Ahir a la nit, fugint de la calor i buscant moments d'exclusivitat, en Pau i jo vam acabar estirats a la gespa de la terrassa mirant les estrelles. No és el primer cop que ho fem, ni serà l'últim. A davant nostre... un finíssim tel de núvols prims que s'anava trencant mica a mica, deixant entreveure, a poc a poc, un cel estrellat de mala manera.
Vam estar una estona parlant d'estrelles, planetes i asteroides fins que en Pau, rendit d'un dia intens, es va adormir al meu costat. Arribat a aquell moment .... Va començar un altre tipus de moment d'exclusivitat, un moment destinat a pensar en les meves coses, i en "on deu ser la gent que m'estimo i que ara no hi són?..."
I aquests pensaments, sempre em venen acompanyats mentalment d'una preciosa cançó dels Dream Theater (a l'estil "banda sonora"). Avui, aprofitant una estona de tranquil·litat, no me n'he pogut estar d'engegar l'equip de música, posar el DVD del directe dels virtuosos Dream Theater (acompanyats de l'esplèndida veu de la Theresa Thomason) al Roseland Ballroom de New York l'any 2000. Amb els cinc altaveus sonant a l'unisó, he tancat els ulls i .... inevitablement, he estat uns minuts aixecant lleugerament els peus de terra.
Per cert, ..... si mai sóc jo qui falto, escolteu, estigueu ben tranquils, val? :-) ... Tingueu ben present una cosa: "My Spirit Carries On... with you!" ... No patiu que no us penso deixar MAI! ;-)
Alb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada