7 d’abr. 2015

Buscant princeses i cavallers! ...





A la recerca de princeses i cavallers ..... Ens enfilem al castell de Montgrí!!! .... :-)

Aquests dies de Setmana Santa que estava sol amb els dos grans de casa, hem aprofitat per fer sortidetes child-friendly. I una de les que hem fet ha estat la pujada al castell del Montgrí des del poble de Torroella de Montgrí.

Els petits han tirat com uns campions! ..... primer buscant insectes, llavors gaudint de les estepes florides, buscant fòssils a les calcàries, minerals i, fins i tot, petjades de tortugues!  ;-)

A dalt al castell, vistes espectaculars del Canigò i les illes Medes, però ni rastre de cavallers i princeses medievals. Tan sols hi hem trobat el cavaller Pau i la princesa Clara (des de fa uns dies, autoanomenada princesa Frozen)!  :-) 




















Alb.

16 de març 2015

Anys i anys, per molts anys ..... 4t aniversari!!





4 anys! .... Avui el blog fa 4 anys!!! .... :-)

Quan he vist el nombre d'entrades que porto escrites he quedat mig esmaperdut! .... I jo que em pensava que seria un afició passatgera........ Ai carai! .... No serà que això del blogging enganxa una mica?? .... 


Gràcies a tots!   ;-)))



Alb.

10 de març 2015

VW T3a Westfalia Joker HighRoof 1:43. Una clàssica





Avui toca la presentació d'una de les Westfàlies més mítiques: la Volkswagen T3a Westfalia Joker de sostre alt i pintada de color marró. Un marró, per cert, molt característic d'aquestes càmpers de principis dels 80. Aquest marró tenia la denominació T6T6 Assuan brown (LH8B), i si bé és un color força trist, no podem negar que a aquestes T3 els hi quedava perfecte. Tot plegat molt retro.  :-)

Aquestes T3a duien motors refrigerats per aire. Hi havia dues versions de gasolina: una de 1.6 litres i una altra de 2 litres, de 50 i 70cv respecivament. També es va comercialitzar una versió diesel amb un motor 1.6, també de 50cv (motors molt coneguts per l'espantosa fumèrria que feien quan es premia l'accelerador). En tots els casos, muntaven caixes de canvis de 4 velocitats. 

La distribució interior era idéntica a la que dúia la versió amb sostre elevable, amb la única diferència del llit superior, que en la HighRoof quedava recollit i es podia estar dret a dins la furgoneta sense cap mena de problema.


Pel que fa a la miniatura que avui us presento, doncs .... és una autèntica meravella! Els de Premium ClassiXXs ens tenen molt ben acostumats i a aquestes reproduccions a escala 1:43 no els sol faltar pràcticament cap detall.

Aquesta miniatura pertany a una sèrie limitada de tan sols 1000 unitats, i realment, tenir-ne una a la vitrina és tot un plaer!!  :-))

Endavant amb les fotos!!. 














Alb.

6 de març 2015

25 anys de música en viu .... És l'hora de la pausa





25 anys al capdavant ..... És hora de fer una pausa per a la publicitat! 

Quan arribem a finals de febrer, els peus i les mans ja se'm belluguen! S'apropa el Festival de Cançó Resposta i això és sinònim de desenfundar la bateria Sonor, pujar-la de nou dalt l'escenari i fer-la sonar com mai. És curiós com la música em pot fer vibrar per dins!

Però, aquest any, i suposo els vinents, seran diferents. Quan arribi el febrer, encara que els peus i les mans se'm belluguin, la Sonor no sortirà a l'escenari. Ha arribat el moment de fer una pausa. 

Són molts anys al capdavant de músics amb qui he compartit escenari tocant la bateria, el baix, la guitarra i, un any, fins i tot el piano ..... Són molts records, moltes vivències, .... però ara em falten hores per dedicar-m'hi al 100%. I com que no sóc dels que els agrada fer les coses a mitges, ha arribat el moment d'aturar la màquina i deixar l'escenari. Crec que és hora de gaudir d'una "merescuda" pausa.

D'aquí uns anys,.... hi tornarem!!, .... Així ho espero!!  :-)


Marc i Roc Malagelada, Santi i Joan Farrés, Teixí & les seves noies, Pitu, Jordi Blanch, Joan Aguilera, Emilín, Jordi Alanyà, Jose, Xavi Gual, Cristian Peña, ...... i al llarg etcètera de col·laboradors que han estat sempre al peu del canó i que han fet que, entre rialles, suors i un munt d'hores de dedicació altruista, sonés música en viu a la Cançó Resposta! 

Mil gràcies a tots!!!!!!!!




Alb.

24 de febr. 2015

Augmentant la productivitat .....





Es pot augmentar la productivitat dels nostres alumnes? ...... És possible! ...  :-)))

Fa temps que treballo intentant millorar la meva tasca com a educador (jeje .... intentant, eh? Com us podeu imaginar, és més fàcil de dir que d'aconseguir ...  :-)  ). En moltes ocasions, als educadors ens costa sortir de la "zona de seguretat" que ens hem anat creant al llarg de la vida docent. Sovint, la comoditat d'estar sota el "paraigües" d'un temari conegut que repetim any rera any i una manera de treballar que ens funciona (o creiem que ens funciona ....), deixa completament eclipsada qualsevol forma de innovació pedagògica que ens pugui passar pel cap.

Per mi, assumir els riscos de la innovació és igual de relliscós que temptador. Tan pot ser que surti bé com que no surti bé. Però el fracàs ensenya per on no cal anar, i aquest aprenentatge només es té si ho has provat, t'has equivocat i, el més important, reconeixes i avalues objectivament els propis errors.

Actualment treballo en la recerca d'estratègies per a millorar la productivitat dels alumnes (dins i fora de les aules). Sota el meu punt de vista, hi ha tres requisits imprescindibles per a aconseguir-ho:

  • Treballar amb objectius clars
  • Treballar amb noves tecnologies, les millors però les justes.
  • I per últim, aconseguir que els alumnes estiguin compromesos amb la seva feina.

Els tres requisits van lligats. I si bé el tercer és el més difícil de portar a terme, si es tenen els dos primers, és fàcil aconseguir el tercer. 




Alb.

19 de febr. 2015

Lau teilatu ..... Les estrelles estan amb nosaltres!





Lau teilatu ....... senzillament genial! ...  :-)))

Unes de les coses que em genera més sinergies és la música. M'agrada que tots els moments de la meva vida tinguin la seva pròpia música, ... que no hi hagi cap moment que es quedi sense la seva Banda Sonora Original. És més, molts dels pensaments i sensacions que tinc van lligats a melodies que m'han marcat, ... que m'han deixat petjada. Si us plau, que no desaparegui mai la música!!  :-))

I si parlem de músiques que em desperten més que simples records, no em puc oblidar de citar el grup eusquera Itoiz, i la seva preciosa cançó Lau teilatu, que anys més tard va versionar - amb molt d'encert, per cert - el conegut i amic Adrià Puntí.

És una llàstima que els Itoiz deixessin els escenaris l'any 1988. Va ser aquell mateix any quan, fortuïtament i endinsat a la moguda grisa del rock gironí de finals dels 80, els vaig descobrir mentre feia una prova com a bateria pel grup de rock Sui Generis, actualment també desaparegut. Sens dubte, hi va haver un abans i un després d'aquell descobriment ....

Ja us podeu imaginar que pagaria el que fos per veure els Itoiz de nou dalt d'un escenari. Qui pogués recular en el temps ..... !!!



Lau teilatu  (per sentir la cançó cliqueu a dalt a la dreta)

Hemen gaude 
ta poztutzen naiz
ta ziur zure aita ere bai;
ta zer ondo... zelan dijua
zure bufanda txuria.

Lau teilatu gainian
ilargia erdian eta zu
goruntz begira,
zure keia eskuetan
putzara batekin... putz!
Neregana etorriko da
ta berriz izango gara
zoriontsu
edozein herriko jaixetan.

Goxo goxo
kanta egin nazu
Benitoren Maria Solt.
Negarrik ez,
txuri zaude ta malkoak
zure kolorea kentzen dute.

Lau teilatu gainian...

Felix, Felix bihar
berriz egongo gara
txanpain apur batekin;
diru gabe baina
izarrak gurekin daude,
piano baten soinuaz.

Lau teilatu gainian...




Alb.