A toc de xarles, goliats i esquetllots

Aquest cap de setmana m'he tret de sobre el "mono" de tocar la bateria!  ;-)   Això de viure en un pis té avantatges i desavantatges, però una de les desavantatges que pateixo més (en silenci, és clar), és la de no poder tenir muntada la bateria i poder-la tocar a tota hora. I això (els que sou músics m'entendreu) es pot arribar a convertir en una autèntica espina clavada quan s'escolta qualsevol peça musical que et transmet vibracions als peus i a les mans. 

A dia d'avui, la única oportunitat que tinc d'agafar les baquetes és quan hi ha la sort de que surti un concert. I per sort, com a mínim en solen caure un parell a l'any i, com no, sempre acompanyat de grans músics. No em puc queixar.

I qui digui que les il·lusions/aficions normalment són viatgeres i que difícilment perduren en el temps, que miri les següents fotos. Entre la primera i la última hi ha més de tres dècades, un munt d'hores d'estudi i dedicació a la bateria, i com no, un munt de vivències dalt d'escenaris i estudis de gravació amb grups de tots tipus, orquestres i bandes de rock. Ostres com passa el temps! .... sembla que era ahir que, a sota el pruner i amb la destresa d'un músic aficionat sense coneixements de solfa, intentava seguir - baquetes en mà i amb il·lusió incalculable - el so d'una bateria que sortia amb elegància d'una de les finestres de Can Mascarell. Qui deuria ser aquell bateria? Siguis qui siguis ... MOLTES GRÀCIES!

Alb.