Viatjar .... una veritable eina de creixement.

A tots se'ns il·lumina la cara quan veiem un infant que comença a ser conscient de les seves mans, quan comença a experimentar amb elles, o quan al·lucina amb objectes completament desconeguts per a ell. És l'actitud de buscar, d'experimentar en un món nou del qual no hi ha punts de referència, i molt menys la seguretat d'allò après. Es tracta d'una actitud que es va perdent al llarg dels anys i que, ja d'adults, la societat en fuig per escapolir-se sota la seguretat d'allò conegut.

Estar clar que viatjar suposa el retorn a aquestes actituds i això sempre genera certa il·lusió. Reflex d'això és la necessitat, cada vegada més imperiosa, que té la nostra societat per veure món.

Ara bé, quan es té la possibilitat de viatjar sol, la cosa canvia sutilment. No tan sols es tracta de fer reviure uns sentiments d'infància sinó també de "créixer" com a persona. La consciència meditativa que s'assoleix viatjant sol (al més pur estil Guindulain) redueix la tensió i cura el cos, sense deixar de ser la millor eina per conèixer-se a un mateix. A través de les dificultats, les proves, l'home és capaç de trobar la seva veritable naturalesa, es fa més equilibrat i guanya confiança en un mateix.

Viatjar sol suposa estar obert a tot, suposa saber improvisar, ser flexible i estar disposat a canviar de rumb en qualsevol moment. Viatjant sol no simplement es frueix "de" la vida sinó també "amb" la vida, s'expandeix la consciència de viure, i el camí es converteix en una experiència transformadora i una font inesgotable de coneixement.


Alb.