Aquest cap de setmana he gaudit com mai fent una de les coses que més m'agrada: skyrunning per la zona del Pirineu. La jornada d'ahir és, però, una d'aquelles per recordar! Quina fred!!!!
Ja feia unes setmanes que, amb en Joan, teníem entre cella i cella anar a córrer pel Pirineu. La primera idea era apropar-nos a Pineta per pujar al Mont Perdut fent una ruta circular d'unes 11 hores, però al final la vàrem acabar descartant degut a la inestabilitat meteorològica pròpia de finals d'estiu. Entossudits en que havíem de fer una sortida abans no comencés el curs escolar, vàrem planificar una sortida per la zona de VallTer pel passat dijous. I és clar, no ha plogut en tot l'estiu, però el dijous va haver de ploure! Així doncs, no va haver-hi més remei que aplaçar-la tres dies. I així ho vàrem fer.
Dissabte a la tarda vaig carregar la Cali amb allò imprescindible per a fer una sortida curta d'skyrunning a finals d'estiu: samarreta màniga curta, shorts, una capa windstoper, un buff per si les mosques, motxilla de 10 litres amb sistema d'hidratació i la gorra i les ulleres de sol. La previsió del temps per diumenge indicava cel serè amb fortes ventades.
Seguint el costum, m'enfilo a VallTer per anar-hi a dormir. Quan surto de casa, el termòmetre marca uns confortables 24ºC. Dues hores més tard, quan arribo a VallTer, la temperatura ha baixat ni més ni menys que 22 graus. El termòmetre marca 2 miserables ºC!!! Impressionant! Per rematar-ho, la tramuntana bufa amb tanta força que sacseja la Cali com si d'una fulla de trèmol es tractés. La nit serà moguda! Sopo, munto el llit a baix (seria de bojos aixecar el sostre) i... a dormir s'ha dit que demà hi ha matines.
A les 6h sona el despertador. El vent no ha afluixat, tot el contrari, sembla que encara bufa amb més força. El termòmetre exterior de la Cali marca 1,5ºC. L'ambient, ara, és de rigorós hivern (tot i ser 1 de setembre). En Joan arriba puntual i, per sort, arriba carregat amb roba d'hivern per a tots dos després que ahir al vespre el posés al corrent de com estava el panorama a la cota 2000. Sense perdre gaire temps, ens equipem i..... cap amunt!
La ruta escollida és una ruta circular que va de VallTer fins a Mentet (Fr) passant per la carena dels Collets Verds i el Cap dels Rocs, i retornant de nou a VallTer passant per la Barraca dels Alemanys i la portella de Mentet.
Quan arribem a la carena, les ràfegues de vent superen els 90km/h, la boira i la neu que comença a caure priva de tota visibilitat i el torb comença a fer acte de presència. Sense referències, ens posem en mans del GPS que ens va guiant per la carena i, amb la directa posada, baixem el més ràpid possible cap a Mentet.
A Mentet ens refem de la fred, mengem una mica mentre passegem pel poble mirant joguines fetes amb material de rebuig i, sense ni tan sols parar, ens enfilem de nou per la vall fins a arribar al Refugi dels Alemans i, més tard, a la Barraca dels Alemanys (en ruines des de l'incendi de finals dels anys 70).
Alb.
Albert, molt bona i precisa crònica. Les fotografies són també molt encertades. Només voldria afegir que el fort vent ens va privar de tornar a casa amb un parell de cims a les cames però les carenes eren massa dures en aquelles condicions. Gràcies per compartir aquestes experiències.
ResponEliminaJoan
I tant, m'he oblidat de comentar-ho. Sí, hauria estat bé rematar la sortida amb un parell de dos mil llargs.
EliminaDe totes maneres, ara ja tindrem una molt bona excusa per tornar-hi a pujar.
Alb.