Siurana - Delta de l'Ebre - Sitges

Si no hagués estat pel mal temps que s'esperava al Pirineu per Setmana Santa, hauriem visitat la veïna regió francesa de l'Ariege. Aquest cop, però, ens hem estimat més no haver d'obrir els paraigües (i mira que, la pluja no ens sol tirar mai enrere).

Amb la idea d'anar a buscar sol cap a terres de migjorn, vàrem carregar la Cali per ser autosuficients durant quatre dies i, sense cap ruta establerta, ens vam encaminar cap a Siurana, poblet del qual només n'havíem sentit cantar lloances i que feia temps que el teníem al llistat de pobles a visitar.

Siurana té l'encant dels penya-segats i de ser un poble ancorat sobre un pedrot de mides descomunals, ... però poca cosa més. Em moro d'enveja sana en veure els centenars d'escaladors enfilant-se per una de les escoles d'escalada més importants del nostre país ..... Per què no vaig descobrir aquest poble quan tenia 18 i tot el meu món girava entorn a l'escalada? ... A veure, que algú m'ho expliqui. Aissss.....!

Deixem Siurana per apropar-nos a la Cartoixa d'Escaladei. Hi arriben just després de que hagin tancat les seves portes, així que, l'ullem des de fora i amb això la donem per visitada.

Sense haver planificat res, acabem dormint en un càmping de Cambrils de no sé quantes estrelles (però moltes), compartint estada amb la Mònica, en Jordi i els seus nens - grans amics de Calbac - . Ells hi estan passant uns dies amb la seva caravana i la cosa ha anat rodada per veure'ns. Això si que ha estat una sorpresa! 

Nit tranquil·la. Esmorzem, visita al càmping, bany d'en Pau a la piscina climatitzada, hora dels adeus i .... cap a terres de l'Ebre!

I és al Delta on tenim la segona sorpresa del viatge. En Ramon, la Montse i els seus dos fills, que, segons ens havien dit passarien uns dies al Port de la Selva, han canviat de plans a última hora i també volten pel Delta. Ens truquem, comentem la jugada i acabem instal·lats un davant l'altre al concorregut càmping l'Aube. Passem la tarda al càmping, caminada per anar a veure la posta de sol i ... cap al llit s'ha dit.

La nit ha estat moguda, ... moguda pel vent! Cap a les 3 de la matinada només se sentia gent clavant piquetes (situació que tenia certa dosi còmica) ..... Déu-ni-do com ha bufat!!

A les 7:30h, com aquell qui no hagués passat mala nit, quedem amb en Ramon per sortir a córrer. Al final, la volta tan sols ha estat de 8km, però amb la "diversió" de que més de la meitat els hem fet amb fort vent en contra! Ha estat bé.

Durant el matí, ens apropem a la Tancada i a la punta del Trabucador amb l'objectiu de fer una mica de bird-watching. Cauen al sac capons reials (Plegadis falcinellus), cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), flamencs (Phoenicopterus ruber) i ... poca cosa més remarcable.

Dinem de restaurant a Deltebre (no sabeu les ganes que teníem de fer un bon arròs... ) i passem la tarda a l'Encanyissada, gaudint d'un dia espectacular (com també ho és el vent, que bufa cada vegada amb més força).

Quan arribem al càmping, tenim la desagradable sorpresa que el vent ha aixecat i tombat la Base 2-Seconds!! I no només això, sinó que també n'ha trencat un dels ancoratges. Sort que els veïns ens l'han falcat in-extremis. Com a home (perquè, .... indiscutiblement som diferents a les dones en aquest aspecte), tot aquest enrenou m'ha mantingut entretingut una bona estona ... :-)

Sopar i a dormir. Nit tranquil·la ........ vaja, és que, ... ni un bri de vent! ...... nosaltres amb tot falcat i la Cali orientada correctament per poder suportar un Mestral de més de 100km/h i ......... on és el vent?? ..... Això no pot ser!!!!!! 

El matí del diumenge el destinem a visitar - amb la família - la bonica, concorreguda i extravagant Sitges. Cal dir que les recomanacions i indicacions de la Marta (Rita) ens han anat... de perles! Gràcies.

Rematem la jornada (i les mini-vacances) visitant el monestir de budisme tibetà de Sakya Tashi Ling al ben mig del parc natural del Garraf. No és que sigui gran cosa però, si més no, és curiòs de veure.

Alb.