Felicitats Pau!! :-)
Els 6 anys només es fan un cop a la vida, així que, per què no celebrar-los "por todo lo alto" amb un pastís "por todo lo clásico"? :-)
Confesso obertament que la cuina no és el meu fort (ous ferrats, algun plat senzill i poca cosa més ...). Però si el tema va de furgonetes, i a més a més són dolces, l'interès que em desperta el món culinari experimenta un increment, igual de curiós que desmesurat! ... A saber quina n'és la causa .... ?? .... :-)
Amb les idees clares del què volia com a resultat final, la cosa va anar agafant forma. Després de provar diferents combinacions de colors i experimentar amb la pasta de sucre, d'allà en va sortir una clàssica Volkswagen T1. Ostres en Pau quan la va veure!! ........ Espero que sempre sigui així de fàcil il·luminar-li la cara!
Ostres Albert!!!! Vaja chulada de pastís!!!! No m'extranya que se li iluminés la cara!! Segur que ho recordarà sempre :)
ResponElimina.... El més dolorós del tema va ser haver-se-la de cruspir .... jeje.
EliminaRealment va costar posar-li el ganivet i fer-ne trossos (per més bona que fos ..... ) :-P
;-)