Trencalòs... sí, sí, trenca l'os, mai més ben dit

Aquest cop sí que faig honor al nick que he utilitzat des de sempre: Trencalòs!

Diumenge 4 de març. Tret de sortida de la 21ª Marxa de Montagut. Traçat conegut sortint de Sadernes, pujant per Can Cufí per anar a buscar El Serradell i enfilant-se fins El Treu Petit. Baixada relliscosa fins a Sant Feliu de Riu i retorn a Sadernes per corriols i pista. L'últim cop que vaig fer aquest recorregut, en una edició de la coneguda Embardissada, hi havia quedat primer, fet que sempre et porta bons records.

S'arrenca a les 7:30h. Aquest cop, o la gent apreta més, o noto que la grip de la setmana passada em passa factura. Sigui com sigui, quan passo per Can Cufí, ja en porto un al davant, i arribant al Serradell, em passa un segon corredor. Amb aquest darrer al punt de mira, travesso en mode "geneta" els alzinars de la serra de Gitarriu, esquivant arítjols i pedres que honoren al nom de Garrotxa: "terra aspra i de mala petja" 

De cop i volta, però, i a pocs metres d'arribar al Serradell, una regirada fortuïta sobre una pedra em luxa completament - i sense adonar-me’n -  el turmell esquerra. Al següent pas, el so sec i esgarrifós d'uns ossos que es trenquen, sumat a la forta fiblada de dolor, em donen pistes suficients per saber que, avui, avui la cosa va de veritat.

Els companys que arriben tot darrera s'aturen, m'atenen i em donen escalf. No em puc moure, el peu està completament penjat i només el sentit de l'humor (que recordeu, no s'ha de perdre mai) em suavitza una mica el dolor. Trucada al 112 i als GRAE. En menys de 5 minuts els GRAE d'Olot aterren l'helicòpter en un planell on només hi cap això, un helicòpter. Em pugen a l'helicòpter i en 7 minuts, i una primera dosis de morfina per aguantar, ens plantem al Trueta.

El que semblava ser una simple luxació, acaba essent una lesió un pèl més seriosa. Reducció dolorosa de la luxació, plaques i diagnòstic: luxació + fractura trimaleolar: tíbia trencada en cinc trossos i peroné en dos. Els lligaments també molt tocats ... amb raó el peu penjava (Glups!)

Després d'un canvi d'hospital (exigències de la Federació), al cap de dos dies, m'operen a la Clínica Girona posant una placa, nou cargols i dues agulles a fi de fixar-ho tot.

Vaja, .... que, a partir d'ara, .... comença una de les curses més dures que he fet mai: la llarga recuperació!!

Sort de la companyia de l'esquirolet que em van regalar els nens a l'hospital ..... Almenys, d'aquesta manera,.... no ho hauré de passar tot sol ! .. :-))

Alb.