Fa un parell de setmanes, aprofitant una reunió informativa pels pares sobre el Treball de Síntesi, un grup de pares i mares se'm van apropar per preguntar-me quina era la "recepta màgica" que utilitzava per engrescar i captivar d'aquella manera els seus fills i filles en la meva assignatura. Sóc conscient que encara em falta molt per aprendre en aquesta feina i que, de ben segur, hi ha maneres millors de fer-la. De totes maneres, la meva resposta va ser del tot honesta: primer de tot cal estimar i respectar a tots els alumnes i a tots per igual, en segon lloc cal educar en la coherència i la conseqüència per tal de formar-los com a persones crítiques, i per últim, i molt important, cal aportar una important càrrega d'il·lusió en totes les explicacions, siguin del tema que siguin.
Crec, contundentment, que són els ingredients bàsics que barrejats en la dosi ajustada asseguren l'èxit de l'aprenentatge de qualsevol alumne, ja siguin alumnes d'excel·lents, ja siguin alumnes d'insuficients. Si una cosa tinc clarament interioritzada des del primer dia que vaig trepitjar les aules és que no existeixen bons o mals alumnes, sinó bons o mals professors. A tots els nois/es se'ls pot ensenyar alguna cosa, per petita que sigui, en l'àmbit que sigui. Tots poden acabar aprenent alguna cosa, per petita que sigui, en l'àmbit que sigui. Us ho asseguro.
Sovint introdueixo temes científics utilitzant les situacions del dia a dia, utilitzant anècdotes "científiques" que he viscut al llarg dels meus viatges pel món (les aventures de l'avi Cufí com ja les anomenen els meus alumnes). És en aquest moment, just quan els alumnes han "entrat a dins" de l'explicació, en que el coneixement científic s'allunya cada cop més de les volàtils pàgines del llibre de text i s'apropa estrepitosament al fantàstic coneixement inesborrable dels nois i noies.
Alb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada