Fa un any, ... sabeu on estava?....
Doncs,... Volant pels aires per partida doble, què carai! Primer a la Garrotxa, després d'una senyora regirada, caient a terra amb fractura múltiple de tíbia i peroné a la Serra de Guitarriu, a tocar els cingles del Serradell. Tot després, volant pels aires amb l'helicòpter dels GRAE de camí a l'hospital.
Avui, un any després, amb dues operacions al turmell i centenars d'hores de rehabilitació a l'esquena - per sort ja sense dolor - , amb en Pau hem agafat les bicis i hem anat a fer una visita a l'helicòpter.
Fa un any - crec - no posava tan bona cara com avui. El que està clar és que és millor veure-ho tot des del vessant observador i no pas des del vessant pacient. D'això no n'hi ha cap mena de dubte, creieu-me.
Renoi, quin tros d'aparell! :-)
Alb.