmetres, i un grapat de bisos,... n'ha sortit un senzillet hotel d'insectes ... bé, potser seria més semblant a un "hostal" que a un "hotel", però vaja, de moment, és el que hi ha...  :-)

De totes maneres, el més sorprenent de tot, no ha estat l'hotel, ni els materials emprats, ni el disseny, ni la futura ocupació de l'hotel .... el més sorprenent ha estat veure els ulls encuriosits - clavats i ben oberts - dels tres petits de casa intentant indagar què redimonis seria això d'un "hotel per a insectes" i, encara més, com el podria construir a partir de quatres fustes contades collides de terra ......  :-)

Ara, només restarà donar-lo d'alta a Booking.com i ... a esperar a que vinguin els primers visitants ... Ep! ... Inauguració el proper divendres. No us la perdeu!! 







Alb.

5 de set. 2017

Roc, som-hi? ...



Avui, una entrada a l'estil "remember when ...."    :-)

La setmana passada em vaig tornar a apropar a la zona de VallTer per fer muntanya. Quan soc allà i contemplo els perfils d'aquelles muntanyes, inevitablement em venen al cap moltes històries viscudes en aquests cims al llarg dels anys...

I és que, aquesta setmana, fa ni més ni menys que 17 anys que vaig enredar a en Roc.... Sí, ... el vaig ben enredar, i per segona vegada. La primera, a Aigüestortes un any o dos abans, fent una ruta descomunal, dormint de vivacs i alimentant-nos a base de mandonguilles.... (us he de confessar que llavors va haver-hi tercera i quarta vegada, jeje)

Un dia que havia vingut a casa, li vaig dir que s'abrigués bé, que agafés una mica de menjar i un frontal, que aniríem d'excursió. Aquella mateixa tarda, ens vam enfilar a la Combo (la meva primera furgoneta) i, corba rera corba, vam anar fins a VallTer, on hi arribàrem ja de fosc.

"Som-hi?", li vaig dir ..... i en un parell d'hores - quasi a les palpentes -, ens vam plantar al cim del Bastiments. A dalt, ... nit estrellada, silenci i ... ningú enlloc! ...... No es podia demanar res més

En Roc, a dia d'avui, encara tremola quan sent dir-me la paraula "Som-hi?". Però, el que està clar és que va ser una experiència que ens va marcar, i no tant per la gesta muntanyística de pujar a un cim de nit, sinó per com va anar la història. 

De fet, són precisament aquestes vivències les que creen vincles d'amistat perdurables.... I si no us ho creieu, pregunteu-li a en Roc! ... .... ... Roc, som-hi?  :-))




Alb.

31 d’ag. 2017

El preu d'una nit a Europa ...



A quin país d'Europa diríeu que és més car passar una nit de càmping? ....    :-)

Una pràctica habitual que faig és fer comptes de tot (vaja, que es nota que sóc de ciències, jeje). M'agraden les estadístiques, les gràfiques, els percentatges, els increments,... bé, aquestes coses que requereixen una mica de càlcul mental.

Després de viatjar durant un parell de setmanes pel nord d'Espanya i fer números, un s'adona que alguna cosa no rutlla com hauria de rutllar. Com pot ser que gastem tant en càmpings (i atenció! en campings normalets, res de categoria)?

Avui he agafat la comptabilitat dels darrers viatges, i he fet quatre números ràpids del preu mitjà d'una nit de càmping (la Cali i tota la família) a diferents paisos d'Europa. Sorprenent!

A Bèlgica, per exemple, una nit de càmping et surt per uns 19 euros. A França per 20. A Alemanya per 31 euros, a Catalunya per 34 euros i a l'extremadament cara Suïssa per 39 euros la nit. Finalment, a Espanyistan, la nit et surt per uns mòdics 53 euros! ... una ganga, ja ho veieu...!

Voleu dir que no hi ha alguna cosa que va malament? .....  ;-)



Alb.

29 d’ag. 2017

Thule Levelers... dormint planers!



Ara sí que dormirem planers ....    :-)

Sempre m'havia resistit a comprar unes alces anivelladores per a la Cali, més que res pel volum que ocupen. Viatjar amb nens petits suposa haver de sacrificar algunes coses a canvi de poder dur cotxets, cadiretes, etc. I així ho havia fet.

Amb Irene amb tres anys, hem deixat a casa una pila de trastos que ocupaven lloc a la Cali, començant per les cadiretes voluminoses i acabant pel cotxet. I, és clar, ha deixat lloc per posar més coses. I una d'aquestes coses han estat unes alces anivelladores (també anomenades cunyes o "calzos").

Vaig estar contemplant tres models diferents: les Fiamma Level Up, les Fiamma Level Pro i les Thule Levelers

Les Level Pro les vaig descartar de seguida, tot i que, per la seva mida reduïda, és un dels models més utilitzats per usuaris de furgonetes. Una mida petita, però, també esdevé un inconvenient quan s'estaciona en un lloc amb més pendent de l'esperat, i és que no tinguis suficient alçada per anivellar la furgoneta... i això és un gran handicap quan t'has passat dies traginant unes alces precisament per evitar aquesta situació. Per altra banda, son alces més estretes, amb la qual cosa l'ample de roda vola una mica pels laterals i això no és gens aconsellable quan s'està aixecant un vehicle de dues tones i mitja.

Els altres dos models, les Fiamma Level  Up i les Thule Levelers són models més grans, amb més alçada, amb tres nivells de nivellació (40, 70 i 100mm els Fiamma, i 44, 78 i 112 mm els Thule) i més amples. Pràcticament podríem dir que són dos models "clons" uns dels altres. Són força idèntics i només se'n diferencia el color, les alçades de anivellació i la funda que els protegeix.

Al final, vaig escollir els Thule. La construcció em va semblar més sòlida, les alçades dels esglaons són un pèl més altes i la funda de transport encaixa a la perfecció, cosa que sempre s'agraeix i que no passa amb els Fiamma

Aquest cap de setmana va ser l'estrena i ..... carai, que "planers" que vam dormir!   ;-)






Alb.

28 d’ag. 2017

VallTer express ...



Escapada express a les capçaleres del Ter ....    :-)

Aquest agost he pujat un parell de cops a les capçaleres del Ter per anar a fer muntanya. Anar a dormir a Vallter per aixecar-me d'hora i anar a fer uns quants cims, ja ha esdevingut un clàssic entre les meves sortides. I és que, ... l'entorn s'ho mereix. I, no una o dues, sinó centenars de visites. No en va, és una de les zones del Pirineu que més m'agraden!

Aquest cop, per repetir una de les rutes clàssiques (i de la qual, des de fa uns anys, també se'n fa una cursa: la Marrana SkyRace). Sortida de VallTer, Coll de la Marrana, Bastiements, Pic de la Dona, Collada de Mantet i arribada de nou a VallTer. Una volta circular d'onze quilòmetres que val moooolt la pena. De fet, no em falten ganes de tornar-hi abans no comenci el curs! .. 

No us la perdeu!!!  ;-)















Alb.