Escalada urbana ... Nostàlgia al 100%

L'Institiut d'Estudis Catalans defineix la paraula nostàlgia com la "dolença causada per l'enyorament". I és precisament això el que avui he tingut quan he visionat el vídeo d'escalada urbana de Manu Romain a la ciutat de Briançon. 

M'han vingut al cap les incontables escapades amb l'amic Xevi Nogué al castell de Montjuïc per provar els peus de gats acabats de comprar amb els pocs diners que teníem estalviats, i com no, la il·lusió incalculable d'enfilar-nos per qualsevol paret vertical (evidentment, d'amagats dels pares). També, els boulders incansables a les parets del Castell de Farners durant les sortides del Cau.

Crec que no oblidaré mai el viatge a Beuda amb la 49cc per anara a escalar a la Paret del Castell. El recordo com una autèntica aventura, com si d'una expedició d'alt nivell es tractés. Vàrem tornar lesionats per tot arreu de les caigudes a la paret després d'un dia d'intensa escalada, però, sens dubte, també tornàrem orgullosos de la proesa i feliços com autèntics anissos (tot i acabar el dia empenyent la moto ja entrada la nit i amb la conseqüent esbroncada a casa).

Teníem 16 anys. La sang ens bullia. Al·lucinàvem llegint les cròniques d'Alexandre Marcet sobre les expedicions dels catalans als cims de 8000m. i passàvem llargues estones amb el nas enganxat a l'aparador de la desapareguda Scadel, la primera botiga especialitzada en esports de muntanya que hi va haver a Girona, situada al carrer Nord. 

Qui hi pogués tornar .... Va, que entri el vídeo!




Alb.