Però avui no tot han estat flors i violes. Baixant a tot drap, he posat el peu sobre una pedra de "mala petja" - com era d'esperar a la Garrotxa - i he acabat anant per terra, perdent temps, el just per comprovar que tots els ossos estaven sencers, i rebent un cop - d'aquells que fan sortir la llàgrima - a la part alta de la tíbia. En calent no m'ha impedit seguir a bon ritme fins al final ... Però, ara en fred, us asseguro que estic veient totes les estrelles del firmament, les de l'hemisferi nord i les del sud!
Però vaja, ... tampoc és que em preocupi massa la nafra. Espero d'aquí a uns dies no sentir-me'n. Toquem fusta!!!
Aquest any, l'Embardissada feia un recorregut molt interessant amb sortida a Sadernes i pujada al puig de Sant Marc, passant pel camí del Salt de la Núvia, el pujant de'n Jóc i les Balmes d'Uja. La baixada es feia pels Soms, el Corral de les Grateres, Talaixà i el camí de les Carboneres, arribant de nou a Sadernes. En total - i segons l'organització - el recorregut constava de 25km i 1400m D+, tot i que, el meu GPS (que no crec que doni mesures molt fiables) tan sols n'ha contat uns 22km i 1100m D+.
La volta ha estat dura (potser més pel ritme que he dut que no pas pel recorregut), però vaja, m'ho he passat d'allò més bé, que, sens dubte, és el més important! 5è de 1098 participants. :-)
Alb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada