Provocant emocions

La relació professor-alumne és com la parella, té alts i baixos, però si es vol salvar la relació cal sorprendre la parella de tant en tant. Qualsevol estímul que es repeteix perd eficàcia. No es pot apagar la passió i això cal fer-ho provocant emocions que són la clau que mou les persones i renova la passió.

Penseu que, fins ara, sempre s'havia pensat que el valor més important era el control: tenir control sobre totes les coses, sobre els alumnes, sobre la manera de treballar, sobre .... Ara, el valor més important ha passat a ser la confiança: en un mateix i en els altres.

Des de sempre he tingut clar que, treballant únicament pels diners, és impossible mantenir l'excel·lència en el treball. Tanmateix, si aconseguim gaudir de la feina, aquesta es converteix en un joc i el cercle es torna virtuós: com més m'esforço, millor ho faig i més m'agrada la meva feina. Està clar que, quan hi ha passió, la curiositat es dispara i la innovació arriba d'una manera natural.

La tasca del professor no sempre s'ha valorat de la mateixa manera. Igual com passa amb les modes, el grau de valoració dels professors per part de la societat ha seguit cicles generacionals molt marcats. Ara (per sort) es comença a valorar de nou la feina de professors i educadors, i aquesta és la clau imprescindible per a una millora en educació.

Mireu, el fundador de Sony - el sr.Akio Morita - deia: "Primer he de satisfer als empleats, després als clients i finalment als accionistes. Si els teus empleats estan contents, faran tot el que puguin per satisfer els clients, que compraran el producte, i així els accionistes estaran contents". I tenia tota la raó. Fixeu-vos que, creant paral·lelismes, podríem canviar tranquil·lament el mot "empleats" pel "d'educadors", el de "clients" per "alumnes" i el "d'accionistes" per "famílies". Si ho feu, com es llegirien ara les frases d'Akio Morita?     :-)

Alb.