2 de gen. 2020

Un any .... 100 Sant Miquels


Just fa un any, acabava de sortir per segon cop del quiròfan. Posar ferros, treure ferros, ara ajusta una mica per aquí, ara una mica d'oli per allà .... no em pensava pas que una tíbia i un peroné donessin tan de joc a un traumatòleg ...  :-)


El tema és que, quan veus que les coses no van com un voldria, només hi ha dues opcions: o lamentar-se mirant enrere amb passivitat i frustració, o mirar endavant amb motivació i convicció ferma.

Valentín Fuster, al seu dia, ja ho deia amb el que ell anomenava "cercle de la motivació". I és que, només amb motivació s'aconsegueix la satisfacció


Cada dia estic més convençut que la vida són petits somnis que anem complint. N'hi ha que, si es planifiquen bé, es converteixen en veritables reptes personals que, assolint-los, ens fan més forts. I és que, la sensació d'haver assolit un repte, no s'oblida mai, queda gravada a dins nostre.

Aquest 2019 va començar xipi-xipi, però amb un somni/repte entre cella i cella. I és que, si a u de gener caminava amb crosses, a trenta-u de desembre havia d'haver pujat 100 vegades a Sant Miquel de Campdorà

Com deia Bertran Russel: "Quan un home sap per on va, el món sencer s'aparta per deixar-lo passar" ... i és que, només han calgut 93 dies per fer les 100 pujades a Sant Miquel, 1540 quilòmetres en poc menys de 100 hores d'activitat, ascendint 33.500 metres (unes 4 vegades l'alçada de la Troposfera), i combinant tres disciplines: BTT, Trailrunning i Trekking (75, 14 i 1 ascensions respectivament), 21 de les quals, han estat nocturnes, la resta.... buscant hores de sota les pedres. :-)



Bé, .... 2020 .... moment d'encetar nous reptes .... que la vida segueix i, cal viure-la carregada de somnis!! .... Quin és el vostre?  ;-)  



Alb.

Cap comentari:

Publica un comentari