8 anys .... Avui estem d'aniversari

Avui el blog fa 8 anys!! .... vuit, ja? .... Carai! 

Al darrera hi queden 342 entrades, més de 142 mil visites, i moltes i moltes bones estones, què carai!! ... ;-))

Felicitats a tots!!

Alb.

Volant pels aires per partida doble

Fa un any, ... sabeu on estava?.... 

Doncs,... Volant pels aires per partida doble, què carai! Primer a la Garrotxa, després d'una senyora regirada, caient a terra amb fractura múltiple de tíbia i peroné a la Serra de Guitarriu, a tocar els cingles del Serradell. Tot després, volant pels aires amb l'helicòpter dels GRAE de camí a l'hospital.

Avui, un any després, amb dues operacions al turmell i centenars d'hores de rehabilitació a l'esquena - per sort ja sense dolor - , amb en Pau hem agafat les bicis i hem anat a fer una visita a l'helicòpter.

Fa un any - crec - no posava tan bona cara com avui. El que està clar és que és millor veure-ho tot des del vessant observador i no pas des del vessant pacient. D'això no n'hi ha cap mena de dubte, creieu-me. 

Renoi, quin tros d'aparell!  :-)

Alb.

Leds de matrícula .... millorant la il·luminació

A l'era dels Leds, seguir amb bombetes incandescents té poc sentit.... 

Feia temps que em voltava pel cap canviar algunes de les bombetes que venen de sèrie en les Californies T5. Seguir amb bombetes incandescents quan hi ha al mercat llums Leds que il·luminen amb molta més intensitat i amb una despesa energètica deu vegades inferior, no té gaire sentit. Com tampoc té sentit que, al segle XXI, canviar les bombetes del cotxe per unes de millors és il·legal, almenys al nostre país; il·legals, més que res, per qüestions d'ITV en les quals no vull entrar... però que no deixen de ser sorprenents quan a la resta d'Europa està permès. 

Bé, sigui com sigui, el que està clar és que fer petites millores a la furgoneta, i en aquest cas, quasi des d'un punt de vista estètic més que funcional, no fan mal a ningú. És innegable que il·luminar la matrícula amb leds de llum blanca no té res a veure amb la llum groguenca i "espelmarenca" de les incandescents.

La decisió estava presa. El dia que es fongués una de les bombetes que il·luminen la matricula del darrera, canviaria les dues per unes de Leds. I així ha estat. Quin canvi!

Alb.

2018 ... Quina set!

2018 .... Quina set! ... quina set de muntanya!! .... 

I és que, ja ho diu la cançó dels desapareguts Antonia Font: "Primavera i Trinaranjus amb qui més has estimat ....  Sense tu ja no me val" ....  Doncs, per mi, un Trinaranjus de muntanya, si us plau!  :-)

No volia acabar l'any sense pujar a un cim, ni que fos un de petit. I és que,... si una cosa ha marcat el 2018, ha estat les ganes boges de tornar-hi.

Fa deu mesos, no veia pas gens clar poder tornar a trepitjar una muntanya durant el 2018. I és que, el metge ja em va avisar: "La trencadissa, aquest cop, és de les grosses. La cosa va per llarg"

De totes maneres, us he de dir que, malgrat hi ha hagut setmanes que han costat moooolt de passar, no hi ha hagut dia que no l'hagi dedicat a la recuperar-me per tornar a la normalitat. I, és que, ja sabeu, la il·lusió mou muntanyes,... ni que sigui per apropar-me-les una mica (pensava jo)  :-)

De fet, pujar, allò que se'n diu pujar, ja ho he fet. L'altre dia em mirava les estadístiques que em dóna el Garmin, i em va sobtar veure que hauria pogut arribar tranquil·lament a l'Estratosfera, o pujar més de dues vegades l'Everest! .... I és que, 23.749 metres ascendits durant el 2018 sense pujar a cap cim, i en mode  "pata de palo", donen per pensar... :-)

De totes maneres, per més treball rehabilitador que hagi fet, no hi ha res com respirar l'aire fresc i pur de les muntanyes, res com estar-se assegut dalt d'un cim quan tot just el dia es desperta, deixant volar la ment, pensant en lo petits que som, pensant en les persones més estimades ..... 

Bon any 2019 !!!   ;-)

Alb.

Tots som uns bitxos raros ... :-)

Castors arquitectes, libèl·lules astronautes, pops amb bicicleta... Quin munt de bitxos raros! .... :-)

Tres grangers una mica "raros" que regaven el seu hort amb notes musicals, de cop i volta es van creuar amb una pila de bitxos raros que van canviar la seva història. Un pop amb bicicleta, una libèl·lula astronauta, un gripau amb ales, .... uf! ... un darrera l'altre, interessants bitxos raros van sortint en escena de la mà de Nuri Total.

I qui és Nuri Total, ... doncs una companyia de Tavèrnoles que realitza espectacles musicals infantils que no us podeu perdre perquè... valen molt la pena!

Ja fa temps, vam anar a veure el seu espectacle Rocu i el Mar dels Invisibles, i ens va encantar. Amb el nou espectacle Bitxos raros, tampoc s'han quedat curts. Ha estat fantàstic, i evidentment, hem tornat a casa amb el CD sota el braç.

El que és interessant d'aquest nou espectacle és que ens parla de la diversitat i ens la fa viure com un fet enriquidor, concloent que, tots, tots, tots ... som uns bitxos raros.  :-)

Gràcies Núria Cela & Co. per fer-nos passar tan bona estona!!

Alb.

Welcome to the Hotel Transylvania ....

Fa quatre dies fèiem un hotel d'insectes, ara tocava un hotel Transylvania... :-)

Quan l'altre dia el meu germà em va preguntar què m'havien regalat per l'aniversari (pensant segurament que li respondria algun gàdget per a la bicicleta o per anar a muntanya...) i li vaig respondre "un hotel de ratpenats", se li va aixecar una de les dues celles, em va mirar amb cara d'absoluta incomprensió i no va preguntar res més sobre el tema. I és que, ho reconec, no és que diguem un regal gaire habitual,... però, què voleu que us digui,... això era el que em feia il·lusió.

I és que, si parlem d'ecosistemes urbans, no ens podem oblidar de parlar d'un grup animal molt important; igual d'important que de desconegut: el dels quiròpters, vulgarment coneguts com els ratpenats, o també ratapinyades. 

Els ratpenats, provinents antigament d'ecosistemes més rupícoles, han acabat colonitzant l'ecosistema urbà, trobant-hi condicions semblants a la del seu biòtop original. Quiròpters del gènere Rhinolophus, Myotis o els petits Pipistrellus conviuen silenciosament amb nosaltres, no només fent-nos companyia durant les nits d'estiu, sinó també fent un important control de plagues d'insectes voladors.

Aquest any, el sud d'Europa ha estat testimoni d'una de les plagues més grans i devastadores dels últims segles: la de la papallona defoliadora del boix, la Cydalima perspectalis. Una papallona d'origen asiàtic que, el 2006 es va detectar per primer cop a Europa, concretament a Alemanya, i que el 2014 va arribar a casa nostra, a la Garrotxa fent estralls als boixos de la zona. 

L'oruga de Cydalima, a la seva fase final d'aquest estat, segrega gran quantitat de fils de seda que entrenyinen els boixos, i rosega el limbe de les fulles deixant-ne únicament el pecíol i el nervi central. Amb aquest estat, els boixos, irremeiablement, acaben morint. 

L'abast d'aquesta plaga ja comença a ser bíblic. La defoliadora s'ha estès com una bassa d'oli per tot Europa i, a dia d'avui, no es té constància de cap plaga d'igual magnitud en els darrers cinc cents anys. Vaja, que comença a ser preocupant, més que res perquè, a falta de boix, ha començat a depredar sobre altres espècies vegetals (del gènere Ilex, sobretot) i, a més, té pocs enemics naturals. A dia d'avui, tan sols es pot combatre amb trampes de feromones, que en caldrien moltes (potser masses), o potents insecticides, que segurament no només perjudicarien a la defoliadora del bosc sinó a altres espècies de l'ecosistema. Sigui com sigui, potenciar-ne l'escadusser control biològic és la clau. 

Arribats a aquest punt, potser algú començarà a lligar caps sobre el meu peculiar regal d'aniversari .... Sí, els quiròpters depreden insectes voladors, i en poden depredar una gran quantitat cada nit. Facilitar l'establiment dels ratpenats a les ciutats, per tant, esdevé un bon mètode per alleugerir l'afectació d'aquesta i altres plagues generades per insectes voladors.

De caixes niu de ratpenats se'n troben al mercat, no gaires, però se'n troben. Les més recomanables són les de la marca WildlifeWorld, bàsicament per la qualitat dels materials i per l'estudiada arquitectura. 

Avui, a casa, hem inaugurat un acollidor hotel de ratpenats de doble cambra. Els nens ja l'han batejat: Hotel Transylvania. L'hotel ha obert les seves portes aquest matí, i ja espera l'arribada dels primers quiròpters famolencs. 

Ara, és qüestió de temps, perquè, de menjar no els en faltarà!  ;-) 

Alb.