Avui, una entrada a l'estil "remember when ...." :-)
La setmana passada em vaig tornar a apropar a la zona de VallTer per fer muntanya. Quan soc allà i contemplo els perfils d'aquelles muntanyes, inevitablement em venen al cap moltes històries viscudes en aquests cims al llarg dels anys...
I és que, aquesta setmana, fa ni més ni menys que 17 anys que vaig enredar a en Roc.... Sí, ... el vaig ben enredar, i per segona vegada. La primera, a Aigüestortes un any o dos abans, fent una ruta descomunal, dormint de vivacs i alimentant-nos a base de mandonguilles.... (us he de confessar que llavors va haver-hi tercera i quarta vegada, jeje)
Un dia que havia vingut a casa, li vaig dir que s'abrigués bé, que agafés una mica de menjar i un frontal, que aniríem d'excursió. Aquella mateixa tarda, ens vam enfilar a la Combo (la meva primera furgoneta) i, corba rera corba, vam anar fins a VallTer, on hi arribàrem ja de fosc.
"Som-hi?", li vaig dir ..... i en un parell d'hores - quasi a les palpentes -, ens vam plantar al cim del Bastiments. A dalt, ... nit estrellada, silenci i ... ningú enlloc! ...... No es podia demanar res més!
En Roc, a dia d'avui, encara tremola quan sent dir-me la paraula "Som-hi?". Però, el que està clar és que va ser una experiència que ens va marcar, i no tant per la gesta muntanyística de pujar a un cim de nit, sinó per com va anar la història.
De fet, són precisament aquestes vivències les que creen vincles d'amistat perdurables.... I si no us ho creieu, pregunteu-li a en Roc! ... .... ... Roc, som-hi? :-))
Brutal!!!
ResponEliminaJo també miro enrera i recordo les aventures q vam viure a la muntanya. Quan jo ja no podia ni dir fava de tant caminar, tu, fresc com una rosa, em deies el fatídic:"som-hi?" Malparit, com vaig odiar aquesta paraula!! El cert és q van ser uns bonics anys d'aventures, experiències, bogeries... recordes pujant a St Aniol de Finestres sota un diluvi? Allò ens feia sentir vius. El menjar d'un mateix plat va forjar una amistat q encara avui perdura. Només tinc paraules d'agraïment per tot el q vaig apendre de la muntanya, de la natura...
També afegeixo als records en Nogal (q sempre és de fàcil enganyar), el meu germà, en Jordi...
De tota manera, quan veig aquells dos vailets joves il.lusionats per la vida, pujant per Aigüestortes, fent un Bastiments, un Gra de Fajol, sota la pluja per Finestres, a la nit per Farners, els sopars de pizzes lesionats amb vertebres fracturades i lligaments destrossats... La paraula q em ve el cap sempre és el... Som-hi?....
Roc, .... ets un gran amic! ;-)
Elimina