El que està clar, és que la il·lusió d'un nen és INSUPERABLE. I si bé el pare no sabia si saltar d'alegria o ballar danses turques davant de tanta aparició de furgonetes, en Pau s'estarrufava i s'estarrufava .... arribant a límits de felicitat, francament, universals! Veure'l així .... no té preu!
Alb.
Per molts anys petit viatjer!
ResponElimina;-)