De nou a les caves Codorniu

El passat mes de gener vam aprofitar una de les trobades dels amics "Insulina" per visitar les conegudes caves Codorniu. Feia una colla d'anys, quan estudiava un dels últims cursos de la EGB, les vam visitar amb l'escola, però, si us he de ser franc, l'únic record que en guardo és d'estar fent el passarell a cavall d'un tren que ens transportava pels túnels de les caves. Evidentment, també en recordo a la perfecció la posterior repassada per part del professor.

Per tant, tornar a visitar les caves Codorniu em feia il·lusió per partida doble. En primer lloc, per veure (ara sí amb ulls d'adult) els processos de transformació del most, l'elaboració del cava a base de les dues fermentacions successives i, per descomptat, tot allò d'història i tradició que envolta la saga Codorniu. Però en segon lloc, per reviure uns records d'infància dels quals només en guardava flaixos d'un tren misteriós que recorria túnels i més túnels dins unes caves anomenades Codorniu.

La història de Codorniu es remonta al 1551. En aquella època Codorniu tan sols produïa vi, i no va ser fins al 1872 que en va el·laborar la primera ampolla de cava. D'aquella època tan sols en queden els edificis, obra del l'arquitecte modernista Puig i Cadafalch, i que actualment estan declarats Monument Nacional. Avui dia, Codorniu és en una empresa amb una rellevant projecció internacional, com ho demostren els milers d'ampolles que en surten cada dia.

Durant la visita guiada ens varen explicar tot el procés d'el·laboració del cava, ens varen ensenyar les caves (on el vi es transforma en cava), i ja al final del recorregut, vàrem poder degustar d'un parell de copes de cava de la marca acompanyades d'unes galetes salades per fer venir set.

Per cert! ...... el tren, una passada! ;-)

Alb.

Fuel Log Pro: consum sota control.

I si a l'anterior entrada del blog us cantava les avantatges i desavantatges d'un mòbil amb sistema operatiu Android, ara toca començar a analitzar algunes de les aplicacions que realment considero útils per al dia a dia.

I començaré per l'aplicació Fuel Log Pro, una aplicació indispensable per tenir sota control el consum del nostre vehicle.

Sempre he tingut la paciència d'anar apuntant en una llibreta totes les càrregues de gasoil dels meus vehicles. L'objectiu per mi era clar: fer-ne un control del consum. De totes maneres, poques vegades (contades amb els dits de la mà) he acabat agafant la llibreta i la calculadora i fent càlculs precisos del consum. Masses dades!

Amb l'aplicació FuelLog Pro es poden anar entrant totes les càrregues de gasoil (per un o més vehicles) i automàticament se't generen els resultats de consum, preu per quilòmetre, litres per quilòmetre i un llarg etcètera de dades estadístiques, així com gràfiques molt interessants. A més, et permet entrar altres dades com ara el cost de l'assegurança i de les reparacions, de manera que es pot tenir sota control totes les despeses generades pel vehicle.

Finalment, una pràctica calculadora et permet fer càlculs de despesa en funció del quilometratge a realitzar i el consum mitjà del vehícle, molt útil a l'hora de calcular estimacions de despeses davant d'un possible viatge.

Alb.

Del 3720 al Desire S .... Evolució natural

Tot i que no sóc un apassionat de les noves tecnologies, si que m'agrada treure'n profit quan realment suposen una millora en el dia a dia. Estic convençut que amb la meitat de les noves tecnologies existents podríem funcionar igual de bé, o fins i tot millor.

I potser aquest era un dels motius de perquè fes temps que em resistia a canviar el meu telèfon, un Nokia 3720, per un Smartphone d'última generació. El 3720 és una meravella de telèfon, sobretot per dues característiques que, per mi, no tenen preu: la primera és que és un mòbil indestructible i submergible! (digueu-me quants mòbils hi ha que siguin així); i la segona característica és l'enorme durada de la seva bateria ... fins a 20 dies sense haver-lo de carregar!


El desembre passat però, vaig decidir fer un "amago de portabilidad" (gran invent, per cert) bàsicament amb dos objectius: aconseguir una bona tarifa de dades i un smartphone mínimament decent. I la jugada em va sortir prou bé. Al cap d'una setmana ja havia substituit el Nokia per un HTC Desire S, tota una joia amb sistema operatiu Android.

Potser alguns us preguntareu per què passar d'un mòbil submergible-indestructible del qual n'estava enamorat a un Smartphone. Doncs la resposta és senzilla ... per les aplicacions i per la integració que s'aconsegueix.

Els milers d'aplicacions existents per a Android permeten unificar molts dels aparells que utilitzo en un de sol. Us poso un exemple: quan anava a córrer per la muntanya m'enduia el móbil (per si les mosques), l'mp3 per escoltar música i, a més, si volia enregistrar el track havia de carregar amb el GPS. I si, per més inri, volia tirar fotos mínimament dignes, llavors també havia de dur la càmera compacta. Ara amb l'HTC Desire S ho tinc tot en un. Això sí, d'indestructible i submergible aquest no en té res.

Alb.

Tan sols 500 unitats de la T2a càmper top-roof

Posats a confessar debilitats, us diré que em cau la baba cada vegada que m'arriba una reproducció a escala d'una furgoneta Volkswagen. La dèria de col·leccionar furgonetes (així com també qualsevol article relacionat amb les furgonetes càmper Volkswagen) ja em ve de fa temps, però aquests darrers anys, curiosament, he anat afinant els meus gustos. Em tornen boig les reproduccions de furgonetes equipades per a càmping, vaja, de furgonetes càmper, i només per a aquestes em grato la butxaca.

El novembre passat, la casa Premium Classixx's va treure al mercat una edició limitada de 500 unitats d'una reproducció a escala 1:43 de la Volkswagen T2a Camper de sostre elevat.
Es tracta d'un model càmper que no s'arribà mai a comercialitzar com a tal, sinó que eren vehicles destinats majoritàriament al transport sanitari (o sigui, ambulàncies) i que, a posteriori, eren rescatades i equipades amb kits Westfalia per convertir-les autèntiques T2a càmper.

El nivell de detall és impressionant. Fixeu-vos fins a quin punt arriben els detalls que, a la part posterior, hi han afegit la mítica enganxina de l'ant escandinau - tot un símbol de furgoneta viatjera.

M'encanta!

Alb.

Cap d'any al Delta de l'Ebre

Feia més de mig any que teníem reservats a l'agenda els dies 30, 31 de desembre i 1 de gener per apropar-nos al Delta de l'Ebre amb la colla dels de Calbac. L'excusa aquest cop era clara: celebrar els 40 anys de la Mercè i, a més, fer-ho en un lloc màgic (ornitològicament parlant). Però indiscutiblement el que ens feia més il·lusió era retrobar-nos tota la colla (exceptuant a la Núria, que està a les amèriques). Al final l'amic Kp tampoc va poder venir, però l'esperem sens falta a la propera trobada Calbac!

El 30 de desembre es va aixecar ventós. S'anunciaven ràfegues de vent superiors als 80km/h al final del dia, i així ho vàrem poder comprovar quan, a l'AP7 a l'alçada de Tarragona, el vent sacsejava la Cali com si d'una fulla de trèmol es tractés. Costava mantenir al seu carril les dues tonelades i mitja de la Califòrnia i la conducció en alguns moments es va convertir en tensa i molt perillosa. No recordo haver conduit mai en unes condicions semblants. Buf!.

Arribats al Delta ens vàrem allotjar a les Barraques d'en Salvador, uns allotjaments de turisme rural basats en la recuperació del patrimoni cultural, natural i arquitectònic.

Vàrem celebrar tot el que havíem de celebrar (i més) i, entre festa i festa, ens penjàrem els prismàtics al coll per anar a veure gavines cap blanc (Larus genei), rasclons (Rallus aquaticus), becs de serra mitjà (Mergus serratus), milers de fotges (Fulica atra) - entre d'altres hivernants - i, fins i tot, 3 exemplars de mussol emigrant (Asio flammeus)!.

FELIÇ 2012 a tots!

Alb.

125è Aniversari presència Marista a Girona

Aquest vespre s'ha celebrat l'inici del 125è aniversari de l'arribada dels Maristes al nostre país, i més concretament a la ciutat de Girona. Estem, per tant, davant d'una efemèride de les realment importants per a la nostra escola i que, al llarg dels propers 365 dies, caldrà celebrar-la al més alt nivell.

Per iniciar aquest any de celebracions, s'ha fet un acte inaugural al teatre de l'escola amb la presència del G. Pere Ferré, Superior Major de la província Marista de l'Hermitage, de Mons. Francesc Pardo, bisbe de Girona, del Sr. Josep Fernández, de Serveis Territorials d'Ensenyament, del Sr. Enric Mirambell, antic alumne marista, i del Sr. Carles Puigdemont, alcalde de la ciutat de Girona. El Sr. Enric Mirambell ha fet una conferència amb el títol: "Els Maristes i Girona", per explicar els orígens de la presència marista a la ciutat i el que va significar a les darreries del segle XIX la creació de l'escola marista.

Per cloure l'acte, s'ha passat una projecció d'imatges de l'escola al llarg d'aquests anys i, finalment, un grup d'una vuitantena d'alumnes ha interpretat dues magnífiques peces musicals sota la brillant direcció de les professores de música.

Felicitats a tota la comunitat educativa, famílies i alumnes!

Alb.