Hi ha persones que no se'ls sent, encara que tinguin un bon volum de veu, i sol ser degut, moltes vegades, a que no hi ha una bona articulació o símplement no comuniquen bé el missatge. Hi ha unes claus que fan que el missatge arribi amb els matisos desitjats: la mirada amb l'interlocutor, l'empatia i una entonació adequada determinen part de l'èxit.
Un bon comunicador ha de tenir, primer de tot, credibilitat. Ha de transmetre que el que diu s'ho creu. Que està dient la seva veritat i que això és exactament el que pensa (una bona mostra d'aquest poder el teniu en els polítics). Cal ser honest.
En segon lloc hi ha l'empatia: la capacitat de connectar amb les persones. L'expressió afable, franca. La mirada directa i el somriure natural i convincent. La veritat està en els gestos i aquests no poden distar del que s'està dient verbalment.
L'entonació també és molt important. Cal fugir del discurs monòton i això es pot fer donant inflexions de veu o simplement amb preguntes dirigides al públic o silencis que el mantingui en una certa expectació. Cal que s'assembli a l'explicació d'una història, la més agradable i interessant del món. I com menys cridis, més t'escoltaran. El discurs ha de ser, indiscutiblement, dinàmic, marcant els canvis de "tempo" adequats en funció de la importància del missatge (quan més important, més lent i pausat).
Alb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada