Vortex Razor HD 10x42 .... Qüestió de cap

Per a un ornitòleg biòleg “de bota”, comprar uns "bons prismàtics" no és una decisió fàcil. En primer lloc, perquè suposa una important inversió econòmica, i en molts casos, pot acabar essent una adquisició “de per vida”. En segon lloc, perquè les marques capdavanteres solen tenir models que, a preus semblants (i que no són precisament baixos), tenen qualitats tan bones que les diferències entre ells són imperceptibles per a qualsevol ull humà, cosa que en dificulta l'elecció. Sigui com sigui, el que està clar és que és un tema que cal estudiar a fons abans de prendre la decisió.

Al mercat hi ha desenes de marques de prismàtics bons, però les marques Alpha (les que s’emporten la major part del pastís) són bàsicament tres: Swarovski, Leica i Zeiss. És innegable la qualitat dels seus productes - com també ho són els seus elevats preus -, però també és veritat que juguen amb un "plus" d'avantatge respecte d'altres marques més novelles: la seva "fama" porta moooolta inèrcia, potser massa i tot....  i aquest fet encega a qualsevol possible comprador, així com també, eclipsa les altres marques.

M'he passat molts anys fixant-me en quins prismàtics duien penjats al coll centenars d'ornitòlegs amb qui m'he anat creuant arreu del món. Si em basés únicament pel que he anat veient, i hagués de comprar a cegues, o dut per les "suposicions", no hauria tingut cap mena de dubte que uns binos "Swarovski-Leica-Zeiss" haurien estat el relleu més indicat per als meus antics - i ja desgastats - Nikon.

De totes maneres, comprar dut per les suposicions, té el risc d'oblidar que les coses, un dia o altre, poden canviar, i que potser, marques que abans estaven en una segona línia (com  Kowa, Vortex, Vanguard,...), poden començar a fer ombra -  amb determinats models  - a les tres marques capdavanteres. Un exemple clar d’aquest fet és el que ha passat amb els telescopis terrestres d'observació de fauna. Fa quatre dies, ningú hagués dit mai que un Kowa superés a un Swarovski-Leica-Zeiss. Actualment, el Kowa TSN-883 amb óptica Prominar és considerat el millor telescopi del món. I, si això ha passat amb els telescopis, algú pot negar que no passarà mai amb els prismàtics?

Sigui com sigui, el que és important, és tenir tota la informació abans de decidir, i, sobretot, prendre la decisió pensant amb el cap, i no amb el cor. .... I és aquí on entra en joc la casa Vortex. 

VortexOptics és una empresa americana nascuda l'any 1986 especialitzada en la fabricació d'òptiques recreatives. Indiscutiblement, és una empresa molt jove. Zeiss, per exemple, fou creada l'any 1846, Swarovski l'any 1895 i Leica l'any 1913.  Tot i així, Vortex ha aconseguit posar-se a l'alçada de les més grans en menys de 20 anys.

Vortex fabrica òptiques amb diferents nivells de qualitat. La gama de productes comença amb les sèries Crossfire i Diamondback, orientades al gran públic, seguides per la sèrie Viper HD, orientada a l'aficionat avançat però ja amb una qualitat excepcional, i acabant amb la sèrie Razor HD amb òptiques de qualitat premium. 

Curiosament, són uns prismàtics d'aquesta darrera sèrie - els Vortex Razor HD 10x42 - que, sota tot pronòstic, s'han posicionat entre els millors del món, colze amb colze amb Swarovskis, Leicas i Zeiss que li dupliquen el preu. La web Allbinos.com, especialitzada en anàlisi en profunditat d'òptiques, els va donar la mateixa puntuació que els flamants Leica Ultravid HD-plus 10x42 que, fins ara, eren la nineta dels meus ulls. Aquests darrers, però, a preu de nineta.

Per més inri, la casa Vortex ofereix una garantia inigualable de per vida "sense preguntes" , cosa que els fa guanyar de golejada davant la competència que, sovint, ofereix, o deu anys, o garantia de per vida però amb lletra petita. 

Arribats a aquest punt, el dilema està servit. Cal pagar el que valen uns Leica Ultravid HD Puls si es pot pagar la meitat per uns Vortex Razor HD, obtenint millor garantia i la mateixa qualitat òptica (i us asseguro que no existeix la més mínima diferència, ni en condicions de poca llum)? ..... Uf! ... aquí hi ha unes quantes nits sense dormir. :-))

La resposta dependrà de com es prengui la decisió. Si es fa amb el cor, us asseguro que  portar uns Leica-Swarovski-Zeiss penjats al coll sempre "lluiran més" que qualsevol altra marca, o almenys tindreu aquesta sensació quan us creueu amb un indecís que va mirant els prismàtics de tots els ornitòlegs amb qui es creua per saber quins s'ha de comprar en un futur. Si es fa amb el cap, i havent posat totes les cartes sobre la taula, potser la decisió que es prengui sigui una altra.... :-)

Alb.

Welcome to the Hotel Transylvania ....

Fa quatre dies fèiem un hotel d'insectes, ara tocava un hotel Transylvania... :-)

Quan l'altre dia el meu germà em va preguntar què m'havien regalat per l'aniversari (pensant segurament que li respondria algun gàdget per a la bicicleta o per anar a muntanya...) i li vaig respondre "un hotel de ratpenats", se li va aixecar una de les dues celles, em va mirar amb cara d'absoluta incomprensió i no va preguntar res més sobre el tema. I és que, ho reconec, no és que diguem un regal gaire habitual,... però, què voleu que us digui,... això era el que em feia il·lusió.

I és que, si parlem d'ecosistemes urbans, no ens podem oblidar de parlar d'un grup animal molt important; igual d'important que de desconegut: el dels quiròpters, vulgarment coneguts com els ratpenats, o també ratapinyades. 

Els ratpenats, provinents antigament d'ecosistemes més rupícoles, han acabat colonitzant l'ecosistema urbà, trobant-hi condicions semblants a la del seu biòtop original. Quiròpters del gènere Rhinolophus, Myotis o els petits Pipistrellus conviuen silenciosament amb nosaltres, no només fent-nos companyia durant les nits d'estiu, sinó també fent un important control de plagues d'insectes voladors.

Aquest any, el sud d'Europa ha estat testimoni d'una de les plagues més grans i devastadores dels últims segles: la de la papallona defoliadora del boix, la Cydalima perspectalis. Una papallona d'origen asiàtic que, el 2006 es va detectar per primer cop a Europa, concretament a Alemanya, i que el 2014 va arribar a casa nostra, a la Garrotxa fent estralls als boixos de la zona. 

L'oruga de Cydalima, a la seva fase final d'aquest estat, segrega gran quantitat de fils de seda que entrenyinen els boixos, i rosega el limbe de les fulles deixant-ne únicament el pecíol i el nervi central. Amb aquest estat, els boixos, irremeiablement, acaben morint. 

L'abast d'aquesta plaga ja comença a ser bíblic. La defoliadora s'ha estès com una bassa d'oli per tot Europa i, a dia d'avui, no es té constància de cap plaga d'igual magnitud en els darrers cinc cents anys. Vaja, que comença a ser preocupant, més que res perquè, a falta de boix, ha començat a depredar sobre altres espècies vegetals (del gènere Ilex, sobretot) i, a més, té pocs enemics naturals. A dia d'avui, tan sols es pot combatre amb trampes de feromones, que en caldrien moltes (potser masses), o potents insecticides, que segurament no només perjudicarien a la defoliadora del bosc sinó a altres espècies de l'ecosistema. Sigui com sigui, potenciar-ne l'escadusser control biològic és la clau. 

Arribats a aquest punt, potser algú començarà a lligar caps sobre el meu peculiar regal d'aniversari .... Sí, els quiròpters depreden insectes voladors, i en poden depredar una gran quantitat cada nit. Facilitar l'establiment dels ratpenats a les ciutats, per tant, esdevé un bon mètode per alleugerir l'afectació d'aquesta i altres plagues generades per insectes voladors.

De caixes niu de ratpenats se'n troben al mercat, no gaires, però se'n troben. Les més recomanables són les de la marca WildlifeWorld, bàsicament per la qualitat dels materials i per l'estudiada arquitectura. 

Avui, a casa, hem inaugurat un acollidor hotel de ratpenats de doble cambra. Els nens ja l'han batejat: Hotel Transylvania. L'hotel ha obert les seves portes aquest matí, i ja espera l'arribada dels primers quiròpters famolencs. 

Ara, és qüestió de temps, perquè, de menjar no els en faltarà!  ;-) 

Alb.

T3 ... amb essència de McDonalds

La televisió .... una altra obra de teatre  :-)

D'aquell dia en tinc un record especial. Ens havien encomanat protagonitzar un programa sobre natura i muntanya, i allí estàvem, amb els binocles, el material de muntanya i tota la il·lusió del món.

Eren les set del matí d'un dia gèlid d'hivern del 2007. En Ponç i jo - mig glaçats - esperàvem a la benzinera del veïnat de La República que arribés el suposat càmera de televisió que ens filmaria buscant rastres i petjades a més de 2000 metres per a un programa sobre Eco-turisme i els càmpings. La productora: una tal Canal Paradís .... un nom que, amb en Ponç, inevitablement associàvem més a club nocturn que a productora de TV.

De sobte, i a la llunyania, vam veure un vehicle que posava l'intermitent. Per l'hora que era, i, bàsicament perquè la benzinera encara estava tancada, no hi havia dubte que era la persona a qui esperàvem.

De cop, els meus ulls es van il·luminar en veure que, aquell vehicle d'avançar lent i tremolós i de llums groguencs i intermitent accelerat, era ni mes ni menys que una preciosa Volkswagen T3a càmper de sostre elevat. ... Uau!. També us he de dir, que no va passar ni un segon des de que en Ponç la va veure i la catalogà de "llauna atrotinada". Ves per on com són les coses ... i jo sense poder deixar de mirar-la com a la més desitjada de les joies. :-)

Sigui com sigui, el que em va sobtar més d'aquella arribada va ser l’olor. Aquella T3 feia olor a refregits, una olor que esqueia a la perfecció a qualsevol cuina greixosa de qualsevol restaurant d’èxit de qualsevol punt del món, .... I el que era més curiós, és que aquella olor provenia del tub d'escapament. Aquella T3 no anava amb gasoil, ni amb gasolina, anava amb olis reciclats de fregidores, i per tant, la olor no podia ser cap altra. Olor a patates fregides! Des d'aquell dia, tots els McDonalds em recorden, inevitablement, a aquella T3. ;-)

Després de fer-la petar una estona, vam optar per deixar la T3 aparcada a la benzinera i arribar-nos a VallTer amb el Ford. Sens dubte, hi havia més garanties d'arribar-hi amb aquest últim que no pas amb aquella - malauràdament batejada - "llauna atrotinada".

A VallTer, vam estar tot el dia gravant, buscant rastres i petjades, i si no les trobavem, les fèiem, què carai! ...No us penseu pas que tot el que surt a la televisió és cert, eh? ... Ja per començar, ni els nostres noms eren els nostres, jeje.... 

Sigui com sigui, ens ho vam passar d'allò més bé. Vam riure molt, vam veure voltors, trencalòs, isards, ... i de passada vam fer una mica de muntanya, que, un cop a la setmana, no fa mal ! ...  :-))


Endavant amb el vídeo!





Alb.

Vulcanoteràpia

Avui, l'entrada va de volcans. 

Aquests dies, l'activitat volcànica és notícia. I ho és, perquè està generant estralls a Guatemala. El volcán de Fuego, un actiu estratovolcà, ha entrat en erupció generant el caos i, de retruc, un centenar de morts i centenars de desapareguts.

Sigui com sigui, gràcies als volcans, la temperatura a la terra és la que és. L'activitat volcànica ha estat, des de fa milions d'anys, la principal font de diòxid de Carboni de la Terra, diòxid de Carboni responsable d'un efecte hivernacle que ha mantingut la Terra a uns confortables 15ºC de mitjana. I són precisament aquests 15º els que fan possible la vida a la Terra.

S'estima que, si ajuntem tots els volcans actius de la Terra (uns 150), la quantitat de diòxid emesa per aquests està al voltant dels 300 milions de tones l'any. I si hi sumem també l'emissió feta per altres tipus d'activitat volcànica, la xifra ronda els 650 milions de tones. Uau!

També és veritat que, lamentablement, no és la única font de diòxid de Carboni, ja que, per posar un exemple, només la industria del transport aeri europeu genera 350 mil tones d'aquest gas a l'any. I si mirem dades globals, les emissions que genera el consum de combustibles fòssils és, ni més ni menys, que 29.000 milions de tones a l'any. Vaja, que, a dia d'avui, els volcans han passat a un "trist" segon terme en l'emissió de diòxid de carboni a la Terra, contribuint tan sols en un 1% com a agents modeladors de l'efecte hivernacle. Qué trist! ... :-((

Sigui com sigui, els volcans m'han atret, m'atrauen i m'atrauran tota la vida. I, no en va, us he de confessar que estic esperant el moment oportú per tornar a carregar-me una motxilla a l'esquena, creuar mig del món en busca de volcans, recorrent la selva a cavall fins els peus d'un costerut con volcànic per, tot esquivant lapil·lis encesos, grimpar entre bombes piroclàstiques encara fumejants, carregat amb càmeres i trípodes, amb l'únic objectiu de treure el nas i endinsar-me dins el cràter d'un volcà actiu. Sens dubte, una de les meravelles més grans del món. Si no hi heu anat mai ...... ja trigueu!! :-)

 Propera destinació? ..... Islàndia, potser? ....  ja ho veurem.  ;-))

Alb.

Qui tingui gana que vingui ...

Qui tingui gana que vingui, que la taula està parada!

Aquests dies, quan un no pot fer gaire res, o més ben dit, gaire res amb les cames però sí amb el cap i les mans, ... he aprofitat per fer coses que tenia entre cella i cella i que, per una cosa o una altra, sempre acabava deixant de banda.

Una d'aquestes coses era fer una menjadora de safata per a posar davant el finestral de la cuina, a pocs metres de la menjadora de cacauets tan visitada per mallerengues carboneres i blaves.

Ja fa un temps, havia comprat (i tunnejat) una menjadora d'aquest estil. Aquella venia del centre MónNatura Pirineus a Planes de Son. Aquest cop, però, em feia il·lusió fer-ne una jo ("con estas manitas y mi tricotosa"), i fer-la al meu gust, amb algunes millores respecte a les que es comercialitzen.

Dit i fet, aprofitant unes fustes velles, bona maquinària i recorrent a la trigonometria (qui ho hauria dit - quan feia 2n de BUP - que l'hauria utilitzada tant!), en un plis-plas en va sortir la menjadora.

Encara no ha estat visitada (tot just fa unes hores que l'he muntada), però pardals xarrecs, cotxes fumades i mallerengues l'ullen i s'hi apropen per inspeccionar-la. O sigui que, si n'hi ha algun que passa gana, no serà perquè no tingui la taula parada! ... :-)

Endavant amb un petit vídeo amb les totes les imatges de la fabricació i la instal·lació:





Alb.

El DMM de la OMM: tots a punt, tots preparats

23 de març ... el Dia Meteorològic Mundial

El Dia Meteorològic Mundial (DMM) commemora l'entrada en vigor, el 23 de març del 1950, del Conveni de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM). Cada any, els 180 estats membres, celebren aquest dia centrant-se en un tema d'interès per a la humanitat. 

El lema d'enguany és "A punt pel temps, preparats pel Clima" .... I tal dit, tal fet, ... A tothora, les estacions meteorològiques de casa enregistren i monitoritzen els valors meteorològics per a estar "a punt pel temps" i per a "preparar-se pel clima".

Bon vent ens apreti!!

Alb.

Col·laboració a la Collins Bird Guide

"Qui no té feina, el gat pentina" ... predica el refrany català.

Ahir es va fer pública la última versió de la app Collins Bird Guide, una de les guies d'ocells més importants del món. Es tracta de la versió v1.5.0 i dins les novetats, incorpora la traducció al català de totes les espècies d'ocells d'Europa, rareses i espècies divagants.

Arribats a aquest punt, però, us he de confessar un petit secret. Qui hi ha al darrera d'aquesta traducció és, ni més ni menys que un servidor. M'atrauen els reptes... sí! ... i, encara que costi de creure, us ben asseguro que no tinc un gat a qui pentinar.  :-)

Ja fa un any, aproximadament, vaig començar a col·laborar amb el potent equip editorial William Collins - NatureGuides - Bonnier Fakta, per a la traducció de les seves guies de fauna al català. Un projecte que, si bé és una feinada descomunal, és prou gratificant com per invertir-hi hores lliures. I, no, no em sobra el temps ... jeje..... el busco sota les pedres i ... curiosament se n'hi troba!  :-))

Després de moltes hores de feina, de revisions i validacions, en va sortir la versió definitiva i, només restava penjar-la a la App Store. Ahir, a mitja tarda, es va penjar i, si una cosa em va fer especial il·lusió va ser veure que el Bearbed vulture s'havia convertit en el Trencalòs. :-)

 

I el que ha estat un detall per part de l'editorial que no m'esperava és que m'han afegit a l'apartat dels "Special Thanks to", just després dels autors... i mireu que els hi vaig dir que no volia res a canvi. Aquests anglesos són la repera!! .... Fan el que volen!! :-)

Alb.

The big things road .... a la gironina

Una T2! .... Carai quina T2 ... carai quina T2 .... Carai quina vetulina!

Divendres passat, em vaig topar amb aquesta magnífica T2b càmper. Matrícula francesa i molt i molt ben conservada/restaurada. Quina preciositat.

Realment, és tot un plaer per la vista, fins al punt que me la vaig estar repassant pel dret i pel revés.... Però, eps!! ... què és això que hi al musell? .... Carai! ... això és un magnífic exemplar de vespa asiàtica (Vespa velutina) ... Quin rellamp d'himenòpter!

Encara no feia ni dos dies que havia vist, a la terrassa de casa, un ofenós exemplar de vespa xana (Vespa capro), que Déu-ni-dó lo grosses que són, i ara una vetulina, vés per on.... No hi ha dubte que la vespa asiàtica s'està convertint en un autèntic problema a casa nostra... cada vegada se'n veuen més, i fa res, no n'hi havia ni una...

Per un moment em va venir a la memòria el viatge a Austràlia, concretament la costa est, la que serpenteja el Pacífic per Queensland, amb l'escull coralí com a teló de fons. Allà, és on hi ha la "The big things road", la carretera de les coses grosses. Una carretera a on, cada 40-50km trobes alguna cosa grossa i interessant. .... Vaja, més o menys com aquí a Girona, ahir una xana i avui una velutina .... jejeje.   :-)

Alb.

Wellcome to the hotel Insectifornia ....

Ja ho diuen, si no pots combatre l'enemic, aliat amb ell ....   :-)

Les dades meteorològiques no enganyen. Sens dubte, aquest estiu ha estat un dels més secs dels darrers anys. Les precipitacions han estat escasses i la calor punyent. 

Desviacions climàtiques d'aquest estil solen deixar conseqüències visibles en els ecosistemes. Un exemple d'això, encara que a petita escala, és el que s'ha observat en els microecosistemes urbans. I, és clar, la terrassa de casa també n'és un exemple.

A principis d'estiu, les altes temperatures ja van colpejar a plantes herbàcies, arbustives i arbòries. Tot i la presència del reg gota a gota, l'elevada evapotranspiració les va deixar seques, fins al punt en que, els arbres i arbusts de fulla caduca (el faig, l'avellaner, ...) van iniciar un procés poc habitual de latència estival, perdent totes les fulles i quedant pelats com si de l'hivern es tractés. En un segon moment, una violenta pedregada estival ho va acabar de trinxar tot. I, per rematar-ho, les lesions i sequedat de tiges i fulles, va propiciar l'aparició pugons, xinxilles i altres insectes oportunistes que ho seguiren malmetent tot.

Solució: podes específiques, adob i l'extermini de les plagues. Però, i com exterminem les plagues? ... doncs, o bé amb insecticides / plaguicides (opció fàcil, ràpida i sovint recomanada per centres verds), o bé complicant-se la vida creant noves plagues, però aquest cop, de "depredadors de depredadors", com ara de crisopes, marietes, abelles o sírfids. ... Lluita biològica, vaja .... 

I com que un servidor no en té mai prou, i sembla que a un li sobra el temps (encara que només ho sembla....), ja em teniu fent una activitat de tarda amb els nens, construint un petit hotel d'insectes específic per a "depredadors de depredadors". Amb tan sols quatre fustes, unes pinyes seques, una serra de calar, un trepant i broques de diferents diàmetres, i un grapat de bisos,... n'ha sortit un senzillet hotel d'insectes ... bé, potser seria més semblant a un "hostal" que a un "hotel", però vaja, de moment, és el que hi ha...  :-)

De totes maneres, el més sorprenent de tot, no ha estat l'hotel, ni els materials emprats, ni el disseny, ni la futura ocupació de l'hotel .... el més sorprenent ha estat veure els ulls encuriosits - clavats i ben oberts - dels tres petits de casa intentant indagar què redimonis seria això d'un "hotel per a insectes" i, encara més, com el podria construir a partir de quatres fustes contades collides de terra ......  :-)

Ara, només restarà donar-lo d'alta a Booking.com i ... a esperar a que vinguin els primers visitants ... Ep! ... Inauguració el proper divendres. No us la perdeu!! 

Alb.