La genètica (sigui mendeliana, sigui de poblacions) és una de les branques de la ciència que em desperta més interès i que, alhora, gaudeixo més explicant-la (no ho puc negar).
Des d'un punt de vista evolutiu, la genètica té una barreja d'encant i misteri que difícilment s'assoleix en d'altres branques científiques, i és això el que la fa especialment fascinant.
Un exemple d'això n'és la funció que realitzem els éssers vius dins l'evolució de les espècies: som simples "transportistes", simples portadors de material genètic. Així de clar. Passem cadenes llargues d'ADN de generació en generació amb l'únic objectiu d'anar-les modificant lleugerament (mitjançant mutacions a l'atzar i recombinacions meiòtiques) a fi d'obtenir suficient variabilitat fenotípica per assegurar la supervivència de l'espècie (no de l'individu) davant d'un canvi en el medi. Traspassem ADN que no és ni nostre, sinó que prové de molt lluny i que segurament arribarà molt lluny....
O sigui, que si una cosa fem segur a la nostra vida és la de "treballar" pels altres, pels que vindran darrera nostre. I a més, això ho fem de manera totalment altruista i inconscient (una mostra clara de generositat universal). Tota la resta de tasques que realitzem a la nostra vida esdevenen, simplement, un "farciment finit" dins el període evolutiu de la nostra espècie que difícilment passarà d'un parell o tres de generacions abans no caigui a l'oblit.
El que té de bo mirar les espècies des d'un punt de vista genètico-evolutiu és que passem a ser immortals. I això .... no està gens malament!! ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada