Dibuixant la Cali del papa

Aquesta tarda he fotut un bot d'alegria quan m'han trucat des de la Volkswagen informant-me que el dibuix de la nostra Cali que va fer en Pau pel concurs "Dibuixa el Volkswagen del teu papa" havia estat un dels 10 més votats al portal de Facebook i, per tant, optarà a guanyar un Ipad 2 al sorteig que es farà el proper divendres al concessionari Autopodium Girona. A veure si hi haurà sort!! .....  ;-)

Guanyis o no, Pau, moltes felicitats per la teva obra d'art!! Estàs fet tot un artista! 

Alb.

La Belle Zoe

Que els d'Infantil de l'escola d'en Pau hagin triat com a leitmotiv anual el tema dels pirates, i que  hagin transformat una de les estructures del sorral en un vaixell pirata, ha estat la guspira  que m'ha fet viatjar en el temps ni més ni menys que 18 anys enrere!

L'any 1995, essent cap de ràngers i noies guies del K1-KK1 (A.E. Pare Claret) juntament amb els dos Xevis i l'Elena (i ... el goril·la Maguila), vàrem organitzar uns campaments d'estiu que giraven al voltant dels pirates. Quatre o cinc mesos abans de l'estiu, remenant per les estanteries de casa, havia trobat un llibre d'escoltisme de l'any de la Maria Castanya on hi havia una foto d'un espectacular vaixell fet a base de troncs, llençols i estaques - de nom La Belle Zoe - que havia estat construït per un grup d'escoltes escandinaus cap als anys quaranta o cinquanta.

Una tarda, mentre fèiem un cafè al bar del costat del Cau, li vaig ensenyar la foto a en Xevi. I, no sé si va ser l'escalfor del cafè o la sang calenta pròpia de l'edat que, aquella foto ens va "picar" de tal manera que, ansiosos de reptes i escalfats com mai d'il·lusió, vàrem decidir portar a terme el mateix projecte essent conscients dels pocs recursos dels que disposàvem.

Preparàrem el projecte a consciència: motivàrem - i il·lusionàrem - als nostres nois i noies fent-los partícips d'una empresa ambiciosa i esbojarrada però alhora carregada de sentit i compromís, buscàrem un terreny d'acampada que disposés de suficients arbres per poder fer troncs i  hissar veles, i férem tots els tràmits burocràtics i administratius amb Demarcació per a poder fer els campaments.

El juliol d'aquell mateix any, un grup de 20 pirates armats (d'il·lusió) fins a les dents, conqueriren una illa a Les Lloses. Allà, hi construïren un bergantí-goleta de 12 metres d'eslora anomenat La Bella Zoe, li col·locaren un enorme crani amb un foulard a la proa i hissaren les veles al vent per poder compartir junts uns dels millors 15 dies de les seves vides. 

M'il·lusiona saber que molts d'aquells joves pirates que a l'estiu del 95 desembarcaren a Les Lloses avui dia són grans metges, advocats, biòlegs, enginyers, mestres, ....

Però encara m'il·lusiona més saber que, a dia d'avui, tots ells tiren endavant grans projectes i/o reptes professionals, assumeixen responsabilitats sense cap mena de por i, de tant en tant, també porten a terme alguna idea esbojarrada ............. com el seu dia també ho feren al timó de La Belle Zoe.

Alb.

A toc de xarles, goliats i esquetllots

Aquest cap de setmana m'he tret de sobre el "mono" de tocar la bateria!  ;-)   Això de viure en un pis té avantatges i desavantatges, però una de les desavantatges que pateixo més (en silenci, és clar), és la de no poder tenir muntada la bateria i poder-la tocar a tota hora. I això (els que sou músics m'entendreu) es pot arribar a convertir en una autèntica espina clavada quan s'escolta qualsevol peça musical que et transmet vibracions als peus i a les mans. 

A dia d'avui, la única oportunitat que tinc d'agafar les baquetes és quan hi ha la sort de que surti un concert. I per sort, com a mínim en solen caure un parell a l'any i, com no, sempre acompanyat de grans músics. No em puc queixar.

I qui digui que les il·lusions/aficions normalment són viatgeres i que difícilment perduren en el temps, que miri les següents fotos. Entre la primera i la última hi ha més de tres dècades, un munt d'hores d'estudi i dedicació a la bateria, i com no, un munt de vivències dalt d'escenaris i estudis de gravació amb grups de tots tipus, orquestres i bandes de rock. Ostres com passa el temps! .... sembla que era ahir que, a sota el pruner i amb la destresa d'un músic aficionat sense coneixements de solfa, intentava seguir - baquetes en mà i amb il·lusió incalculable - el so d'una bateria que sortia amb elegància d'una de les finestres de Can Mascarell. Qui deuria ser aquell bateria? Siguis qui siguis ... MOLTES GRÀCIES!

Alb.

Anima Sana In Corpore Sano

No sóc de marques. Això de casar-se amb una marca esportiva pel fet que "sembla" que és més bona que una altra o, pel fet que la porti determinat esportista idolatrat per la societat ..... ummm, no va gens amb mi! De fet, sóc bastant crític amb aquest tema i intento triar per la qualitat i no pel potent màrqueting al que estem sotmesos. Malauradament, i no és que em barrufi gaire, és inevitable acabar serigrafiat de dalt a baix.

Però, tot i no ser de marques, si es donés el cas que hagués de comprar uns productes simplement pel nom de la marca, indiscutiblement aquests serien d'ASICS. 

I el motiu pot semblar simple, tot i que en realitat és més simplista que simple: no hi ha marca al món amb un nom tan ben encertat. Un autèntic eslògan que segueixo al peu de la lletra: Anima Sana In Corpore Sano: ASICS, sí senyor!  M'encanta!

Bon cap de setmana llarg!

Alb.