27 de nov. 2012

Cali i Rita, juntes per la Vall de Núria





L'origen del topònim de la vall de Núria és incert. Alguns opinen que deriva de l'arrel vasca ur, és dir, aigua. Altres creuen que pot venir de l'àrab an-nuriyah, és dir la llumeneta, el qual podria tenir alguna relació amb la tradició de la troballa de la imatge de la Verge, precisament assenyalada per una petita llum.

Les creences populars precristianes afirmaven que les dones que anaven a la Vall de Núria i fregaven el seu cos sobre la "pedra blancatenien assegurada la fertilitat (aquesta pedra podria ser un megàlit o un menhir que antigament hi hauria hagut a la vall). Amb el pas del temps i degut la gran afluència de parelles sense descendència que s'hi anaven a refregar, es va optar per protegir la pedra amb un tancat i avui dia resta en algun lloc perdut de la vall. D'ençà aquell dia, va néixer el costum de ficar el cap a l'olla i tocar la campana de Sant Gil, costum que es manté fins als nostres dies.

Però aquest cap de setmana passat no hi vàrem anar amb l'objectiu de posar el cap dins l'olla i tocar la campana (tot i que ho acabéssim fent), sinó amb l'objectiu de retrobar-nos amb els amics "tripulants de la Rita" amb qui ja vàrem compartir vivències a la SurfAlegre d'aquest estiu passat.

Aquest cop, el punt de trobada va ser el pàrquing del cremallera de Queralbs. Hi arribàrem plegats (coses de l'atzar) a mitja tarda del dissabte, vàrem fer la paradeta i els nens jugaren anant de la Cali a la Rita i de la Rita a la Cali, com si no hi hagués més espai al món. Tot seguit, sopar i a dormir que al dia següent hi havia matines!


Nit tranquil·la.

A les 8 del matí es toca diana. Amb en Fèlix ens preparem i tan bon punt deixem les Martes i els nens a les portes del cremallera, ens enfilem pel camí vell d'accés a Núria en modalitat sky-running: 656m D+ en 57 minuts de cronoescalada intensa (rebaixables). Sens dubte la millor manera de carregar piles i poder començar la setmana amb un somriure d'orella a orella!!!  :-)

A dalt, cafè amb llet de rigor amb bona companyia, passejada reflexiva pels voltants del llac (avui és jornada electoral) i posada del cap dins l'olla amb certa recança (asseguren que també va bé les migranyes).

Llavors, retorn vertiginós a Queralbs, dinar de campanya regat amb un bon Raimat i "hora dels adeus" accelerada per les exigències del guió.....  Bon inici de setmana!!









Alb.

12 de nov. 2012

Volkswagen T3b Dehler-Profi 1:43 ... Increïble!





Tenir una Dehler Profi és un somni que tan sols poden fer realitat alguns mortals (molt pocs). Creieu-me si us dic que, si disposés de diners i espai suficients (que no és el cas, almenys per ara), faria el que fos per tenir-ne una al meu garatge, això sí, a escala 1:1.

A falta de diners i espai, em considero afortunat de tenir-ne almenys una a escala 1:43, que si bé és 43 vegades més petita que la Profi original, almenys ocupa molt menys espai, és molt més barata i, el més important, no té despeses de manteniment.

I és que la casa Dehler, amb el seu model Profi, va aconseguir crear un autèntic mite dins el món de les preparacions càmper. De disseny innovador i completament trencador, els senyors de Dehler van crear un vehicle de línies futuristes (que, fins i tot avui dia fa girar) i que incloïa detalls càmper fins al moment impensables. 

Tot, completament tot, era diferent a la resta de vehicles càmper de l'època. El sostre elevat era de línies aerodinàmiques i disposava de sostre solar. L'interior estava completament laminat amb plafons de plàstic dur. Els seients eren giratoris i disposava de quatre places posteriors convertibles en un llit doble. A més, disposava d'un mòdul de dutxa interior (molt característic de les Dehler) i, fins i tot, de televisió que s'ubicava a la part del sostre just a sobre la cabina (tot un luxe a aquella època).  

Dehler va ser la primera empresa que va reconèixer que les seves camperitzacions eren més aptes per a "woopis" que per a "hippies". I "woopis" era el nom que es donava, a mitjans dels anys setanta, a la gent de 30-40 anys que conservaven un esperit jove. Dehler postulava que les seves camperitzacions estaven fetes en base a les necessitats d'aquest col·lectiu que, a més de buscar aventures, també cercava certa comoditat dins la seva càmper.

Malauradament, l'any 1997 Dehler va caure dins de greus problemes financers i va aturar la definitivament la seva producció de càmpers. Quina llàstima!!! ...












Alb.

9 de nov. 2012

L'èxit del fracàs






Una de les eines més potents que hi ha en el món educatiu és la de felicitar als alumnes quan els seus resultats són bons. Però, igual o més important, és la d'animar als alumnes amb resultats no tan bons o, fins i tot, dolents.Tots els alumnes es mereixen el copet a l'espatlla, sens dubte, i aquest copet a l'espatlla és clau per al seu futur desenvolupament personal.

A la societat occidental no estem acostumats a valorar el fracàs com a un pas més dins el camí de l'èxit. Si una cosa tinc clara és que el fracàs, i la posterior auto-reflexió,  ajuden a l'alumne a establir nous objectius i a proposar-se punts de millora , i és aquí on resideix el valor afegit del fracàs. Penseu que el sentiment que frueix de les situacions de fracàs difícilment ho farà davant d'una situació d'èxit, i la persona que supera un fracàs, indiscutiblement, ha après un munt de coses que el que ha fregat l'èxit potser mai aprendrà. Si això ho sabem aprofitar, l'alumne farà dues passes fermes endavant tot hi haver-ne reculat una prèviament.

Ja fa temps que als EUA es valoren els fracassos personals com a oportunitats de creixement de les persones i, per descomptat, ha desaparegut definitivament la por a deixar-los escrits als seus currículums vitae. A veure quin dia arribarà a aquí! 


Alb.

5 de nov. 2012

CARAVANING - 2012 .... Per fi la Club Joker!






El dissabte passat, de bon matí, vàrem sortir cap a Barcelona per anar a la cita anual del Caravaning. De fet, vàrem ser els primers visitants a entrar al Saló, sí, sí, els primers. Tot un honor!  :-)

Aquest any però, a més a més de les ganes de xafardejar qualsevol cosa que s'assembli a una casa amb rodes i motor, tenia ganes boges de mirar amb lupa la nova preparació de Westfalia, l'anomenada Volkswagen T5 Club Joker, una primícia mundial i de la qual només se'n pot veure el prototip (ja presentat el mes de setembre passat a la fira de Düsseldorf).


La producció en sèrie encara no ha començat, s'espera que sigui a principis del 2013 i Westfalia confia vendre forces exemplars abans no aparegui el model T6 de Volkswagen (que calculo que serà el 2014). A veure si serà cert ...









Westfalia, però, a més de ser coneguda com un dels millors preparadors de furgonetes càmper de la història, també és coneguda pels seus desenganys i estires-i-arronses amb les diferents marques de furgonetes.

És curiós el camí de l'empresa durant aquests darrers 10 anys. Primer es desvincula de Volkswagen deixant de camperitzar les Californies i es bolca a Mercedes amb qui segueix fent les MarcoPolos, les SvenHedin i les JamesCook. Amb Volkswagen tan sols hi torna a treballar puntualment, i durant un període curt de temps, motoritzant les SvenHedin (el model econòmic de les JamesCook). Dos anys més tard, les SvenHedin tornaren a portar motor Mercedes. Però aquest 2012, Westfalia ha trencat els llaços que té amb Mercedes i, curiosament, ha tornat a Volkswagen. Reflex d'això és que han deixat de fabricar les SvenHedin (fins ara Mercedes i de la qual ja tan sols es poden comprar els vehicles en estoc) i la JamesCook té els dies comptats. El retorn amb Volkswagen ha estat amb el nou model Club Joker, potser intentant rememorar l'exitòs model Exclusive de les VW T4 que comptava amb lavabo. Buf! quin ball de bastons!

Al Caravaning, però, a més de veure un munt d'autocaravanes i fer exercici d'steps entrant i sortint dels vehicles, hi vaig tenir també una grata sorpresa. Vaig quedar parat amb les preparacions càmper dutes a terme per la casa Reimo, bàsicament per a VW T5. És impressionant com han sabut combinar dos elements que semblaven impossibles de casar dins una T5: un habitacle camperitzat i cinc places per viatjar. Un aplaudiment a la gent de Reimo!







Alb.