La crisi com a motor de canvi

Actualment, estem pagant un cost altíssim, i no només econòmic, sinó també social, per haver crescut desmesuradament (i molt per sobre de les nostres possibilitats) durant la darrera dècada. A nivell econòmic hem quedat tocats i enfonsats. A nivell social també hem quedat tocats però en cap cas enfonsats. En els darrers 10 anys han canviat un munt de coses, sens dubte. Conceptes com solidaritat, responsabilitat, igualtat,... havien deixat d'existir eclipsats per paraules com egoisme, poder, creixement desmesurat, ambició, etc. 

Avui dia, curiosament després d'haver tocat el fons, tornen a aflorar aquests conceptes oblidats al llarg d'una dècada "gloriosa" (?). Mostra d'això són els moviments socials sorgits davant de situacions crítiques (com és el cas dels "indignats", per exemple) o, fins i tot, que moltes empreses tornin a fer la selecció de personal basant-la més en els perfils humans i no tant ens els acadèmics o formatius. Què és millor, un treballador sense estudis, però compromès i responsable, o un llicenciat amb màsters que cada dia espera que toquin les 20h per marxar i cobrar a final de mes? 

En una època marcada clarament per una profunda crisi econòmica i social (que, evidentment, origina un buit moral), la nostra ètica personal s'hauria de basar en les virtuts, entenent les virtuts com els valors ètics del passat, els mateixos que formaven l'excel·lència ciutadana i política de l'antiga Grècia. 

Les quatre virtuts cardinals de l'antiga Grècia eren les següents:

• La prudència: no entesa com la por per afrontar noves situacions, sinó com a reflexió prèvia a la presa de decisions.
• La justícia: entesa com a equitat en tots els àmbits
• La fortalesa: entesa com la capacitat de prendre decisions
• La temprança: entesa com el control personal davant de qualsevol situació.

Avui dia, comencen a re-surar tímidament aquestes virtuts. Senyals que anem per bon camí.


I posats a opinar i ser crítics, paral·lelament al treball personal que cadascú pugui fer dins seu davant la situació actual, hi ha tres àmbits sobre els quals crec que s'hauria de basar la nostra societat per tal d'afrontar una remuntada social amb garanties d'èxit:

• Primer de tot, la revalorització de la família (sigui el model que sigui de família). Sens dubte aquest és el factor sociabilitzador número 1. La relació pares-fills és estrictament necessària i, avui dia, s'ha posat moltes vegades en un segon terme, col·locant en primer terme els educadors dels centres educatius.
• El segon àmbit és de l'educació. Cal la reconsideració de la figura del mestre-professor. Les famílies han perdut el respecte al professor i això ha repercutit en el concepte de disciplina a nivell global dins la nostra societat.
• I en tercer lloc, cal treballar en l'àmbit de la solidaritat. És necessari que la gent sigui conscient que ens hem d'ajudar mútuament per tal de tirar endavant com a societat, i més, en els temps en que correm.

Ànims i endavant!

Alb.