I sí, avui la lluna es trobava en quart minvant, només se'n veia la meitat.
De cop, he recordat un fantàstic curtmetratge, escrit, dirigit i animat per l'italià Enrico Casarosa, que va estar nominat a la categoria de millor curt d'animació dels Oscars dels 2012. No va obtenir el guardó, però us asseguro que és un dels millors curts d'animació que he vist mai; i no només per la qualitat de l'animació, sinó també pel sentit de la història, la màgia que transmet i pel que et convida a reflexionar.
M'he mirat els ulls ingenus de la Irene i he estat apunt d'explicar-li aquesta historia ..... però, com és habitual en els nens, no han calgut ni tres segons per que ella tragués un nou tema, i el tema s'ha esvaït.
Un dia, més endavant, quan hagi crescut una mica, ens asseurem junts per entendre com s'ho manega la lluna per créixer i decréixer. Sens dubte, mirar aquest curt és la manera més màgica que conec per explicar les fases lunars :-)
Alb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada