17 de gen. 2018

Difusor de temperatura per a Cali T5


Sentir que el compressor de la nevera funciona quan la nevera ja està freda, és una cosa que deixarà de passar a la meva Cali.

Un dels problemes de disseny de les neveres de moltes furgonetes càmper és que posen el sensor de temperatura a prop de la porta, i normalment a la part superior de la nevera. Curiosament, és on s'acumula l'aire menys fred de dins la nevera, i el primer lloc on arriba l'aire calent cada vegada que s'obre la nevera. Aquesta casuística fa que el compressor de la nevera acabi treballant més del que caldria, intentant refredar una nevera que, en principi ja està freda.

Després de donar-hi voltes, la solució passava per crear alguna mena de difusor de temperatura que recollís bé la temperatura de la nevera però que, alhora, no es veiés afectat per l'aire calent que incidís a sobre el sensor cada vegada que s'obria la porta de la nevera. Calia fer una espècie de gàbia-difusora ..... i a més, fer-la d'un material amb alta conductivitat tèrmica, com per exemple ....l'alumini.

Vaig comentar la jugada a l'amic Alcasa, i amb un tancar i obrir d'ulls ja havia fet un prototip doblegant una xapa d'alumini (formant un petit caixò que ajustava al milímetre amb el sensor de temperatura), i anclant-hi un petit difusor de placa de PC per augmentar la captació i transmisió tèrmica del conjunt.


Aquest passat Nadal, ho vaig instal·lar a la nevera de la Cali T5 i, escolta, oli en un llum! .... Funciona! Només s'engega el compressor quan realment és necessari. 

Està clar que això assegura un estalvi energètic important, sobretot a l'estiu, quan la nevera funciona més i amb l'agreujant que les bateries auxiliars tenen la cabuda que tenen.... Vaja, que, considero que és un "brico" indispensable.








Alb.

31 de des. 2017

Bye bye 2017: 52 setmanes... 52 St.Miquels



52 setmanes, 52 St.Miquels ..... 

Pujar a Sant Miquel és com pujar al meu "santuari particular", un lloc per anar a pensar.... És un ritual, un repte que em marco cada setmana,.... hi he d'anar per comprovar que tot estigui correcte, que no s'hagi mogut de lloc. Sigui corrent o en btt .... el tema és anar-hi, i no deixar-hi d'anar, per que, us ho he de confessar... m'encanta i ho necessito. És el meu temps!

Aquesta setmana, la setmana 52 de l'any, hi he pujat per 52ª vegada en aquest any. Uaa!... no sabeu lo feliç que sóc!

Per cert, BON ANY NOU 2018!!!!




Alb.

27 de des. 2017

Una pila de somriures



Somriure a la vida ..... 

Tinc ben gravada una frase de Daniel Rabinovichactor, músic i membre inoblidable de Les Luthieres, que deia que era important que, si algun dia t'havies de morir, millor que ho fessis de riure o de somriures. 

Quan viatges, és fàcil caure a l'error de només mirar i fixar-se en allò que és gran, en allò que surt a les guies com a més important, en allò que tothom mira, ..... A mi m'agrada fixar-me en precisament en allò que ningú s'hi fixa... en els petits detalls. El món està ple de petits detalls,.... I, a vegades, un acaba rient per sota el nas una bona estona, o fins i tot, morint de somriures, com deia en Daniel. 

Proveu-ho! .. el proper cop que viatgeu, recordeu que el món està ple de raconets on trobar coses mil vegades més interessants que la més fotografiada de les catedrals, el més admirat dels monuments o la més florida de les façanes.... En algun lloc no llunyà, hi ha amagats una pila de somriures! ... No els deixeu escapar!!!






Alb.

5 de des. 2017

Déjà vu alpin... Sant Miquel



Perquè anar-hi un cop si hi ha temps per a dos cops? 

Avui ha estat un d'aquells dies "especials". Al migdia, quan he sortit de la feina, i veient el meravellós dia que feia, no me n'he pogut estar d'aprofitar l'hora de dinar per enfilar-me a St.Miquel

De pujada, entre pensament i pensament, anava controlant el cronòmetre. Al ritme que anava, potser tindria temps suficient de pujar-hi dues vegades seguides, això sí, donant-ho totAixí doncs, no m'ho he pensat dues vegades. Quan he arribat a baix, sense ni tan sols aturar-me, m'he tornat a enfilar a St.Miquel, fent un d'aquells Déjà vu alpins que tan m'agraden!



El que està clar és que, després de 13km de trail running, pujant i baixant (i pujant i baixant), i fer-ho en aquesta preciositat de dia i a les portes de cinc dies de festa, .... vuaa! ....  Creieu-me, no es pot demanar res més!!! ...... Ara bé, us puc ben assegurar que, avui, he tret la llengua  ;-))




Alb.

28 de nov. 2017

El risc de clicar allà on no s'ha de clicar...



El risc de clicar allà on no s'ha de clicar és que... ja barrino com carai s'ho va fer el primer!

D'ençà que les Apps de monitorització d'activitats esportives (tipus Endomondo, Runtastic, Garmin Connect, Strava, etc.) van començar a introduir mòduls - a l'estil xarxes socials - a fi de comparar, amb altres usuaris, registres de segments, quilòmetres recorreguts, ritmes i velocitats de tot tipus ... aquell dia, vaig decidir privatitzar tota la meva activitat física per evitar precisament això: les comparatives. 

Hi ha qui el motiva saber si va més de pressa o més a poc a poc que un altre usuari; hi ha qui és amant de rànquings i posicionaments; hi ha qui no pot sortir sense llavors mirar-se i remirar-se les seves estadístiques; hi ha qui ..... però també hi ha qui, mirar totes aquestes coses el pot fer posar més nerviós que feliç.

Avui, aprofitant una tarda esplèndida, m'he arribat a Sant Miquel. Un cop a casa, he registrat l'activitat i, a la pantalla, just a sota de les dades resums de l'activitat, hi he vist un petit icona amb un número 2, un icona que mai havia vist ... Ai carai! ... què serà?. Quan l'he clicat, de cop m'ha sortit un rànquing dels trail runners més ràpids ... i aquí ja l'hem fet grossa ..... glups! ..... El segon més ràpid?.. jo? .... Això no em barrufa gens, millor no veure-ho! ...... Automàticament he tancat la pantalla i a no pensar-hi més. Però .... ja està, ja no puc dormir ... qui redimonis deu ser el primer? o és una màquina o anava a cavall d'una màquina (que també podria ser) ... però el seu registre és de molt PRO, un registre per treure's el barret! 




Alb.

27 de nov. 2017

Dia Internacional del mestre, professor i l'educador



Docents, ... ja us han felicitat avui? ... encara no? .... doncs, MOLTES FELICITATS!

Un dels principals problemes que té l'actual professorat - forjat al s.XX - és la manca d'autoconfiança davant els grans canvis educatius que ens venen a sobre: projectes, visions proactives, innovacions pedagògicas, TICs, TACs, etc. 

Però, si una cosa és ben clara és que, quan els professors tenen confiança, transmeten confiança i ensenyen confiança als seus alumnes. I aquest hauria de ser un dels pilars sobre els quals s'haurien de sustentar les noves escoles del s.XXI.

Per canviar el tot sistema educatiu, cal començar potenciant - i cuidant - l'autoconfiança del professorat. Cal canviar la formació d'aquest professorat, així com també la concepció del "bon professor" i el "mal professor", o el què significa èxit escolar i fracàs escolar.... i, més tard, ja ens embrancarem en canvis metodològics i organitzatius, amb la tranquil·litat i seguretat de disposar d'un pal de paller ben sòlid. :-)

Vaja, ... que tenim molta feina per davant i els dies, mica a mica, es van escurçant! ...  :-))





Alb.