Encara que amb una mica de retard, tenia ganes d'escriure una breu entrada sobre una de les sortides d'skyrunning més dures (no per quilòmetres però sí per intensitat) que he fet aquest estiu. Es tracta de l'Olla de Núria.
Tan sols va caldre un missatge de whatsapp de la Judit per tenir-me a punt per anar a celebrar l'aniversari d'en Joan a més de 2000 metres.
L'últim dia d'agost, a primera hora del matí, ens vam trobar 7 skyrunners (primer desconeguts, després amics) al parquing de Queralbs. Per optimitzar el poc temps del que disposàvem, ens vam permetre el "luxe" d'agafar el cremallera fins a Núria.
Un cop a Núria però, es van acabar els luxes i, ràpidament, ens vam enfilar per la Coma de l'Embut fins a coronar el Puigmal. Llavors, resseguint la carena, vam anar passant pel Pic de Segre, el Finestrelles, l'Eina, el Noufonts i el Noucreus. Va ser una llàstima que, per qüestions de temps (calia ser a Folgueroles a l'hora de dinar) vam haver de deixar l'excursió en aquest punt .... Això sí, aquesta és i serà la millor excusa per tornar-hi per fer la volta sencera, tancant l'olla al petit Pic de l'Àliga.
Malgrat només vam acabar la volta 5 dels 7 que la vam començar, el que és innegable és que, tot i el patiment, tot i el cansament, tot i la suada monumental, ..... ens ho vam passar teta!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada