14 de jul. 2011

Ascencions per VallTer 2000





Divendres 8 de juliol. Primer dia de vacances. L'home del temps ha pronosticat bon temps durant les properes 48 hores. Això s'ha d'aprofitar! Sense predre massa temps, carrego la Cali amb les quatre coses necessàries per viure-hi. Omplo d'aigua i gasoil els dipòsits i preparo tot el material de muntanya. El proper destí: VallTer 2000. L'objectiu: fer nit al FP de VallTer per poder sortir a primera hora a fer uns quants cims de la zona i tornar a casa a l'hora de dinar.

Arribo a VallTer a les 22h. Encara hi ha llum, poca, però la suficient com per veure-s'hi. El sol, ja amagat rera l'horitzó, reflexa la seva llum a les capes altes de l'atmosfera generant uns colors rosats-violetes d'aspecte màgic. Aquesta és la llum màgica que perseguia l'alpinista i fotògraf Galen Rowell i que tan bé va saber expressar en el seu fantàstic llibre "Llums de Muntanya". Entenc perfectament que en quedés meravellat.


Passo la nit al costat de dues Sven Hedin que em treuen la son, una Cali T4 "Generation" d'aquelles que se'n veuen poques i una Cali T5 que arriba ja entrada la nit. Tot i estar al mes de juliol, a fora la temperatura baixa fins als 6ºC degut al canvi adiebàtic.

La nit: tranquil·la, estrellada, silenciosa.




A les 6:00 sona el despertador matiner. Sense predre temps esmorzo una mica i em faig un Capuchino d'aquells que aturen el temps per uns moments. Em calço les Garmont, carrego la motxilla i cap a dalt. La ruta prevista és: VallTer - Coll de la Marrana - Pic de Bastiments - Pic de Freser - Pic de l'Infern - Coll de la Marrana - VallTer. El dia promet.

Coll de la Marrana:

Pic de Bastiments:


Pic de Freser:

Pic de l'Infern:


Excursió molt recomenable per la bellesa del seu paisatge i per la fauna i flora alpina que s'hi pot veure: regalèssia de muntanya (Trifolium alpinum), extensions enormes de nerets (Rhododendron ferrugineum), safrà de muntanya (Crocus vernus), isards (Rupicapra pyrenaica), marmotes (Marmota marmota), perdius blanques (Lagopus mutus), voltors (Gyps fulvus) i fins i tot el mismíssim trencalòs (Gypaetus barbatus).

De retorn a casa, l'ordinador de la Cali marca un consum sorprenent: 1,6l/100km!! ... Malauradament això només passa quan baixes grans ports de muntanya. :-)



Alb.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada