Volkswagen T3 Westfalia Joker 1:43, per fi m'ha arribat!

Fèia mesos que li anava al darrera, que esperava trobar una unitat a un preu més o menys assequible, i per fi ha caigut! Es tracta d'una reproducció a escala 1:43 de la Volkswagen T3 Westfalia Joker de sostre elevable i de color verd fabricada per la gent de Premium Classixx's i amb una tirada limitada de tan sols 1000 unitats.

La reproducció és impressionant (no era d'esperar menys essent un model de la casa Premium Classixx's). Aquestes reproduccions estan fabricades a mà i es cuiden fins als més petits detalls com són les tapisseries, les enganxines originals, els mobles o les cortines.

Una més a la col·lecció! :-)

Alb.

Estreno blog de ciència! - NATURA DIVERTIDA

Avui tinc el plaer de presentar-vos el meu segon blog, s'anomena Natura divertida

Es tracta d'un blog de divulgació científica a base d'experiments senzills que es poden realitzar a casa, amb elements quotidians i amb resultats sorprenents. Us animo a que els proveu de fer. Us adonareu de com pot ser de divertida la natura.

Endavant amb la Natura divertida!



Alb.

Volkswagen T2 càmper - 2011

Sembla que sigui un somni i que no pugui ser realitat, la mítica Volkswagen T2 càmper es tornarà a fabricar i comercialitzar a partir de l'octubre vinent.

De fet, a Brasil, les vw T2 no s'han deixat mai de fabricar, i és des d'aquest país d'on seran importades a Europa. Ja a Holanda, el Volkswagen Campercentrum Nederlandse les camperitzarà i les posarà a la venta.

Tan sols hi ha dues pegues: només es vendrà al mercat holandès i preu, lamentablement, serà excessivament car (44.995 eur. per a la versió més bàsica i 54.595 eur. per la versió més complerta).

Igual com han fet amb el model California, la T2 cámper es comercialitzarà en versió Clàssic (amb mobles laterals) i en versió Beach (només amb nevera). I dins aquestes versions hi haurà tres nivells d'acabats: Trendline, Comfortline i Highline. Pel que fa a l'estètica, exteriorment la T2 es pintarà amb dos colors. A l'interior, 20 colors diferents de tapisseria permetran un alt nivell de personalització. Una de les curiositats és la possibilitat de demanar, com a equipament opcional puramente estètic, una "falsa" roda davantera que, per motius tècnics, ha d'estar completament foradada per permetre la ventilació del radiador.

A més, s'oferirà un ventall d'accessoris "retro" i "tunning" per acabar d'accentuar el caràcter d'aquestes mítiques T2. El sostre elevable, curiosament, serà estil "bolet". Pel que fa a motors, la nova T2 montarà un 1.4 FlexFuel de 80cv preparat per funcionar, si fos necessari, amb Etanol. Aquest motor accelera de 0 a 100km/h en 16 segons i assoleix una velocitat màxima de 135km/h. La caixa de canvis serà de 4 velocitats.

Alb.

Motheresse - Baby-talk

En una de les anteriors entrades, vaig tractar el tema de la "Força del missatge" en la comunicació. Tal com us vaig comentar, parlar pausadament, amb el to adequat de la veu i amb unes gesticulacions adients, ajuda a que hi hagi una bona transmissió del missatge.

L'altre dia, llegint un article sobre la comunicació entre adults i nens, em va cridar l'atenció com es definia el tipus de llenguatge que s'estableix entre adults i nens per tal que aquests últims rebin i codifiquin correctament el missatge. Es tracta d'un tipus de comunicació que afavoreix la comprensió del missatge per part de la persona receptora. S'anomena el Motheresse (o també Baby-talk o Mother-talk).

És un tipus d'idioma que no s'ensenya i que tothom és capaç de parlar-lo, i no només quan ens dirigim a infants, sinó també quan parlem amb un extranger que no entén a la perfecció la nostra llengua, quan ho fem amb una persona gran amb dificultats auditives o, fins i tot, quan donem una classe a joves o a no tan joves. Curiosament, ens surt de dins sense cap dificultat.

El Motheresse es caractaritza per un to de veu més alt que lo habitual, una pronunciació més clara, un ritme de parla més lent i la utilització de frases i paraules més senzilles. Els gestos i la mímica també hi tenen un paper important acompanyant fidelment totes les paraules del missatge. Vinga, a practicar!

Alb.

L'últim concert dels Sopa de Cabra

"Les segones parts mai són tan bones" ... i d'aquesta dita ningú se'n salva, ni els mismíssims Sopa de Cabra.

Estava cantat que un dia o altre la formació gironina tornaria a pujar a l'escenari després de la seva retirada, ara ja fa 10 anys, després de realitzar un espectacular concert al palau Sant Jordi de Barcelona al qual no vaig poder anar. Fa tres setmanes, els Sopa de Cabra van inicar el que ha estat (i suposo serà) la seva última gira de concerts, una petita gira per terres catalanes per tancar definitivament el seu roadbook com a banda de rock català. La gira culminava a la ciutat de Girona, ciutat origen de la banda. La veritat és que no tenia pensat anar-hi però, per circunstàncies de la vida, vaig acabar amb una entrada a les meves mans i, és clar .... s'havia d'aprofitar.

Recordo el primer cop que vaig sentir els Sopa de Cabra, deuria ser cap a l'any 88-89. En els seus concerts, a més de tocar "l'Empordà" o "El boig de la ciutat" (cançons pràcticament desconegudes per a molts), intercalaven amb força molts dels temes de la maqueta que van treure l'any 85 i de la qual no n'hi ha rastre, ni per internet ni a les botigues. Aquella maqueta l'havíem escoltat centenars de vegades a les excursions del Cau i podria dir que, els Sopa de Cabra juntament amb els Sui Generis i els Zitzània, van ser els primers grups de rock que vaig seguir a la meva vida.

Aquest últim concert dels Sopa va començar força puntual i això sempre és d'agrair. Sentir de nou la formació en directe (malgrat alguns canvis que hi ha hagut en els seus components) era una de les coses que més m'intrigava, i no només pel fet que s'haguessin versionat temes o hagués canviat la sonoritat del grup, sinó també per la meva percepció després d'haver carregat 15 anys més a l'esquena.

El concert en general va estar bé, però lamento no poder dir que va estar "molt bé". Hi varen haver coses que no em van agradar. Per una banda, en Gerard Quintana xerrava massa entre cançó i cançó, donant uns missatges poc entenedors a un públic que tan sols buscava dosis importants del rock català amb gust de Sopa de Cabra. Els discursos poc entenedors van trencar, en vàries ocasions, el ritme del concert, fet que va propiciar uns escalfaments i refredaments continuats del públic que no arribà a animar-se fins ben bé al cap d'hora i mitja de concert.

Per altra banda, la imatge que varen donar alguns dels seus components és del tot criticable: el concert es realitzava en un espai tancat amb prohibició per a fumar, però alguns dels membres de la formació es van saltar la prohibició mentre el públic fumador respectava la norma donant una lliçó magistral digne de treure's el barret. Jo ho trobo una falta de respecte. Penso que, igualment com tampoc se saltarien un semàfor pel fet de ser artistes tampoc haurien de fumar allà on no és permès, siguin o no artistes. O no és així?

Alb.

Superar problemes ...... un tema de voluntat!

Només hi ha una fórmula màgica que ens permeti superar els problemes (petits i potser no tan petits) que ens van sortint al llarg de la vida: la VOLUNTAT de superar-los. Amb una bona força de voluntat es poden arribar a moure muntanyes. N'estic convençut!

Confiem en no perdre-la mai!



Alb.