Me la varen dur els Reis (aquests que són tan savis ... i que saben bé com fer-me saltar d'alegria). De totes maneres, no ha estat fins fa escassos quatre dies que he baixat la capsa de l'armari, l'he obert i m'he posat mans a la feina. Suposo que m'entendreu si us dic que, realitzar una fita així, requereix de trobar-li el seu moment més adequat.
A primera hora del matí de dilluns, vàrem començar amb els preparatius. Amb en Pau com a ajudant vàrem començar amb l'obertura de bosses, la separació de peces per colors, la distribució en tuppers, etc. Un cop tot apunt, tan sols va caldre anar seguint, pas a pas, les indicacions dels 2 llibres d'instruccions.
Han estat 13 hores de diversió, 13 hores d'anar veient com, davant dels nostres nassos, s'anava formant una magnífica Volkswagen T1 Westfalia del 1962, 13 hores d'il·lusió, 13 hores d'anar mirant i remirant tots els detalls (que no són pocs), 13 hores de ..... .... .... Nois, això no té preu!!
Si bé sembla acabada, li queda pendent un petit detall per a poder dir que està "completament acabada". Es tracta d'un adhesiu, el del logo de VW que va enganxat al morro de la T1. L'adhesiu venia una mica mal tallat de fàbrica i, purista de mi, n'he demanat un de nou a la casa LEGO que m'enviaran, gratuïtament, en menys de 10 dies. Tot un detall, oi?
I parlant amb els de LEGO, he resolt un d'aquells dubtes que em portaven de cap mentre muntava la T1: sabeu com ho fan per saber que hi ha totes les peces corresponents dins la caixa? ... Doncs, pesen electrònicament les capses. Com que cada peça té un pes molt específic, si hi ha qualsevol error, aquest es detecta i la capsa es retira abans no arribi al mercat. El que és curiós és que la capsa només es retira si no arriba al pes. Si el supera (senyal que hi ha peces de més), aquesta es comercialitza igualment.
Alb.