Les creences populars precristianes afirmaven que les dones que anaven a la Vall de Núria i fregaven el seu cos sobre la "pedra blanca" tenien assegurada la fertilitat (aquesta pedra podria ser un megàlit o un menhir que antigament hi hauria hagut a la vall). Amb el pas del temps i degut la gran afluència de parelles sense descendència que s'hi anaven a refregar, es va optar per protegir la pedra amb un tancat i avui dia resta en algun lloc perdut de la vall. D'ençà aquell dia, va néixer el costum de ficar el cap a l'olla i tocar la campana de Sant Gil, costum que es manté fins als nostres dies.
Però aquest cap de setmana passat no hi vàrem anar amb l'objectiu de posar el cap dins l'olla i tocar la campana (tot i que ho acabéssim fent), sinó amb l'objectiu de retrobar-nos amb els amics "tripulants de la Rita" amb qui ja vàrem compartir vivències a la SurfAlegre d'aquest estiu passat.
Aquest cop, el punt de trobada va ser el pàrquing del cremallera de Queralbs. Hi arribàrem plegats (coses de l'atzar) a mitja tarda del dissabte, vàrem fer la paradeta i els nens jugaren anant de la Cali a la Rita i de la Rita a la Cali, com si no hi hagués més espai al món. Tot seguit, sopar i a dormir que al dia següent hi havia matines!
Nit tranquil·la.
A les 8 del matí es toca diana. Amb en Fèlix ens preparem i tan bon punt deixem les Martes i els nens a les portes del cremallera, ens enfilem pel camí vell d'accés a Núria en modalitat sky-running: 656m D+ en 57 minuts de cronoescalada intensa (rebaixables). Sens dubte la millor manera de carregar piles i poder començar la setmana amb un somriure d'orella a orella!!! :-)
A dalt, cafè amb llet de rigor amb bona companyia, passejada reflexiva pels voltants del llac (avui és jornada electoral) i posada del cap dins l'olla amb certa recança (asseguren que també va bé les migranyes).
Llavors, retorn vertiginós a Queralbs, dinar de campanya regat amb un bon Raimat i "hora dels adeus" accelerada per les exigències del guió..... Bon inici de setmana!!
Alb.