Tot i que no sóc un apassionat de les noves tecnologies, si que m'agrada treure'n profit quan realment suposen una millora en el dia a dia. Estic convençut que amb la meitat de les noves tecnologies existents podríem funcionar igual de bé, o fins i tot millor.
I potser aquest era un dels motius de perquè fes temps que em resistia a canviar el meu telèfon, un Nokia 3720, per un Smartphone d'última generació. El 3720 és una meravella de telèfon, sobretot per dues característiques que, per mi, no tenen preu: la primera és que és un mòbil indestructible i submergible! (digueu-me quants mòbils hi ha que siguin així); i la segona característica és l'enorme durada de la seva bateria ... fins a 20 dies sense haver-lo de carregar!
El desembre passat però, vaig decidir fer un "amago de portabilidad" (gran invent, per cert) bàsicament amb dos objectius: aconseguir una bona tarifa de dades i un smartphone mínimament decent. I la jugada em va sortir prou bé. Al cap d'una setmana ja havia substituit el Nokia per un HTC Desire S, tota una joia amb sistema operatiu Android.
Els milers d'aplicacions existents per a Android permeten unificar molts dels aparells que utilitzo en un de sol. Us poso un exemple: quan anava a córrer per la muntanya m'enduia el móbil (per si les mosques), l'mp3 per escoltar música i, a més, si volia enregistrar el track havia de carregar amb el GPS. I si, per més inri, volia tirar fotos mínimament dignes, llavors també havia de dur la càmera compacta. Ara amb l'HTC Desire S ho tinc tot en un. Això sí, d'indestructible i submergible aquest no en té res.
Alb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada