Hi ha coses a la vida que "les tornaria a fer, i a fer, i a fer ...", però, ja sigui per la falta de temps, per circumstàncies de la vida, o per la distància (siguin 100 o siguin 1000 km), em quedo amb les ganes de tornar-les a fer, i a fer, i a fer ...
Quan penso en aquestes coses, sempre em ve al cap la mateixa cançó. Una cançó dels ja desapareguts Glaucs: "Ho tornaria a fer" (que, per cert, la podeu escoltar si cliqueu al play a dalt a mà dreta...).
Avui, mentre pujava corrents cap a St.Miquel, entre pensament i pensament, m'ha vingut al cap aquesta cançó i, sense donar-hi gaires voltes, quan he arribat a casa m'han faltat cames i mans per agafar l'Alma i tornar-m'hi a enfilar per segona vegada.
"De fet ho torno a fer, i a fer, i a fer ..... I a fer, ....... I sobrevisc" .... :-)
I la sorpresa del dia .... Trobada familiar - i del tot imprevista- a dalt del cim! .... (per cert, a la segona pujada d'aquest peculiar déjà vu alpin)! Quina il·lusió! ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada