31 de març 2011

Panoràmiques d'alçada

Cada cop que estic envoltat de muntanyes, penso que és una llàstima que no es pugui plasmar tot el paisatge que m'envolta en una sola fotografia. L'únic recurs del que disposem és el d'unir vàries fotografies en una sola imatge i fer-ne una bona panoràmica.

Igualment, és una llàstima que, ni amb totes les paraules del món, us pugui transmetre la sensació d'estar sol enmig de les muntanyes, sentint únicament un silenci tranquil·litzant només trencat pel so suau i crístal·lí d'un petit rierol i el crit esporàdic d'una marmota esquerpa.

Un dels llocs més màgics del pirineu andorrà, on sempre que hi vaig al·lucino de la magnitud del l'entorn, és l'olla dels Estanys de Juclar, coronada al fons per l'imponent Pic d'Escobes.



Un dia us parlaré del Pic d'Escobes, aquest magnífic "K2" del Pirineu d'arestes perfilades i penyals imponents que em té, literalment, el cor robat.

Alb.

30 de març 2011

Asics vs. Salomon: bambes per a Skyrunning

A l'última cursa de muntanya que vaig participar (la marxa de Montagut), i a on, per cert, hi vaig quedar primer (ja era hora!), vaig veure clar que calia jubilar definitivament les comodíssimes Salomon XT Wing-2, almenys per a fer curses de muntanya. Durant la baixada quasi em trenco uns quants ossos en una relliscada. Les soles s'havien convertit en uns autèntics slicks i la puntera deixava de tenir l'adherència mínima per a assegurar una bona estabilitat a les pujades.



Si bé considero que les Salomon són un bon referent en bambes per a skyrunning, em venia bé experimentar amb unes Asics, concretament amb les Trabuco 13, de les cuals només n'havia sentit coses bones.
Les primeres impressions han estat bones, molt bones. Això si, no tenen res a veure unes amb les altres. Les Salomon collen el peu molt més bé i et donen una sensació d'estabilitat molt i molt bona. Per contra, l'amotiguació en la petjada deixa molt que desitjar. Les Asics, en canvi, són un altre concepte de bamba, estan fetes per còrrer a gran velocitat, les insercions de GEL a la sola (tant al davant com al darrera) donen una amortiguació óptima en totes les situacions i si bé no collen igual de bé, quan les portes ben llaçades, tens la sensació de no portar res als peus. Les he provades a ritme de cursa i, definitivament, van molt bé.

Alb.

29 de març 2011

Fer nit al petit país dels Pirineus

Pujar al petit país dels Pirineus un parell o tres de cops a l'any és un ritual que no he deixat de fer d'ençà que tinc carnet de cotxe. Els primers anys, el ritual es basava en pujar de bon matí, fer una ràpida ascensió a alguna de les més espectaculars muntanyes del país, i baixar estellat el mateix dia, arribant a casa cansat, esgotat de mala manera pero, alhora essent l'home més feliç del món.


Comprar la "Combo" em va canviar la manera d'entendre les sortides a Andorra. Allò de tenir un lloc a on dormir in-situ va fer que l'estratègia inicial de "dia intensiu de muntanya" passés a ser un pel més relaxada. Ja no calia pujar i baixar el mateix día ... tenia l'allotjament pagat i, per tantes nits com em calguessin.

L'arribada de la "California" no va suposar grans canvis. De fet, tan sols dos: ara dormia moooolt més cómode, i en segon lloc, ara em tocava seleccionar amb més detall on passar la nit, ja que, amb el sostre aixecat, un no passa tan desapercebut.

Apareixia així, un dels meus grans dubtes: es pot dormir a Andorra amb tota tranquil·litat dins la Cali?. En certa manera, els meus dubtes se centraven en quines lleis existien al petit país dels Pirineus en referència a passar la nit dins una càmper. Doncs, després de buscar i buscar, les he trobades. Són les següents:

  • Les lleis municipals prevalen sobre les estatals (al contrari que a Esp.), amb la qual cosa cal tenir sempre present quin reglament té cada municipi.


  • El que està prohibit és pernoctar però no el fet d'aparcar. Amb això vull dir que, si estàs aparcat amb la furgo però no t'hi troben dormint, no et multaran mai. L'altra cosa és que s'empenyin en demostrar que si ho estàs fent. Però vaja, el que està prohibit és l'activitat de dormir, no la d'aparcar i aixecar el sostre. En algunes zones del país, on és habitual que s'hi dormi, hi pot haver certa permesivitat, però no podem anar confiats.


  • Es pot dormir en els parquins privats (centres comercials, estacions d'esquí, etc) ja que, en aquests llocs, ni la policia ni els urbans tenen la potestat de multar-nos.

Alb.


26 de març 2011

Càmper vs. Hotel

Al llarg de la nostra vida ens trobem un munt de dilemes que, sovint, ens fan ballar el cap una bona estona, i si la decissió és prou important, potser fins i tot ens hi podem passar més d'un mes donant-hi voltes. Comprar una furgoneta càmper suposa una despesa prou important com per que es tracti d'una compra compulsiva, poc pensada i poc meditada. Cal dedicar-li el seu temps i això és inqüestionable.

Està clar que, en aquests casos, la il·lusió encega a qualsevol i ... si un no és capaç "d'autorefredar-se", es pot cometre un disbarat de mal sol·lucionar. Per tant, res millor que fer una anàlisi acurada d'aquesta gran il·lusió i ser el màxim d'objectiu. Per ser-ho, res millor que començar fent una llista d'avantatges i inconvenients. Aquí cadascú hi trobarà els seus. Tot seguit, cal valorar-ne l'ús que se'n farà i, relacionat amb l'us, valorar-ne l'amortització del vehicle. I és en aquest punt, que se'm va ocorrer fer uns càlculs utilitzant una fulla d'excel per tal d'analitzar si m'era més rentable viatjar amb la California o, en cas contrari, destinar els diners a viatjar anant d'hotel la resta de la meva vida. Càmper vs. Hotel ... quina és la millor opció?

Evidentment, per mi, dormir dins la Cali té un component emocional i afectiu que no té preu.

Els resultats van ser del tot curiosos: considerant que no s'ha d'agafar el preu de la California com a dada fiable, sinó el valor de desvalorització d'aquest vehicle (o sigui, el preu de compra menys el preu de la futura venda), considerant també que les VW Californies són dels vehícles que menys es desvaloren (fins i tot m'atreviria a dir que són els que menys), i considerant que es poden fer moltes pernoctes sense gastar pràcticament res, .... el resultat era si més no curiós, almenys en el meu cas: A partir de 20 pernoctes per any, ja em surt més a compte comprar una California que anar d'hotel, ves per on.

O sigui que, amants del cercle polar àrtic ... no sé a què espereu!


Alb.

19 de març 2011

Un anunci amb essència

Si em fessin triar un anunci entre els tots els que he vist, indiscutiblement em quedaria amb el de la California T5. He de reconéixer obertament que estic bojament enamorat de les furgonetes càmpers, i com un dia comentava en el magnífic foro furgovw, aquesta passió per les furgonetes no es una simple il·lusió momentània sinó que és "pura passió" que visc des de que tinc raó de ser.

Que entri la publicitat...



Alb.

17 de març 2011

Furgoaddictes .... molt més que un simple programa

Fa tot just dos hiverns, la Marta i en Marià de la productora MMViatges es van posar en contacte amb mí per tirar endavant un projecte que tenien entre cella i cella: realitzar un programa sobre furgonetes càmper.

Dos anys després de trobar-nos a Girona per fer un cafè i parlar sobre el tema, aquest gener, a la majoria de les televisions de la Xarxa de TV locals de Catalunya, es va estrenar el primer capítol d'aquesta sèrie sobre furgonetes titulada Furgoaddictes. El capítol que vam gravar al petit país dels Pirineus es titula "Concentrats", i aquest n'ha estat el resutat:



La resta de capítols els podeu veure a la web dels MMViatges, tota una mostra de professionalitat per part d'aquesta petita productora andorrana.

Alb.

16 de març 2011

Ja han arribat les orenetes!




Aquest matí, enmig d'un cel ennuvolat, de color plom i que anava deixant anar cortines d'aigua, he observat les primeres orenetes del 2011 des de casa.

Sempre he considerat que hi ha dos moments màgics al llarg de l'any que venen marcats per símbols ornitològics. Per una banda, l'observació de les primeres orenetes cuablanques (Delichon urbica), el primer símbol que em deixa clar que l'hivern, com cada any, s'acaba un dia o altre; i per altra banda, els primers xisclets a l'aire dels falciots (Apus apus) que proclamen a crits l'arribada del caloròs estiu que s'apropa. Dos moments indiscutiblement romàntics per als que anem perseguint els ocells amb uns prismàtics penjats al coll.


"L’oreneta que torna quan l’hivern se n’ha anat,
ve xisclant d’alegria al seu niu de cada any.
Ja fa temps que l’espero i que vetllo el seu niu.

- Déu te guard, oreneta, ja s’atansa l’estiu.

Ella baixa i s’atura sobre un jove ametller.
Mentre espolsa les ales em vol dir no sé què.
Jo m’hi atanso, l’escolto i ja entenc el que em diu:


Ha volat moltes hores: ve d’un altre país.
N’ha fugit perquè els dies ara allà són molt freds,
mentre aquí el sol ja escalfa i ja els arbres són verds.
Oreneta estimada, xiscla i vola feliç,

que en el niu on vas néixer naixeran els teus fills."


Alb.