Déjà vu alpin - VALL DE NÚRIA

Quan diuen que la gent que els apassiona la muntanya els ha tocat una mica massa el sol suposo que fan referència a situacions com la d'ahir. Jajaja...  :-)

Mireu, em ballava pel cap fer una sortida d'uns 20-25km, acumulant desnivells positius superiors a 1000m i fer-ho per una zona propera als 2000m d'altitud. Em venia de gust deixar les Asics un dia aparcades i calçar-me les Garmont (abandonades des de fa un any i mig) fent una mica d'alta muntanya en un estil molt diferent a l'habitual (sense estar pendent de la lleugeresa pròpia de l'sky-running). Al mateix temps, però, no em venia gaire de gust carregar amb tota l'artilleria pesant de piolets i grampons pròpia de les sortides alpines de l'hivern (necessari malgrat la poca neu caiguda al Pirineu oriental).

Així que, després de donar-hi voltes, em vaig decidir per fer un peculiar "déjà vu alpin" (nom que jo dono a la repetició d'una mateixa ruta dues vegades en una sola jornada). Aquest cop, el lloc escollit és la Vall de Núria, i el recorregut és tan simple com: Queralbs - Núria - Queralbs - Núria - Queralbs.  Interessant, oi?  :-)

Així doncs, arribo a Queralbs cap a quarts de 12 de la nit del dimecres. El termòmetre exterior marca una temperatura de 3ºC sota zero (tot i que no ho sembla pas). Amb ganes d'anar a dormir aviat, decideixo desmuntar les cadiretes isofix dels nens i dormir a la part de baix de la Cali, ja que suposa molt menys enrenou, i és més ràpid, que aixecar el sostre i posar la funda Thais. 

Tot seguit, ràpida - i estudiada - maniobra de fer el llit, posar-me el pijama i endinsar-me al nòrdic en menys de 15 minuts. Demà hi ha matines i no queden gaires hores de son. Nit especialment tranquil·la.

A les 6:30 sona el despertador i sense perdre temps, m'equipo, carrego la motxilla amb allò estrictament imprescindible i, amb el frontal al cap, començo a enfilar-me cap a Núria pel Camí Vell. És curiosa la sensació que es té quan, després d'haver fet molta muntanya amb esportives de trail-running al peus, un es calça unes botes de muntanya com Déu mana ... Sembla que porti 10kg més a sobre!

Pel camí, encontres reiterats amb grups d'isards (Rupicapra pyreniaca). El sol, amb molta timidesa, despunta els seus primers raigs just abans de que arribi a Núria per primer cop. És curiosa la barrera natural de llum que fa el Taga (2040m) sobre la Vall del Núria.

Primera arribada a Núria. Es respira quietud. No hi ha ni una ànima! Faig un petit mos i ... cap avall! 

Baixo fins a escàs quilòmetre i mig de Queralbs, fins al punt d'intersecció entre el Camí Vell i el camí del Roc del Dui. La idea inicial era arribar de nou al poble però trepitjar asfalt per simplement anar a girar una mica més avall no és que tingui gaire encant, d'aquí la decisió de girar un pèl abans.

M'enfilo de nou i arribo per segon cop a Núria ..... I ara sí que això és un "Déjà vu"!!   :-)

A diferencia d'una sortida d'sky-running, en que no m'hauria ni aturat a mirar el cronòmetre abans d'emprendre la baixada, ara m'ho prenc amb més calma. Aturo l'Endomondo i m'arribo a la cafeteria del Santuari per gaudir de la sensació de tenir un cafè amb llet calent entre les mans. Si el plaer s'hagués de definir en imatges, aquesta en seria una, estigueu-ne ben segurs.

Gaudeixo del paisatge i emprenc de nou el descens a Queralbs, on hi arribo al cap de 5h 14min d'haver-ne sortit per primer cop, acumulant un total de 23,4 km i 1519 m D+, i per descomptat, amb un somriure d'orella a orella mida XXL. Objectiu assolit! 

Alb.