A vegades, anar depressa et fa perdre coses ... com em va passar fa temps amb les mines de Celrà. Calia tornar-hi amb calma!
Avui m'he decidit a anar a veure les mines del Nen Jesús, unes mines situades a l'est de Sant Miquel en el lloc conegut com el Bac de Medinyà. Passar-hi per davant, ja hi havia passat, però en aquella ocasió, anava traient la llengua de tal manera que ni les vaig veure!
Aquestes mines tingueren els seus dies de glòria durant la revolució industrial a finals del segle XIX (del 1892 al 1948). S'hi extreia ferro de manera completament manual, amb pics i magalls. Quan es trobava una veta de mineral, un operari aguantava un punxó llarg sobre la pedra mentre un altre picava amb un mall fins esbardellar-la. Llavors, amb cistells i posteriorment amb vagonetes, es transportava el mineral fins als carregadors.
De totes maneres, la mala qualitat del mineral i l'encariment del transport fins a la foneria van ser els principals motius del tancament de les mines. Ara, ... resten completament abandonades. Val la pena anar-les a visitar! ... Però, si hi aneu, no feu com jo,... no us oblideu la llanterna a casa!! ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada