Com s'escriu una ... classe?

Avui hem anat a sentir els Amics de les Arts, però en un format diferent, en format pedagògic ... 

Aprofitant l'oferta de xerrades educatives que ofereix la ciutat, avui hem dut als alumnes de 3r d'ESO al taller-ponència "Com s'escriu una cançó?" que oferien els coneguts "Amics de les Arts".

La veritat és que ha estat molt bé, però mentre explicaven quins eren els ingredients necessaris per a fer una bona cançó, el meu cap no parava de barrinar amb el gran paral·lelisme que hi havia entre fer una cançó d'èxit i fer... la millor de les classes.

Apuntaven que per a fer una bona cançó calen 5 ingredients:

- MELODIA: una seqüència de notes individuals ordenades i compensades degudament. 

De fet, en una classe també hi trobem una peculiar melodia, no pas feta de notes diferents sinó d'alumnes diferents, que degudament ordenats poden tenir una força bestial.

L'explicació del professor també pot esdevenir melòdica, però ep! això no vol dir explicar amb cantarella (només faltaria, jeje) sinó, amb variacions de to, volum, de força, etc.

- HARMONIA: superposició de dues melodies o més. Quan se superposen, s'enriqueix la melodia resultant. Sovint, afegir la mateixa melodia a una escala més amunt o avall, o una quinta, s'obtenen resultats meravellosos.

A la classe, tenim alumnes que van una escala amunt i d'altres que van una escala avall. El nivell acadèmic dels alumnes pot ser tan divers que pot arribar a generar frustracions als docents més engrescats. Però, i si unim aquests dos alumnes de "octaves" diferents i afegim  alumnes "quintes" que harmonitzin els petits grups? .... No hi ha dubte que pot acabar essent del tot sorprenent!

- RITME: propagació de temps entre diversos sons. El ritme defineix l'estil de música que estem fent.

Quan estem davant d'una trentena d'alumnes, és important anar controlant - a tota hora - el ritme d'aprenentatge. L'estil de "música" ha d'agradar als nostres "oients", cal adaptar-lo als seus gustos, essent conscients que els gustos són diversos i sense deixar d'interpretar la "peça" que volem que escoltin. 

- LLETRA: és l'únic element "prescindible" d'una cançó. La lletra pot funcionar simplement com a un instrument més, però també pot explicar coses, donar punts de vista diferents o expressar emocions.

És evident que el professor és la "lletra" de la classe. I, està clar que, igual com hi ha cançons instrumentals, es poden fer classes sense que es noti la presència del professor, essent compositors de magnífiques "classes instrumentals".

Igualment, el professor pot afegir una lletra adient al tema, que lligui emocions amb aprenentatge, amb la dosi justa, deixant espai per a que el públic canti la tornada, com se sol fer en els grans concerts de rock, quan l'intèrpret deixa de cantar i orienta el micròfon al públic entusiasmat. 

- ARRANJAMENTS: determinen qui interpretarà la cançó i quins instruments hi intervindran per aconseguir una bona sintonia.

Una sessió classe sense els arranjaments adequats, no té res a veure amb una classe ben "arranjada", amb una diversitat d'instruments, intèrprets, a voltes entrant junts en escena, a voltes com a solistes, amb les dosis justes d'improvisació jazzística, i riffs artístics que il·luminen la classe i la converteixen en la MILLOR DE LES CANÇONS! ... Ui! perdò, volia dir: en la MILLOR DE LES CLASSES!! ....  :-))

Seran els professors els nous "Amics de les arts -educatives-"? ....  Endavant amb la música!!! ....  :-)

Alb.